Resultats de la cerca
Es mostren 3044 resultats
projecció transversal de Mercator
Cartografia
Tipus de projecció, obtinguda amb la mateixa transformació de coordenades que la de Mercator, però en la qual el cilindre sobre el qual es projecta és tangent al globus per dos meridians oposats, que formen l’anomenat meridià central de la projecció.
És conforme En petites zones al voltant del meridià central l’escala és pràcticament constant Hom empra sovint modificacions d’aquesta projecció Una d’elles consisteix a utilitzar un cilindre transversal que és secant al globus per dos meridians Una altra consisteix a projectar un globus ellipsoidal en comptes de l’habitual globus esfèric sobre un cilindre transversal aquesta és l’anomenada projecció transversal de Mercator universal o projecció UTM , que és molt emprada en cartografia moderna, especialment en la destinada a fins militars
autenticació d’usuari
Electrònica i informàtica
Procediment pel qual un usuari s’identifica en un sistema d’accés controlat.
D’aquesta manera el sistema comprova la identitat de l’usuari i, si es tracta d’un usuari autoritzat, li permet l’ús dels recursos que li han estat assignats El mitjà d’autenticació més habitual és una contrasenya, però també se'n fan servir d’altres com ara l’ús de targetes, l’anàlisi de l’iris o de les empremtes digitals Els anomenats DNI electrònics poden incorporar informació del ciutadà, un certificat electrònic per a autenticar-lo i un certificat per a signar electrònicament
embriaguesa
Dret penal
Causa d’inculpabilitat que, si no ha estat provocada per a delinquir, eximeix de la responsabilitat (embriaguesa total) o l’atenua (embriaguesa parcial).
L’embriaguesa habitual, d’altra banda, és obstacle per a atenuar la responsabilitat alcoholisme Actualment, és exempt de responsabilitat criminal l’individu que en cometre la infracció penal es troba en un estat d’intoxicació plena pel consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, o sota la influència de la síndrome d’abstinència, a causa de la seva dependència a aquestes substàncies Aquesta situació de dependència li impedeix comprendre la illicitud del fet o, en cas de comprendre-la, d’actuar-hi
José Manuel Pinto Colorado
Futbol
Porter de futbol.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona al principi del 2008, procedent del Celta de Vigo, on havia guanyat el Trofeu Zamora 2006 Habitual suplent de Víctor Valdés, fou titular en la competició de Copa del Rei, en què aconseguí el títol en dues ocasions 2009, 2012 Amb el Barça aconseguí també quatre títols de Lliga i Supercopa espanyola 2009, 2010, 2011, 2013 i dos Mundials de clubs, dues Lligues de Campions i dues Supercopes europees 2009, 2011 En finalitzar la temporada 2014 es retirà del futbol
Emil Berkessy
Futbol
Futbolista i entrenador.
Actuà set vegades amb Hongria, on fou una de les estrelles del Ferencvaros 1928-32 Jugà dues temporades al Racing de París i ingressà al Futbol Club Barcelona En les seves dues temporades com a blaugrana 1934-36 disputà 58 partits i marcà 7 gols La seva posició habitual era de mig centre La temporada 1936-37 fou contractat pel club francès Le Havre, on penjà les botes Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Reial Club Deportiu Espanyol 1957-58 i el Sabadell 1958
Pluja de Leònids
L’Organització Internacional de Meteors quantifica en 5000 meteors per hora la pluja de Leònids que es pot contemplar durant la nit del 18 al 19 de novembre El fenomen, habitual cada any, ha tingut en aquesta ocasió una de les intensitats més altes del segle, ja que en els 20 minuts de més activitat la mitjana és de 6000 a 7000 Leònids per hora La pluja d’estels es pot veure amb nitidesa des de Catalunya, excepte en algunes àrees cobertes per núvols
pintura metafísica
Art
Moviment pictòric desenvolupat a Itàlia aproximadament entre els anys 1916 i 1919 com a reacció contra el futurisme.
Retorna als valors tradicionals de la pintura però donant als personatges i objectes una situació inhabitual Hom li donà el nom de pintura metafísica precisament alludint al significat diferent que té cada objecte o personatge fora del seu àmbit habitual G De Chirico fou el primer artista que practicà aquest tipus de pintura, i la seva obra és un precedent del dadaisme i del surrealisme Altres artistes d’aquest moviment són CCarrà, que en fou el teòric, G Morandi, M Tozzi i A Savinio
notes inégales
Música
Convenció interpretativa del Barroc francès que altera els valors escrits iguals en desiguals (notes desiguals).
La documentació d’aquesta convenció data ja de vers el 1550, sobretot en els tractats de música francesos La majoria, i els més detallats, estan datats entre els anys 1690 i 1780 A França, els verbs pointer, inégaliser i d’altres s’empraven sinonímicament en el sentit de desigualar La tècnica més habitual dels intèrprets per a fer les notes inégales era la de pointer , és a dir, posar puntets als valors De fet, atorga una articulació i un caràcter singular al discurs musical
cabaletta
Música
Originàriament, mot emprat per a designar una petita ària operística caracteritzada per la seva agilitat melòdica i per l’ús força uniforme d’un mateix motiu rítmic.
D’etimologia incerta, el mot s’utilitzà a partir del segle XVIII, tot i que fou moda en temps de G Rossini Per a aquest compositor, seguint l’antiga tradició de l' aria da capo , la primera exposició s’havia de cantar tal com estava escrita, però el cantant podia afegir ornamentacions a la repetició Durant el segle XIX el terme s’usà de forma habitual per a anomenar la brillant secció final d’una ària o d’un concertant vocal a les òperes italianes
cànon infinit
Música
Cànon que es pot repetir sense haver d’interrompre la imitació.
Això vol dir que l’última part del comes es pot combinar contrapuntísticament amb l’inici del dux , donant així una sensació circular El cànon infinit més habitual és el que es produeix a la 8a o uníson com és el cas del round anglès, ja que en altres intervals, tot i ser possible, presenta majors dificultats harmonicotonals Si l’autor no ha previst un possible final en el decurs del cànon indicat amb la presència d’un calderó, aleshores s’afegeix una coda ex 5
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina