Resultats de la cerca

La població és majoritàriament francòfona Valònia no està separada de França, Alemanya i Flandes per cap frontera natural, de manera que presenta trets de les tres cultures i la seva música popular no és sinó una barreja de diverses influències El repertori melòdic való, que no ha estat encara investigat de manera exhaustiva, té com a característiques principals la tendència al mode major, l’àmbit reduït i el gust pel grau conjunt Els melismes són molt poc corrents i, en canvi, és freqüent la regularitat sillàbica La majoria de les melodies comencen de forma anacrústica La polifonia popular…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm Les cordes, en nombre de dotze sis dobles cordes o ordres, són fixades a un cordal i alçades per un pont pla Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre El nom de bandúrria prové del llatí tardà pandurium , i…

L’arpegi -provinent de l’italià arpeggio , derivat al seu torn d’ arpa - pot ser utilitzat pel compositor com a element temàtic en la melodia, com a base ritmicoharmònica en l’acompanyament i com a recurs d’ornamentació arpegiat Els temes melòdics basats en arpegis, generalment dels acords de tònica i dominant, tenen un caràcter marcat i una gran claredat tonal És freqüent trobar-los integrats en els primers temes dels moviments basats en la forma sonata ex 1 Exemple 1 / WA Mozart Petita serenata nocturna , K 525, I allegro © Fototecacat/ Jesús Alises L’arpegi, en funció d’ acompanyament ,…

El peu és també la part de l’instrument que recolza a terra, excepte en les petites arpes de falda Al peu hi ha reforços i potes fixades per a donar estabilitat a l’instrument mentre es fa sonar, o per a deixar-lo en repòs En aquesta mateixa part s’allotgen els pedals i els seus mecanismes de transmissió, que envien el moviment cap als sistemes de modulació dels sons, situats a la consola de les arpes cromàtiques

És una modalitat de l’anticipació

Es troba pertorbada en la majoria de les malalties mentals

Vida Inicià la seva formació com a pianista amb el mestre J Molinari i més tard realitzà estudis de clarinet, trompa i violoncel Posteriorment cursà estudis d’harmonia, composició i contrapunt amb R Lamote de Grignon, E Cervera i C Taltabull Fou un membre destacat del Cercle Manuel de Falla Inicialment optà per un particular neoclassicisme, amb una influència clara de P Hindemith, però, lluny de caure en el convencionalisme, en les obres d’aquest primer període es pot observar una gran riquesa contrapuntística i gosadia harmònica La presa de contacte, a la dècada dels cinquanta,…

El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop cas de les percussions, com el xilòfon, la marimba i el carilló o d’un desplaçament inicial és el cas de les làmines metàlliques de la pinta d’una capsa de música Comparades amb les cordes que també poden ser percudides o pinçades, les làmines no necessiten una tensió addicional per a vibrar, ja que la seva pròpia rigidesa és suficient per a provocar el retorn cap a la posició mitjana característica del moviment oscillatori El fet de tenir amplària i gruix dimensions en general negligibles en les cordes…

Versió abreujada de la part corresponent als idiòfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Establerta per Sachs i Hornbostel amb el decimal 1 del primer nivell de la seva classificació, el seu àmbit és tan ampli que sovint presenta punts febles d’heterogeneïtat en el desenvolupament dels diferents nivells, motiu pel qual ha estat sovint un dels punts crítics d’aquest sistema de classificació Els grups principals en què es divideix són idiòfons d’entrexoc classificats per Hornbostel-Sachs amb els decimals 11, idiòfons pinçats 12, de fricció 13 i…

Etimològicament, ’grau’ prové del llatí gradus , ’graó' és, per tant, un concepte originalment vinculat a l’escala i que, per extensió, s’aplica també al grau harmònic i al grau en si, és a dir, al grau tonal com a abstracció del grau melòdic i del grau harmònic Grau melòdic La funció d’un grau melòdic, és a dir, la relació que estableix amb la resta de graus melòdics, té molt a veure amb la posició que ocupa a l' escala , per això una de les dues maneres d’anomenar-los és l’ordinal simbolitzats amb xifres aràbigues, que corresponen a la seva situació en l’escala considerant sempre la tònica…