Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Segona Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a París el 1889, com a reconstrucció de la Primera Internacional.
A diferència d’aquesta, es basà en els membres dels partits nacionals i reconegué l’autonomia d’aquests darrers Durant els primers anys promogué la celebració revolucionària del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores Malgrat que el congrés d’Amsterdam 1904 prohibí la participació dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional restà dividida en dues tendències, una de reformista, que era majoritària, i una altra de revolucionària El congrés de Stuttgart 1907 proclamà una posició antibellicista, però en esclatar la Primera Guerra Mundial la política…
Internacional Socialista
Història
Organització d’abast mundial que agrupa la majoria dels partits socialistes i socialdemòcrates.
Sorgida a Frankfurt del Main el 1951 com a resultat d’un dels intents de reconstruir la Segona Internacional, té la seu a Londres Els seus òrgans de govern són el congrés, format pels membres de tots els partits, que en reunions bianuals determina les grans directrius de l’organització i aprova l’admissió de nous membres i els estatuts L’òrgan executiu és el consell, el qual, format per un representant de cada partit, adopta les resolucions amb relació a la conjuntura política del moment, elegeix el president i el secretari i proposa els nous membres Per últim, un buró format per delegats de…
Memorial de Greuges
Història
Nom amb el qual és coneguda popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña (1885), adreçada al rei, a l’estil dels greuges de les antigues corts catalanes.
Fou lliurada a Alfons XII d’Espanya el 10 de març per iniciativa del Centre Català, després d’un acte públic celebrat al vestíbul de la Llotja de Barcelona, en presència de representants de nombroses entitats econòmiques, polítiques, culturals i professionals de Catalunya En l’acte, presidit per Joaquim Rubió i Ors, hom acordà d’exercitar el dret de petició reconegut per la Constitució del 1876 i d’elevar al rei les reivindicacions polítiques i econòmiques de Catalunya, en ocasió del projecte de convenis comercials de l’Estat espanyol amb la Gran Bretanya i els intents d’…
El que cal saber de la histèria
Patologia humana
La histèria és un trastorn psíquic de tipus neuròtic caracteritzat per l’existència d’alteracions transitòries en la consciència, com ara períodes letàrgics o d’amnèsia, o bé en les funcions motora o sensorial, com ara crisi de convulsions, tremolors, tics, singlot, paràlisi, ceguesa, sordesa o anestèsia cutània Aquestes alteracions no són provocades per lesions orgàniques i sovint afecten persones que tenen una personalitat predisposada en aquest sentit La personalitat histèrica es caracteritza per l’egocentrisme, la tendència a la dramatització, la labilitat i superficialitat emocionals, la…
Polifònica de Puig-reig
Música
Formació coral catalana fundada a Puig-reig (Berguedà), l’any 1968, en el si de la Colla Joventut Sardanista.
Els primers intents de formar una coral a Puig-reig partiren de mossèn J Besora, però no fou fins al cap d’alguns mesos que la Colla Joventut Sardanista decidí crear la seva pròpia coral, que nasqué a la tardor del 1968 sota la direcció de mossèn Josep Solà amb al nom de Coral Joventut Sardanista L’any següent, Ramon Noguera, l’actual director, es posà al capdavant de la formació Aviat començà a oferir concerts pels pobles de la rodalia, i el 1974 enregistrà el primer disc, que ha estat seguit de molts altres D’ençà d’aleshores, la gran qualitat de la seva tècnica vocal l’ha…
Ricard Gascon i Ferré
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Començà la seva carrera realitzant films amateurs fins que el 1931 entrà en el camp professional com a extra També fou redactor en cap de "Filmópolis Revista mensual cinematográfica" 1933-36 i collaborà en "Cine-Art" 1933-35 Durant la postguerra fou contractat com a ajudant de direcció de Producciones Campa, la qual li donà l’oportunitat d’estrenar-se com a director i guionista amb Un ladrón de guante blanco 1945 El següent film, Cuando los ángeles duermen 1947, ja el realitzà per a PECSA, que posà a la seva disposició un equip tècnic i artístic estable Per a aquesta empresa realitzà Don…
Unió Republicana
Política
Partit polític constituït a Madrid, l’any 1903, sota la presidència de Salmerón.
Fou el resultat de diversos intents d’aliança o fusió de les forces republicanes de l’Estat espanyol realitzats al llarg del període de la Restauració Les unions més o menys àmplies pactades el 1893 i el 1900 havien donat èxits electorals considerables als republicans, especialment a Catalunya, però l’heterogeneïtat del republicanisme de l’Estat espanyol, la multiplicitat de disciplines i els enfrontaments personals n'havien frustrat fins aleshores les possibilitats Un cop constituït, el nou partit abraçà tots els grups republicans de l’estat, llevat dels federals els quals,…
Ivan Sergejevič Turgenev
Ivan Sergejevič Turgenev
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
De família noble, començà la seva activitat literària els anys trenta, dins les tradicions postromàntiques, però es consolidà com a escriptor cap als anys quaranta, dins una línia més realista Participà en els cercles literaris de tendència europeista de Peterburg, en els quals, principalment, es gestava l’escola realista Després d’uns quants intents en prosa, aparegué el relat Khor i Kalinyč , el primer de la sèrie Zapiski okhotnika ‘Apunts d’un caçador’, 1852, que el feu famós, alhora que inicià tot un tipus de literatura sobre el poble rus, sobre les seves condicions de vida i…
Miquel Joan de Gralla
Història
Alt funcionari reial.
Fou mestre-sala reial, diputat de la generalitat 1491-94 i mestre racional de Catalunya 1501-20 Procedia d’un llinatge burgès de Lleida enriquit en l’exercici de la mercaderia Fou castlà de Subirats, per compra El 1488 fou enviat pel rei, a petició del pare del rei de Navarra, prop del duc de Bretanya al capdavant de forces armades, per defensar aquest contra els intents per part de Carles VIII de França d’annexar-se el ducat Continuà després al servei de l’hereva Anna de Bretanya, fins a la capitulació de Rennes 1491 Tornà a Catalunya, intervingué en nom del rei en les reformes…
Jaume I d’Anglaterra
Història
Rei d’Escòcia (Jaume VI: 1567-1625) i d’Anglaterra (1603-25), fill de Maria I i d’Enric Stuart.
Feble de caràcter i de salut, deixà el govern a les mans de diferents privats Moray, Marton, Lennox, que no impediren les lluites entre les diverses faccions de la noblesa El 1582 fou raptat pel partit protestant, però fou alliberat l’any següent El 1585, amb l’ajut d’ Elisabet I d’Anglaterra , tingué un èxit relatiu en la lluita contra el faccionalisme i les prerrogatives dels barons escocesos Vacillant en la polèmica entre catòlics i protestants i temorós de perdre l’ajut d’Elisabet i l’oportunitat de regnar a Anglaterra en morir aquesta, no feu res per a salvar la vida de la seva mare, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina