Resultats de la cerca

Vida i obra Es donà a conèixer com a poeta amb  La fi del fil 1973, premi Carles Riba 1972, obra a la qual seguí Les elegies del marrec 1973, Fràgil 1979 i Oratori 2004, premi Ausiàs March Premiat amb el premi Ciutat de Barcelona el 1974 i l’Englantina d’Or en els Jocs Florals de Barcelona 1981, fou cofundador de la collecció de poesia “Llibres del Mall” 1973 Com a dramaturg, el 1980 guanyà el premi Ciutat de Granollers amb Els intrusos 1981 S’ha destacat com a traductor d’obres teatrals Cyrano de Bergerac , 1985 d’E Rostand, premi nacional de teatre JM de Sagarra 1984 El Mikado de WS…

L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig final del…

Es tracta d’una documentació provinent bàsicament de l’antiga canònica regular de Santa Maria, la collegiata secular i la comunitat de preveres Altres fons d’importància són la notaria pública l’escrivania del paborde, la cúria del veguer, el deganat de Manresa i el Bages, l’arxiprestat de Manresa i l’arxiu de la parròquia de Santa Maria de la Seu El seu origen remot data del s XI, quan apareixen les primeres referències històriques l’any 1020 i documentals l’any 1098 Se sap que durant el 1594 es construí un local per a ser utilitzat com a arxiu capitular, i que patí…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres a València 1952, fou responsable de la biblioteca de l’Arxiu Regional de València i professor de llatí medieval a la mateixa universitat on es graduà Ocupà plaça de lector d’espanyol a la Universitat de Montpeller entre el 1959 i el 1962 i fou professor de la Sorbona del 1963 al 1966 Aquest darrer any inicià la seva tasca en el món dels arxius El 1969 organitzà l’arxiu de la catedral de Sogorb i inventarià la documentació històrica del Banco de España El 1975 fou cap dels Serveis d’Arxiu, Biblioteca i Documentació de la Fundació Joan March…

El 1953 es diplomà en arxivística a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà i es llicencià 1954 en història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana El 1965 es doctorà a la mateixa universitat amb la tesi Intervención de la Santa Sede en la Causa Luliana També es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1965 Entre el 1957 i el 1965 exercí com a professor al Seminari Conciliar de Sant Pere i a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma Des del 1969 fou director de la Biblioteca Bartomeu March, de Palma Fou membre de la Maioricensis Schola…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un recull d’articles que ja havien aparegut entre el 1918 i el 1920 a La Veu de Catalunya alguns d’ells signats amb el pseudònim de Jordi March i en un període anterior en diverses publicacions més, com La Revista El volum representa el primer intent del jove Riba d’articular un pensament literari personal i un llenguatge crític que hi sigui apropiat Per això les seves notes transmeten una necessitat doctrinària, que es fa manifesta tant en la tendència a convertir els raonaments en definicions de caràcter general —de vegades properes a…

El topònim Goscons també fa referència a una força casa forta homònima actualment dita  Ca l’Arquer que formava part d’una quadra adscrita jurisdiccionalment al castell de Montpalau Ca l’Arquer s’aixecà sobre l’antiga casa forta dels Goscons a la fi del segle XIII, al costat de la capella romànica sota l’advocació de Santa Maria de Goscons , protectora d’aquest alou Aquesta força es fonamentà sobre la vila romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la via Augusta amb l’interior camí de Vallalta, i de la qual queden interessants restes arqueològiques sitges de gra, restes d’àmfores…

Cal situar l’aparició del mot cap al 1811, car abans hom parla de cooperació amb l’invasor, d’infidelitat, de traïció En principi, el partit afrancesat s’havia nodrit dels mateixos personatges encimbellats pel motí d’Aranjuez març 1808, antics perseguits de Godoy, que havien aconsellat primavera del 1808 a Ferran VII de fer el viatge a Baiona, a fi de consolidar-se en la corona, però que, convençuts, a la fi, de la ruïna inevitable dels Borbó, acabaren per reconèixer la conveniència d’un canvi dinàstic que regenerés el país Amb tot, el bàndol afrancesat no cristallitzà netament fins després…

El seu interès, des del punt de vista musical, se centra en la portalada i tres capitells del claustre La portalada, que data del segon terç del segle XII i imita l’arc de triomf romà, està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals segons F Rico, l’alçada i l’amplada presenten una relació de 23, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 23 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll, experts en l’…