Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
xarnera
Anatomia animal
Articulació de les dues valves dels mol·luscs lamel·libranquis, formada típicament per denticles i concavitats que engranen l’una valva amb l’altra.
El nombre i les dimensions d’aquests denticles tenen importància taxonòmica La xarnera taxodont presenta denticles nombrosos i molt semblants, i la xarnera heterodont té com a màxim tres dents i de dimensions diferents
aurícula
Anatomia animal
Cada una de les dues cavitats del cor de molts mol·luscs, cadascuna d’elles rep la sang d’una part del cos.
eulamel·libranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs de la classe dels lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir dos parells de brànquies laminars, unides per parts transversals.
Presenten gairebé sempre dos sifons i dos músculs adductors Habiten a la mar i a les aigües dolces Algunes espècies són comestibles i molt apreciades cloïssa, escopinya de gallet, etc
Els litorals rocosos sense marees: on baten les ones
A trenc d’ona Les mars sense marea en realitat caldria dir amb marea d’amplitud baixa, car de marees sempre n’hi ha en tota massa d’aigua prou gran són mars de petites dimensions situades principalment a l’hemisferi nord les mars Bàltica, Mediterrània, Roja, Negra, etc En el cas de la Mediterrània, per exemple, l’amplitud de la marea no sol sobrepassar el mig metre, mentre que les modificacions importants del nivell d’aigua acostumen a provocar-les els factors climàtics el vent, la pressió baromètrica, l’evaporació, les pluges La majoria d’aquestes mars són més aviat salabroses a causa del…
perla cultivada
Arts decoratives
Formació perlífera, provocada per l’home, obtinguda a l’interior de mol·luscs productors, i que presenta les mateixes propietats de les perles naturals.
La seva formació pot ésser deguda o no a la introducció d’un nucli La dificultat de trobar perles naturals fa que les perles cultivades siguin les més emprades actualment Les primeres perles cultivades foren possiblement obtingudes pel japonès Mikimoto Kokichi el 1912
platistèrnids
Herpetologia
Família de rèptils quelonis del subordre dels tecòfors, que reuneix tortugues d’aigua dolça que s’alimenten de mol·luscs, pròpies del continent asiàtic.
ostreids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels tetrabranquis, generalment monomiaris o molt anisomiaris, hermafrodites i sense sifons, peu ni glàndula del bissus.
Les dues valves són diferents i la xarnera no té dents
pínnids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels filibranquis, que són dimiaris, amb la xarnera sense dents i les valves de forma triangular.
Secreten abundantment bissus Entre altres espècies, inclou la nacra
perla
Ostra amb perles
Arts decoratives
Formació natural secretada accidentalment i sense cap mena d’intervenció humana a l’interior dels mol·luscs, especialment al de certes espècies d’ostres.
És composta de matèria orgànica una escleroproteïna anomenada conquina o conquiolina i de carbonat càlcic, generalment en forma d’aragonita, disposats en capes concèntriques Les perles són molt apreciades i emprades en joieria La qualitat d’una perla depèn de la seva grossària , la forma esfèrica, barroca, pera, etc, el color , la brillantor , la perfecció de la pell , etc És anomenada també perla autèntica, perla d’Orient, perla fina o perla natural
estilomatòfors
Zoologia
Ordre de molluscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats caracteritzats pel fet de tenir els ulls situats a l’extremitat de tentacles retràctils.
Comprèn les espècies terrestres, com llimacs i cargols