Resultats de la cerca
Es mostren 2232 resultats
Sant Esteve Sesrovires
Art romànic
Era una de les parròquies del terme del castell de Castellví de Rosanes Documentada a partir del 1082, el 1103 Guillem Ramon I de Castellví infeudà a Volard Ramon de Rosanes el castell de Rosanes i tres parts de l’església de Sant Esteve Sesrovires El 1176 Guillem Ramon III en el seu testament deixà una mida d’ordi a l’església El 1484 s’atorgà llicència per a restaurar l’església, que estava ruïnosa Aquesta església, que tingué els altars de la Mare de Déu, Sant Valentí, Sant Sebastià, Sant Crist, Sant Roc, Sant Isidre, del Roser i Sant Nicolau, tenia un campanar exempt que a…
Restes d’una construcció (Cantallops)
Art romànic
Situació A l’extrem de llevant del poble de Cantallops, a tocar del camí actual que mena a Requesens, a la part oriental d’una casa, hi ha un mur atribuït a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Història A la part de llevant de l’habitatge, hi ha un fragment de mur format per pedres de granit de mida petita i per còdols units amb morter de calç, que s’arrengleren formant un opus spicatum força ben marcat Segurament aquest tros de paret havia pertangut a un edifici de l’alta edat mitjana L’existència de morter entre les pedres i el fet d’haver-hi…
Joan Llorens i Gardy
Arts decoratives
Escultura
Escultor i ceramista.
Fill de Josep Llorens i Artigas Conegut amb el nom de Gardy-Artigas Format a l’École du Louvre, es formà entorn de Chagall, Braque i Giacometti El 1959 installà un taller de ceràmica a París, i collaborà assíduament amb Joan Miró, especialment a les obres per a l’exposició Osaka 70, al Japó, país on havia estudiat ceràmica antiga Dedicat bàsicament a l’escultura —bronze i plàstics—, efectuà, el 1973, dues grans obres a l’aire lliure a Plateau d’Assy, per a illustrar, amb altres artistes, el Poème dans l’espace de JPLemesle El 1974 féu la Porta per a una ciutat a l’autopista Barcelona-Girona…
Paleontologia 2017
Paleontologia
Invertebrats fòssils Els trilobits són un dels primers grups coneguts d’artròpodes —que inclouen animals invertebrats amb exosquelets i cossos segmentats, com, per exemple, els insectes— que van aparèixer al registre fòssil, i que van viure entre 520 i 250 milions d’anys enrere Aquest 2017 es van descobrir uns ous de trilobits de fa 450 milions d’anys a l’estat nord-americà de Nova York Els ous presenten una forma esfèrica o ellíptica, mesuren 200 micròmetres de diàmetre i apareixen preservats al costat de fòssils de l’espècie de trilobit Triarthrus eatoni Sembla que aquests animals…
Els anseriformes: ànecs i oques
Els anseriformes Algunes característiques dels anàtids, com la forma del bec, la cua i el seu comportament gregari, són apreciables en aquesta escena de xibec Netta rufina , a dalt nedant a la superfície, en la qual s’observa la vistositat del plomatge dels mascles respecte dels de la femella exemplar més avançat, i en la de l’ànec griset Anas strepera , a baix, on la femella té el cap i bona part del cos submergit a la manera característica dels ànecs nedadors, que marca la fondària màxima a la qual poden obtenir el menjar Oriol Alamany i Xavier Ferrer Totes les espècies eurosiberianes de…
verat

Verat comú
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids, de cos fusiforme, amb l’aleta caudal molt escotada, el peduncle caudal molt estret, premaxil·lar soldat al maxil·lar (juntament amb la mandíbula inferior constitueix un musell agut), òrbita ocular envoltada pel darrere per una anella completa d’ossos independents, dents petites i dues aletes dorsals (la segona dorsal i l’anal seguides de 5-6 pínnules).
Inclou dues espècies S scombrus , el verat comú , i S colias japonicus , el verat d’ull gros , peixos pelàgics, d’alta mar i d’una gran importància econòmica, car formen en primavera grans bancs que s’apropen a les costes i són activament capturats per la seva carn, molt saborosa i alimentosa, puix que és un peix blau molt ric en greixos S'alimenten de crustacis planctònics i de pteròpodes Verat d’ull gros Lanzardo2 CC0 Molt comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, ambdues espècies són venudes als mercats indistintament, bé que el verat d’ull gros té els ulls molt més grossos, és de …
ualabi
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers de la família dels macropòdids que pertanyen a diversos gèneres, com Lagorchetes, Lagostrophus, Onychogalea, Peradoreas, Petrogale i Wallabia
.
Són animals de mida considerable que poden atènyer 3 m de longitud i més de 2 m d’alçada, amb un pes d’uns 80 kg El cap, amb relació al cos, és petit, amb orelles força grosses, les potes anteriors curtes i les potes del darrere i la cua robustes i adaptades al salt, que és el seu mitjà de desplaçament Són terrestres, i les femelles, després d’una gestació que dura com a màxim 40 dies, pareixen una cria, que colloquen dins el marsupi, on acaba el desenvolupament en moltes espècies pot haverhi una nova fecundació immediatament després del part Ocupen tots els hàbitats zones…
pista
Esport
Lloc cobert o a l’aire lliure emprat temporalment o permanentment per a manifestacions esportives, especialment curses.
En l’atletisme les pistes són dues faixes de terreny paralleles i de la mateixa mida, unides per dues corbes simètriques el sòl, horitzontal i anivellat, és de terra batuda, cendra o tartan Les pistes són dividides en 6 carrers o 8 en algunes pistes olímpiques i tenen una llargada aproximada d’entre 200 i 400 m En l’automobilisme, ultra els autòdroms autòdrom, les pistes poden ésser un traçat de carretera habilitat especialment per a curses circuit En el ciclisme, les pistes específiques són anomenades velòdroms velòdrom i per als exercicis eqüestres hom utilitza els hipòdroms…
àpodes
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per una seixantena d’espècies d’animals vermiformes, mancats totalment de potes i cintures; és un grup aberrant.
Recorden, tant per l’aspecte com pels hàbits menen una vida més o menys subterrània, així com per la manera de traslladar-se moviments peristàltics, els cucs de terra D’adults llur mida oscilla entre els 30 i els 120 cm Tenen un elevat nombre de vèrtebres La pell, llisa o coberta d’escates, sol posseir glàndules productores de líquids irritants No tenen ulls o els tenen recoberts per la pell manquen de timpans i d’oïda mitjana, però perceben els sons gràcies a les vibracions que experimenta llur esquelet Prop dels ulls, si en tenen, a banda i banda dels orificis nasals,…
Can Bosc

Aspecte de la masia de Can Bosc
© Alberto González Rovira
Masia
Masia del municipi de Dosrius (Maresme), situada a la serra del Corredor.
L’edifici, de grans dimensions i amb teulada de quatre vessants, és centrat per un pati conformat per tres façanes En una de les façanes hi ha un portal amb llinda de pedra granítica amb una inscripció amb la data de 1565 i els mots “Jesús-Maria” Una part d’aquest pati és coberta per una volta de pedra, formada per una galeria coberta que dona pas a la primera planta Tots els elements de les façanes són de pedra treballada amb carreus de bona mida Hi ha un portal rodó amb grans dovelles, i els angles i les finestres també són de pedra, les tres del pis superior amb cornisa La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina