Resultats de la cerca

Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’ Escolania de Montserrat 1939, on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici 1942, professà 1947 i fou ordenat sacerdot 1950 Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada 1943-50, i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull 1954-55 Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i treballà la composició amb…

Tenor líric, de grans facultats i especialitzat en el repertori italià De veu brillant i amb un timbre esmaltat, és considerat un dels principals tenors operístics Heretà la sensibilitat pel cant a través de la seva família De nen, fou petit cantor a l’escolania de Santa Maria del Mar i posteriorment inicià estudis de cant amb Jaume Francisco Puig Tot i haver interpretat només alguns papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Cant de l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera Poc després, i gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona,…

De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’…

El 1934 entrà a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació en llengües i humanitats i s’interessà per les antigues civilitzacions de l’Orient Mitjà A partir de les colleccions de tauletes cuneïformes del monestir, adquirí rudiments de sumeri i accadi El 1955 anà a París, on subsistí a base de feines diverses Perfeccionà els coneixements de sumeri amb Jean Nougayrol i inicià un doctorat a l’École Pratique des Hautes Études, i obtingué el títol el 1965 amb la tesi Le débat soumerien entre l’houe et l’araire El 1958, el sumeriòleg Samuel Noah Kramer el convencé per a…

Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la ciutat comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía ,  L’Hereu Riera, Mate al diablo,   La Gloriosa  1934,  El 13000 , de la qual es feren més de 100…

És germà del pianista David Padrós Feu estudis a Igualada amb Joan Just i a l’Escolania de Montserrat amb David Pujol, i posteriorment estudià piano amb Alícia de Larrocha i Frank Marshall i composició amb Cristòfor Taltabull i Josep Barberà Gràcies a Taltabull, entrà en contacte amb els corrents musicals més innovadors, fet que fou decisiu en la seva carrera compositiva i pianística Fou pioner en la interpretació, com a pianista, d’obres dels autors de l’anomenada Segona Escola de Viena —A Schönberg, A Webern i A Berg— als Països Catalans i a l’Estat espanyol Fou professor de l…

Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar Després estudià a Barcelona amb J Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la ciutat comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la qual realitzaren diverses gires per…

Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb M Puntí i alguns anys més tard ingressà al seminari de la seva ciutat natal Un cop abandonat el seminari i deixada de banda la carrera eclesiàstica, el 1870 es traslladà a Barcelona, on continuà estudiant música i escriví una opéra-comique titulada El gran cacique de la aldea 1872 El 1875 viatjà a París, on residí durant aproximadament onze anys i aconseguí estrenar alguna obra, com la Sinfonía mozárabe , presentada a la Sala Érard el 1877 Volgué crear un gènere nacionalista hispànic, que ell denominà mossàrab i que pretenia ultrapassar els…

Es formà a l’Escolania de Montserrat 1958-61 i continuà els estudis de piano i harmonia a Vic amb A Puigdellívol S’introduí en el món de la composició guiat pel seu pare, i posteriorment estudià amb G Brncic, JM Mestres-Quadreny, J Guinjoan, A Cohoronian i L Nono El 1967 ingressà en els Setze Jutges El seu primer disc, Subirachs canta Subirachs , obtingué el Premi Revelació en el III Gran Premi del Disc Català 1967 Del 1967 al 1981 desenvolupà la seva faceta de cantautor, amb nombrosos recitals i concerts de música popular Les seves primeres incursions en el món de la música contemporània…