Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona amb els mestres Millet, Pich i Santasusana, Gibert i Camins, Zamacois i Toldrà Resident a Barcelona des del 1947, els anys cinquanta fou director musical dels ballets Esbart Verdaguer i Francesc Moragas, així com de l’orquestra de cambra de la Caixa Estrenà els primers ballets al Palau de la Música Catalana i fou vocal de les Joventuts Musicals de Barcelona El 1960 es traslladà a Sevilla, on fou catedràtic de contrapunt i fuga al Conservatorio Superior de Música de Sevilla 1963 Passà a Madrid com a catedràtic de composició al Conservatorio Superior de Música de Madrid 1971…

Es formà a Barcelona, a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre 1962-67, i del 1968 al 1971 féu estades a París, Londres, Praga, Stuttgart i Menorca Es dedicà per un temps al disseny de joies 1968-73, amb conceptes que aplicà més tard a l’escultura, que començà a conrear el 1972, amb una sèrie de peces de bronze, llautó i marbre, d’influència postminimalista Des de l’inici, la natura i la geometria seran els punts de partida per a treballar sobre la idea d’un espai en el qual l’objecte i el seu entorn estiguin en diàleg permanent, a través de la seva paradoxa i harmonia Les…

Llista de premiats 1929-1940 / 1941-1950 / 1951-1960 / 1961-1970 /  1971-1980  / 1981-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1941 edició núm 13 Pellícula Rebecca d’A Hitchcock Director John Ford per The Grapes of Wrath Actor principal James Stewart per The Philadelphia Story Actriu principal Ginger Rogers per Kitty Foyle 1942 edició núm 14 Pellícula How Green Was My Valley de J Ford Director John Ford per How Green Was My Valley Actor principal Gary Cooper per Sergeant York Actriu principal Joan Fontaine per Suspicion 1943 edició núm 15 Pellícula Mrs Miniver de W Wyler Director…

El topònim Goscons també fa referència a una força casa forta homònima actualment dita  Ca l’Arquer que formava part d’una quadra adscrita jurisdiccionalment al castell de Montpalau Ca l’Arquer s’aixecà sobre l’antiga casa forta dels Goscons a la fi del segle XIII, al costat de la capella romànica sota l’advocació de Santa Maria de Goscons , protectora d’aquest alou Aquesta força es fonamentà sobre la vila romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la via Augusta amb l’interior camí de Vallalta, i de la qual queden interessants restes arqueològiques sitges de gra, restes d’àmfores…

Cal situar l’aparició del mot cap al 1811, car abans hom parla de cooperació amb l’invasor, d’infidelitat, de traïció En principi, el partit afrancesat s’havia nodrit dels mateixos personatges encimbellats pel motí d’Aranjuez març 1808, antics perseguits de Godoy, que havien aconsellat primavera del 1808 a Ferran VII de fer el viatge a Baiona, a fi de consolidar-se en la corona, però que, convençuts, a la fi, de la ruïna inevitable dels Borbó, acabaren per reconèixer la conveniència d’un canvi dinàstic que regenerés el país Amb tot, el bàndol afrancesat no cristallitzà netament fins després…

Vida i obra Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza a l’Institut Balear, el 1874 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, que ell ajudà en la replega de material folklòric, part del qual publicà a Museo Balear   Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina , 1875 Fou preceptor dels fillols de l’arxiduc Lluís Salvador, fou docent a la Institució Mallorquina d’ensenyament i al Collegi Politècnic, que fundà i dirigí, i difongué un ideari pedagògic avançat Continuà l’edició de les obres de Ramon Llull iniciada per Jeroni…

De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi collaboressin Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a collaborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el retaule dels…

Deixeble de Nolasc Valls i de l’Escola de Belles Arts D’un purisme a l’estil d’Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l’abstracció, sempre, però, dins una organització d’intuïció matemàtica Pintà frescs a l’església de Betlem de Barcelona, a Santa Maria de Cubelles, a Sant Jaume de Tortosa, a l’Assumpció de Vinaròs, a Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, a Sant Domènec de Puigcerdà, a la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i feu també vitralls En el camp de la ceràmica, dugué a terme diverses obres, com les dels…

Batxiller per l’Institut General i tècnic de València el 1915 Es doctorà en filosofia i lletres, secció d’història, el 1940, i fou professor de la Universitat de València, secretari perpetu de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i director de número del Centre de Cultura Valenciana Els seus treballs d’història i art de temàtica valenciana foren publicats en diverses revistes especialitzades, com ara “De inquisición valenciana una cuestión de competencia” 1942, “De la Valencia del siglo XVI La pragmática de las mulas” 1943, “Esteban March y sus pinturas del Museo del Prado”…

Es tracta d’una documentació provinent bàsicament de l’antiga canònica regular de Santa Maria, la collegiata secular i la comunitat de preveres Altres fons d’importància són la notaria pública l’escrivania del paborde, la cúria del veguer, el deganat de Manresa i el Bages, l’arxiprestat de Manresa i l’arxiu de la parròquia de Santa Maria de la Seu El seu origen remot data del s XI, quan apareixen les primeres referències històriques l’any 1020 i documentals l’any 1098 Se sap que durant el 1594 es construí un local per a ser utilitzat com a arxiu capitular, i que patí els estralls d’un incendi…