Resultats de la cerca

Estudia el funcionament de les plantes considerant principalment els fenòmens de creixement, el metabolisme i les interaccions amb el medi i els altres organismes pot abraçar també aspectes especials, comparats o patològics No té un límit establert amb la bioquímica i es relaciona íntimament amb les ciències morfològiques anatomia, citologia pels lligams existents entre forma i funció Es constituí com a ciència al s XVIII, amb Vegetable Staticks 1727, obra de S Hales, on examina el creixement de les plantes, la pèrdua d’aigua per evaporació i altres fenòmens A la darreria del s XVIII es…

L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de producció del…

Fou posat en marxa l’1 d’abril de 2005, i és el supercomputador més potent de l’Estat espanyol i un dels de més potència a Europa Forma part del grup líder de la infraestructura europea de supercomputació PRACE Partnership for Advanced Computing in Europe Al llarg dels anys hom n’ha augmentat la capacitat i la velocitat de càlcul amb successives versions La primera versió, el MareNostrum 1 , tenia una capacitat de 42,35 teraflops 42,35 billons d’operacions per segon Aquesta versió inicial fou succeïda pel MareNostrum 2 94,21 teraflops, que duplicaven el nombre d’operacions per segon, activada…

Des de llavors se n’han editat 14 números, i constitueix a hores d’ara la publicació senyera de l’esmentada institució Actualment porta el subtítol de Revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida El naixement de la revista s’emmarca en l’onada de publicacions amb què es materialitzà el notable impuls experimentat per la historiografia local valenciana a la dècada del 1980 De fet, és la prova de l’existència, la consolidació i la vertebració d’un conjunt d’investigadors de…

Estudià l’àrab i nombroses llengües modernes Amplià estudis a Cambridge Exercí de professor mercantil i d’interventor dels ajuntaments de Llucmajor i Palma Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Escola de Comerç i a l’Estudi General Lullià, de Palma Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, s’encarregà d’impartir cursets d’ortografia mallorquina El 1931 edità una gramàtica de caràcter divulgatiu on distingia entre llengua vulgar i llengua literària, comuna a totes les regions de parla catalana Fou un dels principals promotors de la revista La Nostra Terra També collaborà en…

Ordenat de prevere el 1957, es doctorà l’any 1950 en filosofia a la Universitat Romana de Sant Tomàs d’Aquino, amb la tesi La escuela tomista en Mallorca Siglos XIII-XIV , i en història l’any 1987 a la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi La formación literaria del clero de Mallorca El Seminario de San Pedro y sus antecedentes históricos Es diplomà en arxivística el 1972 i en paleografia i diplomàtica el 1973 a l’Escola de l’Arxiu Secret del Vaticà Fou arxiver diocesà del bisbat de Mallorca des del 1966, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal des del 1968 i delegat episcopal del…

La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…

Tenia com a finalitat principal esdevenir un òrgan d’expressió del naixent projecte de les Comarques Centrals Valencianes i participar en la vertebració d’aquest espai alternatiu a la divisió en províncies com a fòrum de debat sobre els seus lligams històrics, culturals, econòmics i lingüístics En el consell de redacció i l’assessor hi havia representants d’arreu d’aquest territori, fet que incidí en el caràcter supracomarcal de la publicació Entre els objectius exposats en la primera editorial figuraven també la promoció dels joves investigadors, la creació de vincles amb la…

Les relacions entre el Punt i els egipcis, interessats en els seus productes exòtics mones, pells de pantera, diverses classes de fustes, etc i, sobretot, en la mirra, daten del Regne Antic ~2686-2181 aC A partir de la dinastia VI ~2345-2181 aC, els contactes amb el Punt semblen haver estat ja regulars Durant el Regne Mitjà 2040-1786 hi ha documentades tres expedicions, organitzades per Mentuhotep III, Ammenemhat II i Sesostris II A començament del Regne Nou 1567-1085 Hatšepsut hi envià una gran expedició 1496 o 1495 aC, descrita amb molt de detall en els relleus del seu temple…

Comprèn nombroses branques que són objecte d’una gran especialització l’estètica i la sociologia musicals, la fisiologia i la psicologia del so, la mecànica dels instruments, l’etnologia musical i la branca històrica, que estudia l’evolució del ritme, de la melodia, del contrapunt, de l’harmonia dels sistemes, les formes i els gèneres musicals, així com l’evolució dels instruments La paraula alemanya Musikwissenschaft , o ‘ciència de la música’, fou emprada per primer cop per Friedrich Chrysander en el pròleg del Jahrbuchmusikwissenschaftlich ‘Anuari de la ciència musical’, publicat a…