Resultats de la cerca

Són propis de les mars càlides i viuen en els fons sorrencs de poca profunditat

L’anatomia és molt simple hi ha una capa externa monoestratificada, el somatoderma, que envolta una cavitat ocupada per elements germinals El somatoderma, totalment recobert de cilis externament, té les cèllules disposades en anells transversals, de manera que el cos té una aparença de segmentació Llur cicle biològic no ha estat completament esbrinat sembla clar, però, que hi ha una alternança de generacions entre individus sexuats i asexuats, els primers de vida lliure Hi ha un marcat dimorfisme sexual, essent les femelles molt més grosses que els mascles

Les estrelles de mar són animals de simetria radial, amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc braços o més, els quals tenen els conductes ambulacrals amb dues o quatre files de pedicels a través de llur superfície oval Tenen un endoesquelet calcari i un sistema ambulacral que els serveix per a la locomoció, la captura d’aliments i la respiració El sistema digestiu consta d’una boca en posició ventral, un estómac evaginable, uns diverticles pilòrics ramificats pels braços, i un curt budell recte que desemboca a la cara aboral per un anus, que pot no existir El nombre de…

El cos és dividit en un peduncle mòbil amb un calze a l’extremitat superior que conté els òrgans una corona de tentacles retràctils envolta l’atri, on hi ha l’obertura bucal, l’obertura anal, els nefridis i els gonoductes El tub digestiu té forma d’U, amb un esòfag, un estómac i un intestí L’aparell excretor és constituït per dos protonefridis, i la respiració és cutània El sistema nerviós es redueix a un gangli infraesofàgic i cèllules sensitives distribuïdes pels tentacles Poden tenir els sexes separats Loxosoma o ésser hermafrodites Pedicellina , i es reprodueixen també per gemmació i…

Poden tenir esquelet, intern o extern, de carbonat càlcic Posseeixen actinofaringe, i llur cavitat gastrular és dividida en cambres mitjançant una sèrie de septes Segons els grups, les cambres són sis o un nombre múltiple de sis, o vuit o un nombre múltiple de vuit el nombre de tentacles que envolten la boca coincideix amb el nombre de cambres Les gònades són en els septes, a l’endoderm, i s’obren a la cavitat gastrular La larva és, generalment, una plànula que dóna lloc a un pòlip directament, sense passar per l’estadi de medusa Els individus poden viure aïllats, com les actínies, o formant…

El centre, situat amb seu a Mallorca, és estructurat en dos departaments Recursos Naturals i Física Interdisciplinària L’IMEDEA es caracteritza per una aproximació interdisciplinària i global a la investigació marina, que inclou diversos temes com l’oceanografia costanera, l’oceanografia de mar obert, la modelització del medi marí, les ones de superfície, etc Un gran nombre de projectes de recerca es duen a terme a la Mediterrània, excellent laboratori reduït dels oceans del planeta Agrupa prop de 150 investigadors 2005, entre personal de la UIB i del CSIC Des del 2000 n'és director Joaquim…

Les mesures altimètriques generalment es fan des d’un satèllit que disposa d’un radar capaç de mesurar la distància entre aquest i la superfície de la mar llavors, coneguda l’òrbita del satèllit, s’obté l’alçada de la mar respecte del mateix sistema de referència que l’òrbita Aquestes mesures tenen en compte dues contribucions importants, la variació de la superfície de la mar causada per la distribució de masses de la Terra, anomenada geoide, i la causada per fenòmens oceanogràfics, anomenada topografia marina Aquesta darrera és la que conté informació sobre els corrents marins i permet…

La fossa de Cofrents-Aiora és una depressió d’orientació aproximadament N-S, limitada per falles, que s’estén des dels voltants de Cofrents, on enllaça amb la conca del Cabriol, fins a prop d’Almansa, on pren una orientació NW-SE Almansa - la Font de la Figuera Duu associades nombroses fossetes o «graben» menors satèllits, d’orientació E-W, és a dir perpendiculars a la fossa principal fosses del Xúquer, de Carcelén, de Xarafull, de Zarra i del Pinar de Meca la darrera enllaça amb la fossa d’Alpera, de direcció NNESSW És una depressió de fons diapíric, reblerta de materials neògens A la part N…

Ànec marí típicament atlàntic, del qual una petita població hiverna a les costes mediterrànies de França i Espanya La situació no és encara prou clarificada, per tal com solament apareix regularment, entre l’agost i el maig, en un petit nombre al delta de l’Ebre A la resta del litoral és un hivernant escàs i irregular, potser fins i tot accidental, situació aquesta última definitòria del seu estatus a les Balears de 5 citacions, 1 d’hivernal i les altres migradores en pas El pas postnupcial és molt poc marcat els primers arriben al final d’agost 2 citacions i hi ha observacions esparses el…