Resultats de la cerca

Les referències a la patologia ocular es remunten als grecs i als romans i ocupen un lloc important en la medicina àrab al segle XVIII cal destacar el descobriment de la natura de la cataracta Brisseau i el procediment per a extirpar-la L’impuls més gran, però, fou donat al segle XIX, amb la introducció de l’oftalmoscopi Helmholtz, com també amb l’obra del cirurgià Von Graefe i amb els estudis fisiopatològics de Donders D’ençà d’aleshores hom assisteix a un progrés constant d’aquesta especialitat Als Països Catalans, ocupa un lloc destacat…

Llicenciada 1951 i doctorada 1955 en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i aigües, mitjançant el qual demostrà la relació entre incidència del goll i…

El seu àmbit d’actuació se centra en els camps de la regulació genòmica i la proteòmica Fou creat el desembre del 2000 a iniciativa del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya És una fundació pública, el patronat de la qual està constituït per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra Està integrat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona PRBB, junt amb el Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona CIMRB i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica IMIM El juliol del 2021 fou guardonat amb el…

La seva activitat científica contribuí a l’esforç de la seva generació per incorporar les novetats més importants de la medicina europea de l’època Publicà Oncología o tratado de tumores 1879, Cuadros sinópticos-descriptivos de Fisiología Humana 1882 i La nueva Cirugía antiséptica 1882, que és la seva obra més important i una de les primeres exposicions sistemàtiques aparegudes al país arran de la gran revolució listeriana Fou autor també de les traduccions castellanes Compendio de Fisiología Humana de Budge 1877, i El cerebro y el pensamiento 1877 i El materialismo contemporáneo 1877,…

Germà de Pere i de Francesc Pi i Sunyer Estudià a Figueres i medicina a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1874 S'establí a Barcelona, on fou successivament metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor clínic de la facultat i catedràtic, per oposició, de patologia general 1883 Donà un impuls decisiu a l’ensenyament clínic Molt amic de Turró, el decidí a abandonar les activitats periodístiques que el retenien a Madrid i a seguir el camí de la investigació científica a Barcelona i el nomenà ajudant seu de càtedra Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i pertangué al comitè de…

Fou cap de l’hospital fundat 918 a Bagdad per al-Muqtadir i juntament amb Avicenna fou el metge més important entre els de l’edat mitjana Autor de nombrosos escrits mèdics, el més conegut és el Kitāb al-Hāwī , traduït al llatí amb el nom de Continens, l’enciclopèdia mèdica utilitzada a Europa fins al s XVI Més reduït és el Kitāb al-Manṣūrī , en deu llibres, exposició global dels coneixements de l’època Les seves aportacions al progrés de la medicina radiquen en l’exactitud en les descripcions clíniques i en la valoració dels coneixements de l’alquímia en la terapèutica, valorant…

Estudià medicina a Cambridge, però a partir de la realització d’un treball sobre insectes amb importància mèdica desvià la seva carrera cap a l’entomologia i fou pioner en l’estudi de la fisiologia dels insectes Fou professor a l’escola d’higiene i medicina tropical de Londres 1926-45 i més tard a Cambridge 1945-66 Publicà més de 300 articles i diversos llibres, entre els quals destaquen Insect Physiology 1934, The Principles of Insect Physiology 1939, The Physiology of Insect Metamorphosis 1954 i Insect Hormones 1970 Entrà a formar part de la Royal Society el 1939 i fou membre…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39, president de la Societat Catalana de Biologia 1963-67, membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1965 i president de l’Institut d’Estudis Catalans 1974-78 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya L’any 1976 presidí el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà Publicà nombrosos treballs, sobretot sobre capteniment i malalties dels ronyons i de l’aparell circulatori, d’entre els quals…

Membre d’una nissaga de metges de la qual formen part, entre d’altres, el seu germà Josep Maria i el seu fill  Francesc Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917 S’especialitzà en patologia digestiva i estudià a París i a Berlin 1924-25 Retornà a Barcelona el 1926 i s’incorporà al servei del doctor Francesc Gallart a l’Hospital de la Santa Creu com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu L’any 1932 funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat a la diagnosi i el tractament de les malalties digestives A més de la tasca assistencial i acadèmica…

S'oposava a l’escola iatroquímica