Resultats de la cerca
Es mostren 1686 resultats
llençol
Indústria tèxtil
Peça de llenç, cotó, lli o d’altres fibres tèxtils, de mides grans i forma rectangular, que hom posa al llit per a abrigall immediat del cos.
joc de campanes
Música
Instrument de percussió consistent en un conjunt de campanes, generalment de diferents mides -i, doncs, diferent afinació-, unides entre si per alguna mena de suport o bastidor.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc que pertany al grup dels de percussió directa Mentre que alguns organòlegs creuen que el joc de campanes i el campanòleg són el mateix instrument, d’altres consideren que les campanes que integren el joc de campanes han de poder sonar individualment condició que el campanòleg no hauria de complir, talment que el so de cadascuna es percebi individualment com ara per a fer una melodia Dels jocs de campanes, se’n conserven una quantitat considerable de mostres iconogràfiques des del segle X fins al XV Sembla que fou un dels pocs…
família
Música
Conjunt instrumental format per totes les versions de mides diferents -i a vegades, també, amb diferències morfològiques més o menys importants- d’un mateix i únic instrument.
Hi ha qui, per a referir-s’hi, empra el nom de l’instrument en plural, com ara família de les flautes de bec, i qui ho fa en singular, per exemple família del clarinet Per a anomenar un instrument concret de la família, se sol afegir al nom familiar el de la tessitura concreta que li és pròpia saxòfon soprano, saxòfon tenor, saxòfon baríton De vegades, però, alguns membres de la família tenen nom propi i així, per exemple, s’anomena viola el que, de fet, és un violí contralt, o flautí una flauta sopranino
Capitell i base d’Artesa de Segre
Art romànic
De marbre, trobats en un camp prop d’Artesa, el capitell és una adaptació del model corinti © Delegació Dioc Patrim Cultural Lleida Aquestes peces, segons recull F Fité vegeu Millenum , 1989, pàg 102, foren trobades en un camp proper al poble d’Artesa de Segre i actualment es conserven al fons, no exposat al públic, del Museu Diocesà de Lleida amb el núm d’inventari 582 1 base i 582 2 capitell Es desconeix a quin edifici devien pertànyer probablement ambdues peces no formaven part de la mateixa columna, ja que no coincideixen les mides, encara que les dues siguin del mateix tipus…
bateria

Bateria Ludwig amb plats Zildjian
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt d’instruments de percussió idiòfons i membranòfons tocats per un sol intèrpret.
S’utilitza sobretot al jazz , al rock i a la majoria de músiques populars modernes L’equipament bàsic comprèn un bombo, una caixa i un o diversos tom-toms -tots ells corresponents a la categoria dels membranòfons-, i dos plats o més suspesos i un joc de plats xarleston -pertanyents al grup dels idiòfons- Els bombos de les primeres bateries eren els de banda, amb un diàmetre que podia arribar a 76 cm A partir del 1930 les mides més corrents de bombo per a bateria han estat de 56, 51 i 46 cm de diàmetre i de 41, 38 i 46 cm d’amplada La caixa és l’instrument central de la …
saxòfon
Saxòfon baix
© Fototeca.cat
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica, construït normalment de llautó.
Fou inventat cap el 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París Hi ha diverses modalitats de saxòfon el sopranino en mi bemoll, el soprano en si bemoll, el contralt en mi bemoll, el tenor en si bemoll, el baríton en mi bemoll, el baix en si bemoll i el contrabaix en mi bemoll A excepció dels dos primers, els altres presenten una o diverses incurvacions, la darrera de les quals, cap avall, situa l’instrument en una línia aproximadament vertical La part corresponent al pavelló, de grandària considerable, és incurvada cap amunt Els forats, de mides variables, són tapats per…
calibrador
Tecnologia
Instrument per a verificar de manera ràpida, senzilla i precisa si les dimensions d’una peça són dins de les toleràncies preestablertes, sense necessitat de realitzar-ne una mesura directa.
El calibrador materialitza les mides màxima i mínima admissibles de la dimensió que ha d’ésser objecte de control i així, si la dimensió a verificar és el diàmetre interior d’un forat, perquè aquest sigui considerat correcte cal que l’extrem “passa” del calibrador d’interiors —la mida del qual és igual a la mida mínima admesa per al forat— hi entri amb facilitat, mentre que el costat “no passa” —de mida igual a la màxima admesa per al forat— no hi ha d’entrar de cap manera Els calibradors per a diàmetres exteriors, per a rosques, etc, funcionen segons el mateix principi El més…
Ruïnes d’una construcció prop del Grauet (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’un mur de planta circular que hi ha vora l’església del Grauet Tant l’època com la seva funció ens són desconegudes A Daura Tot passant pel mateix camí per anar a l’església de Santa Maria del Grauet, a uns 500 m de la capella vers llevant, es troben les restes d’una construcció antiga Long 1°37’20” — Lat Ruïnes Les restes consisteixen en uns murs d’un metre de gruix, els quals es tanquen tot formant un cercle de 5,50 m de diàmetre exterior i atenyen una alçada màxima d’1,50 m L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra, de mides força grosses i…
Sant Miquel del castell de Cabrenys o de Serrallonga
Situació Els suposats vestigis d’aquesta capella són situats a la part central del recinte sobirà del castell, al sector més alt Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 21′56″ N - Long 2° 32′37″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit a la monografia anterior JBM’ Història Hi ha referències d’aquesta església des de l’any 1255, en què Bernat Hug de Serrallonga, senyor del castell, feu un llegat testamentari a Sant Miquel de Cabrenys Entre les esglésies que apareixen en la relació de la dècima papal del 1280 figura Sant Miquel de Cabrenys, que no havia de pagar res a causa de les…
baixó
Música
Instrument de vent-fusta emprat a Europa als segles XVI i XVII i a Espanya fins al final del XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic És format per dos tubs parallels de secció cònica foradats en un mateix bloc de fusta, que, comunicats per la part inferior de l’instrument, en constitueixen des del punt de vista acústic un de sol d’uns 95 cm de llargària Acabat en un petit pavelló i proveït de vuit forats i dues claus obertes, l’extrem superior del tub allotja un tudell metàllic en forma de S on se subjecta la llengüeta Aparegut cap al segle XVI, el seu tub "plegat" en dos, sinònim de comoditat, el convertí ràpidament en l’instrument…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina