Es Freus

Gavines corses (Larus audouinii) a una de les illes d’Es Freus, on nien irregularment i en menor nombre que els gavians argentats (L. cachinnans)

Jesús R. Jurado

Es Freus (2.7), entre els principals espais naturals de les Pitiüses.

Entre les illes d’Eivissa i Formentera es troba un conjunt molt notable d’illots de mida molt diferent, separats per canals d’aigua de corrents vius, fons baixos i de navegació arriscada. Es coneix aquesta contrada amb el nom d’Es Freus, un mot mariner important.

Els illots d’Es Freus són formats per calcarenites quaternàries i dipòsits dunars consolidats sobre un sòcol miocè que aflora en alguns dels més grans. Els més importants són (d’Eivissa a Formentera) En Caragoler, l’illa d’Es Penjats, les illes Negres, la dels Porcs o d’En Pou i l’illa de S’Espalmador, flanquejada per les de Sa Torreta, de Casteví i de S’Alga. Més distant, a tramuntana, s’allarga la de S’Espardell.

Aquestes illes mantenen una vegetació esparsa, de camèfits halòfils (salicòrnies, fonoll marí, Suaeda) acompanyades de la bella herba gelada (Mesembryanthemum crystallinum), el paràsit Cynomorium coccineum i altres espècies. Destaca la presència de Silene cambessedesii a S’Espalmador i del sosó (Salsola oppositifolia) a Es Penjats. S’Espardell i, sobretot, S’Espalmador tenen bells savinars, que inclouen exemplars de mida notable. A S’Espalmador es conserva un conjunt dunar ben notable pel seu poblament vegetal i una diminuta zona humida salabrosa, amb algunes plantes característiques d’aquest ambient.

Entre la fauna, cal destacar la presència d’alguns tenebriònids endèmics, i especialment d’Heliopathes balearicus, sols conegut d’algun d’aquests illots i de Na Foradada, a Cabrera. Les nombroses sargantanes dels illots foren descrites com a vuit subspècies distintes, però els estudis taxonòmics moderns es decanten per considerar-ne una sola (Podarcis pityusensis gastabiensis), poc diferenciada de la forma típica. Finalment, cal esmentar entre la fauna local les nodrides colònies d’aus marines: baldriga pufí, ocell de tempesta (rar), gavià argentat (especialment nombrosa a S’Espardell) i gavina corsa. A l’hivern, són aigües favorables per a l’observació del mascarell, que hi pesca tot sovint, i més rares vegades, els paràsits i la gavineta de tres dits.

Totes aquestes illes són Àrea Natural d’Especial Interès. Automatitzats els fars, estan deshabitades, encara que a S’Espalmador hi ha algunes edificacions en bon estat, ocupades alguns períodes de l’any. L’única amenaça que les afecta és una forta presència humana estival a S’Espalmador, no sempre prudent a causa de l’abocament de residus o la destrucció de la vegetació.