Resultats de la cerca

Situació Mur septentrional d’aquesta fortalesa, situada sobre el turó que domina la població des del nord-oest ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són al turó que domina la població des del nord-oest Mapa 31-13 326 Situació 31TBG893384 Actualment, des del poble, una pista de fort pendent permet pujar per la banda est gairebé fins al cim Albelda és 3 km a llevant de Tamarit de Llitera JRG-JRoM Història Albelda fou ocupat i organitzat pels musulmans, tal com ho indica clarament el topònim tanmateix, les fonts aràbigues només aporten un breu esment d’al-Rāzī, el qual consigna que el…

L’edifici Sant Esteve d’Olius és una obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI Consta d’una sola nau coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un ampli espai presbiteral Tant la nau com l’absis tenen volta de canó El presbiteri es troba en un pla superior, i a sota seu s’allotja una cripta L’arc toral que obre el presbiteri i l’arc preabsidal són de mig punt i recolzen damunt semicolumnes cilíndriques adossades als murs, coronades amb capitells formats per un collarí, un fris amb decoració molt malmesa i un àbac bisellat La nau presenta encara dos arcs torals que…

“L’any milè dissetè de l’Encarnació del nostre Senyor Jesucrist, era milena cinquantena cinquena, indicció quinzena, primer concurrent, vintena epacta Creador i Senyor, amb el Pare i l’Esperit Sant, de totes les criatures, disposa lliurement per elles de tots els regnes i governs A la presència del senyor Guillem, molt illustre comte, el nom del qual s’ha de pronunciar amb la major reverència, i en companyia del conjunt del poble que habita al comtat i a la terra de Ribagorça, i amb el consentiment del senyor bisbe Ermengol, que viu en el si de la nostra mare Església de Santa Maria de la seu…

Fill del vescomte Ramon I de l’Alt Urgell i d’Ermessenda Fou el primer vescomte de l’Alt Urgell a titular-se vescomte de Castellbò 1126 La seva muller Sibilla, filla i hereva del vescomte cerdà Ramon II, li aportà en dot els vescomtats de Cerdanya i de Conflent i els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, pels quals el 1134 prestà vassallatge al comte de Barcelona i de Cerdanya Ramon Berenguer IV El 1135 obtingué d’Ermengol VI, comte d’Urgell, la cessió del castell de Ciutat, que li disputaven els bisbes d’Urgell Morí després d’haver fet un viatge de devoció a Terra Santa, i…

Un dels primers esments documentals del lloc de Trejuvell, grafiat amb la forma Trasiuvelli , data de l’any 1085 El castell, tanmateix, apareix documentat el 1159, en la cèlebre donació d’Ermengol VII, comte d’Urgell, al bisbe Bernat Sanç Posteriorment, els anys 1250 o 1253, hi ha documentada l’adquisició, mitjançant permuta, per part del comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbò, dels drets que Bernat d’Alb tenia sobre el castell de Trejuvell Segons el Spill del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle XVI, el lloc de Trejuvell era inclòs en la batllia de la vall…

Apareix documentat a la segona meitat del segle XI El comte Artau I de Pallars Sobirà s’apoderà del castell, que estava sota la guarda del comte Ramon V de Pallars Jussà com a penyora També fou motiu de disputes entre el comte Ramon V i el comte d’Urgell Ermengol IV, que sembla que va atacar el castell Des del segle XII formà part de la senyoria dels vescomtes de Vilamur El 1282 el vescomte Ramon de Vilamur, que havia participat al costat del comte de Pallars en la revolta nobiliària contra el rei Pere i que havia estat empresonat a Lleida, va haver de donar la potestat del…

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada prop de l’església de Santa Maria d’Ivorra Poques són les notícies que es tenen sobre aquest temple, esmentat ja en la documentació el 1065 consta que en aquell any fou jurat el testament sacramental d’Ermengarda, per manament del jutge Guifré, “ super altare Sancti Profasii, qui est fundatus ante kastrum Ivora ” Pocs anys més tard, el 1076, el comte d’Urgell Ermengol IV, conjuntament amb la seva esposa Llúcia, féu donació a la canònica de Solsona de la capellania de les esglésies d’Ivorra, entre les quals s’esmenta l’ ecclesiam…

Tutor d’Ermengol i Àlvar d’Urgell, fou una gran figura de les revoltes nobiliàries de 1275 i 1280, però després collaborà activament amb Pere el Gran a Tunis, Sicília i el Principat, on lluità contra la invasió francesa 1285 Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei Alfons II i li féu d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern De la seva muller Làscara, princesa…

Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el Solsonès, amb el castell de Cardona, pertanyia al comtat…

És situat a l’esquerra del torrent de Vallespinosa o coma de Vaca , afluent, per la dreta, del Gaià, que neix al vessant oriental de la serra de Comaverd i, profundament engorjat congost de Vallespinosa , que fa inaccessible aquesta vall des del Gaià, s’uneix al seu collector aigua avall de Querol Presideixen el petit nucli l’església parroquial de Sant Jaume abans, de Santa Maria i les aturonades ruïnes del castell de Vallespinosa El lloc és esmentat ja el 1030 El castell pertanyia el 1174 a Berenguer de Clariana el 1357 el rei Pere III el vengué a Arnau de Cervelló, de la…