Resultats de la cerca
Es mostren 833 resultats
Pere Rabassa
Música
Mestre orguener francès o flamenc.
Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de…
Enric Gispert i Fabrés
Música
Director coral i crític musical català.
Vida Compaginà els seus estudis de dret a la Universitat de Barcelona amb la formació musical, tant a la Schola Cantorum dirigida per A Pérez Moya com amb C Taltabull El 1953 fundà el Cor Alleluia, que dirigí fins el 1965, amb el qual donà a conèixer espirituals negres i obres del segle XX d’autors com P Hindemith, per a passar tot seguit a la interpretació de composicions renaixentistes Vinculat al grup Ars Musicae des del 1958, en fou el director fins l’any 1973 Amb aquest grup realitzà diversos enregistraments fonogràfics, a més de participar en diferents festivals, com ara el de Granada…
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de…
Escola Satírica Valenciana
Designació amb què hom coneix un grup de poetes de la fi del s XV i principi del XVI, residents a València.
Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i Baltasar Portell Eren d’extracció burgesa canonges, notaris, metges, menestrals o procedents de la noblesa urbana no gaire important Participaren regularment en els certàmens literaris de l’època i, sovint, elaboraren obres collectives Una bona part de llur producció és de tema religiós Vida de santa Magdalena , de Gassull Lo Passi en cobles , de Bernat Fenollar i Pere Martines, moralitzant Escacs d'Amor , de Fenollar, Vinyoles i…
Levante-El Mercantil Valenciano
Periodisme
Diari publicat a València des del 15 d’abril de 1939.
Imprès als tallers del clausurat El Mercantil Valenciano , tingué un breu precedent en Avance 30 de març – 15 d’abril de 1939 i fou l’òrgan, primerament, de FET y de las JONS i, després, de la cadena periodística del Movimiento En foren directors, entre d’altres, Sabino Alonso-Fueyo, Adolfo Cámara i José Molina Plata Entre els seus collaboradors i redactors cal citar Carles Sentís, Gonçal Puerto, Diego Sevilla, Lluís Font de Mora, Vicent Diego Salvà, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera Acabat el franquisme, el 1977 se’n feren càrrec els Medios de Comunicación Social del…
Josep
Representació de Josep en un mosaic de Dafní, monestir situat a 10 Km d’Atenes i fundat als segles V VI
© Corel Professional Photos
Bíblia
Espòs de Maria i pare legal de Jesús.
Els evangelis diuen que era descendent de la casa de David, que habitava a Natzaret i que era fuster És commemorat el 19 de març, i com a patró dels obrers, l’1 de maig És considerat patró de l’Església universal La seva iconografia, molt abundant, va sempre lligada, d’acord amb els evangelis canònics o apòcrifs, amb Maria i Jesús El seu culte, antic a Orient, no es difongué a Occident fins a la baixa edat mitjana, i aconseguí posteriorment una gran devoció popular En foren els especials propagadors els carmelitans descalços, anomenats per això josepets És testimoni d’aquesta…
Ceferí Olivé i Cabré
Pintura
Aquarel·lista.
Fill de rajolers, passà la infantesa a Maspujols i a Reus, on fou aprenent del pintor decorador Antoni Fuster —que li ensenyà la tècnica de l’aquarella— i assistí a l’Escola Municipal de Dibuix que dirigia Tomàs Bergadà El 1925 s’establí a Barcelona, on féu de pintor decorador i d’escenògraf, al mateix temps que esdevingué deixeble de Fèlix Mestres a Llotja El 1931 ingressà a l’Agrupació Aquarellista de Catalunya i es proposà de revitalitzar l’aquarellisme Participà en exposicions collectives i es presentà sol, el 1940, a la sala Pictòria de Barcelona Són destacables els seus…
Francesc d’Olesa i Santmartí
Literatura catalana
Militar
Història
Militar, alt funcionari i poeta.
Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada i germà del lullista Miquel d’Olesa i Santmartí El 1534 Carles V el recompensà pels seus serveis durant les Germanies amb l’ascensió a l’estament militar i l’armà cavaller el 1538 Fou jurat de Mallorca el 1529 i el 1531 i jurat en cap el 1549 Publicà Obra del menyspreu del món Palma 1540, en cobles d’art major, arran de la mort de la seva muller i cosina Beatriu Santmartí i de Verí El poema comença amb una lamentació elegíaca, però el gruix de l’obra és una exhortació al menyspreu de les glòries mundanes davant la incertesa de l’hora de la mort Se li han…
,
Josep Valls
Música
Director i compositor.
Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d'orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada orquestra…
Josep Valls
Música
Director i compositor.
Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d'orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada orquestra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina