Resultats de la cerca
Es mostren 1374 resultats
Agató
Literatura
Escriptor grec.
Innovà la tragèdia reduint les funcions del cor a uns intermedis lírics deslligats de l’acció Parlen d’ell Plató i Aristòfanes Entre les seves obres, de les quals només han restat fragments, destaca La flor
ceptre
Història
Vareta, generalment d’or, simbòlica de l’autoritat i dignitat reial o imperial.
Als Països Catalans és documentat des del s XIII figura en els segells reials des de Pere I de Catalunya-Aragó consistia en un bastonet de fusta, recobert d’or, capçat per una flor de lis bastó
oxalidàcies
Botànica
Família de gruïnals constituïda per plantes herbàcies o rarament llenyoses, de fulles alternes, generalment compostes, de flors hermafrodites, hipògines, pentàmeres i actinomorfes, i de fruits en càpsula.
Consta d’unes 900 espècies, pròpies de les regions calentes i temperades Oxalidàcies més destacades Averrhoa carambola caramboler Oxalis cernua flor d'avellana , avellaneta Oxalis corniculata pa de cucut , agreta, lújula Oxalis acetoselle pa de cucut de bosc
looc
Farmàcia
Medicament de consistència xaroposa administrat per via oral.
Generalment és una emulsió d’un oli i un mucílag El més conegut és el looc blanc , fet a base d’ametlles dolces i amargues, goma tragacant, sucre i aigua de flor de taronger Actualment ha caigut en desús
Les caprifoliàcies
Caprifoliàcies 1 Saüc Sambucus nigra a branca amb fulles compostes, oposades, i inflorescència terminal en corimbe x 0,5 b detall d’una flor x 2 c infrutescència parcial amb els fruits madurs x 0,5 d fruit seccionat transversalment x 2 2 Xuclamel xilosti Lonicera xylosteum a branca amb flors de corolla bilabiada, agrupades de dues en dues, sobre curts peduncles axillars x 0,5 b branca amb fulles ovades i fruits madurs x 0,5 3 Marfull Viburnum tinus a detall de tres flors de la inflorescència x 2 b branca amb fruits x 0,5 c flor seccionada per a mostrar l’ovari…
naftol
Química
Cadascun dels derivats fenòlics del naftalè, els més importants dels quals són els dos isòmers monohidroxilats, el α (I) i el β-naftol (II)
.
El α-naftol es troba en petita quantitat en el quitrà, i és obtingut sintèticament a partir de la α-naftilamina, per escalfament a 200°C amb àcid sulfúric diluït, o en autoclau entre 150°C i 160°C en presència de bisulfit de sodi i de NaOH Es presenta en forma de cristalls prismàtics poc solubles en aigua, que es fonen a 96°C Es produeixen substitucions electrofíliques nitració, sulfonació en el cicle que conté l’hidròxid, i en posició 4 i 2 en l’altre cicle els seus derivats nitrats i sulfonats són colorants importants, i intermediaris per als colorants azoics El β-naftol és obtingut per…
Silví Thos i Codina

Silvi Thos i Codina
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura catalana
Geòleg i poeta.
Germà de Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la…
,
romanyès
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes gal·loitàlics que, juntament amb l’emilià, forma l’emilianoromanyès, que s’estén per l’Emília i la Romanya, tot desbordant-ne els límits administratius.
A més dels trets propis dels dialectes galloitàlics, cal esmentar el pas A > ä säl , sal, l’emmudiment de certes vocals sbdal , hospital, italià ospedale , diftongacions particulars fiaur , flor amb reduccions des , dis , deu, així com la metafonia quest , quist
Joan Rodríguez Guzman
Literatura catalana
Poeta.
Collaborà en diversos periòdics i revistes, i publicà els llibres de poesia en castellà Páginas rimadas amb Ricard Brugada i De lo malo, poco Guanyà la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1881, amb un poema titulat Amor
gerani de jardí

Gerani de jardí
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les geraniàcies, de fulles peloses o glabrescents i de flors sovint zigomorfes.
Són plantes molt conreades en jardins i tests per la boniquesa del fullatge i de les flors i per llur rusticitat Les espècies més comunes són el gerani d’escata de peix P zonale i el gerani de flor de papallona P schizopetalum
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina