Resultats de la cerca

El talent i la mina a l’antic Orient i a Grècia, la lliura i el sou a l’Europa medieval i moderna foren unitats o monedes de compte

Estrictament ideogràfica a l’origen, evolucionà més tard cap al fonetisme, bé que continuà fent un gran ús dels ideogrames Consta dels elements següents ideogrames , o signes mots, que poden expressar una idea o més, emprats, en general, per a anotar noms i verbs signes sillàbics , que no són sinó ideogrames, utilitzats, però, en funció del valor fonètic i no pas de l’ideogràfic Servien per a escriure diferents elements gramaticals, com ara les preposicions, i només rarament servien per a noms i verbs Els texts escrits de forma sillàbica, tots literaris, són escassos en sumeri, a…

Descendent dels comtes de Tolosa Dos accidents a l’adolescència el deixaren esguerrat i nan Les seves primeres obres foren de tema militar i hípic Artiller posant la sella al seu cavall 1879 museu d’Albi Anà a París i entrà al taller de Bonnat, i el 1885 s’installà a Montmartre, on menà una vida bohèmia, bé que mai amb necessitats econòmiques, a causa de la seva fortuna personal Rebé la influència d’ Edgar Degas , no només en la temàtica, sinó també en la manera d’efectuar els enfocaments fotogràfics de les obres Freqüentà els cafès, music-halls , teatres, prostíbuls, etc, els quals sempre…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya i, des del 1996, ho és de Convergència Democràtica de Catalunya  CDC, des del 2016 Partit Demòcrata Europeu Català, partit al comitè executiu del qual s’incorporà el 2008 Membre del servei d’estudis del grup parlamentari català de Convergència i Unió  CiU i secretari del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, del 2004 al 2015 fou coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts espanyoles Fou director general de Coordinació…

L’apostrofació S’apostrofa la preposició de en els casos conflictius següents Davant d’abreviatures, sigles i xifres d’adapt , d’esq , d’illustr , d’urb d’EGB , d’ISBN , d’ITV , d’UGT d’FM , d’HB , d’MDT , d’SPD d’1-X-1950 , d’1000000 de visitants , d’11 h a 13 h Davant de noms de diaris, revistes o obres de creació en cursiva, o de noms entre cometes i no es contrau amb l’article el reportatge d’ El Temps l’han qualificat d’“insuperable” Davant de noms de grups, entitats o empreses i no es contrau amb l’article l’espectacle d’Els Comediants les publicacions d’Enciclopèdia Catalana l’anunci d…

El tipus més habitual de classificació i denominació dels intervals és el del sistema compost de dos elements que defineixen l’interval, en primer lloc en funció de la quantitat de graus que comprèn comptant el grau de sortida i el d’arribada en l’escala diatònica a la qual pertanyin o puguin pertànyer les dues notes i, en segon lloc, precisant el tipus de relació entre aquests graus grau Per exemple, l’interval entre les notes do3 i la3 s’anomena 6a M ’6a’ perquè implica sis graus de l’escala do, re, mi, fa, sol, la i ’M’ major perquè, dels dos tipus de 6a diatònica que hi ha, és la més…

D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’oposició entre el perfet sortí i l' imperfet…

Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que, tot i no…