Resultats de la cerca

El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948 L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot Als darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats El prior residia habitualment a Cuixà El priorat fou abolit el 1790 Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí…

Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon Aleshores ja no tenia comunitat L’església actual fou refeta el 1779 Al seu costat hi ha una casa coneguda pel “monestir” o “l’abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li…

El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadriennal el 1637 El 1641, arran de la guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb uns altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui Fou general de la Congregació de Valladolid 1645-49, bisbe d’Urgell 1660-64 i arquebisbe de Tarragona 1664-79 Convocà tres concilis provincials 1664, 1670, 1678, treballà per la impressió de les…

Un diploma de l’any 974 esmenta ja Sant Hilari de Llastarri, patró encara de la població, i que recorda el gran monestir de Carcassona Era segurament l’església d’un castell Aquell any l’abat Oriolf i els monjos d’Alaó van vendre al prevere Odequer i Bradila una terra circumdada i termenada que tenia el monestir per donació del comte Unifred, al castell de Llastarri i “sota Sant Hilari”, a la vora del Torm pel preu d’un cavall Després, al igual que el castell de Llastarri, fou de l’abadiat exempt d’Alaó Les esglésies de Llastarri eren sufragànies de Sopeira, fins i tot després de…

Les primeres notícies que trobem documentades sobre el lloc de Vilalba són de l’any 932 El castell el senyorejà des del 1195 fins el 1571 una família cognominada Vilalba Justament el 1571 permutaren el castell i el lloc de Vilalba amb altres propietats del monestir de Montserrat aleshores passà a ésser residència o casa de salut dels monjos de Montserrat El cenobi montserratí conservà la seva possessió fins el 1835, que arran de la desamortització l’adquirí Marià Borrell, el qual féu importants reformes, i transformà l’antiga fortificació —refeta pràcticament tota al segle XVII—…

Alumna de Carles Mur Pera, destacà en les especialitats lliure i combinada Fou primera classificada en diversos Campionats de Barcelona i de Catalunya entre els anys 1996 i 2000 Als Campionats d’Espanya, pujà diverses vegades al podi durant el període 1994-02 Aconseguí cinc títols estatals 1994, 2000, 2002, tres dels quals el darrer any en les proves de lliure, figures obligatòries i combinada Representà la selecció espanyola entre el 1998 i el 2002 Als Campionats d’Europa, assolí tres medalles d’or 1998, 1999, 2001, dues de plata 2000, 2002 i tres de bronze 1994, 1996, 2001 També guanyà la…

Pertangué al grup ascètic d’Aquileia sota Cromaci i de Melània a Alexandria i a Terra Santa Origenista sota Dídim el Cec i Gregori de Nazianz, es guanyà l’enemistat de Jeroni i dels seus, però restà fidel a Orígenes fins a la mort, cosa que li ha impedit d’ésser venerat com a sant Fou ordenat de prevere per Joan II de Jerusalem Sojornà entre els monjos del desert de Nítria i de Palestina Tornà a Aquileia i fugint dels gots anà a Roma i més tard a Sicília Amb les seves traduccions, és un dels més grans transmissors de les lletres eclesiàstiques gregues a l’Occident llatí Continuà…

L’any 1204 Innocenci III el nomenà legat pontifici per reprimir l’heretgia albigesa Inicialment la seva preocupació pastoral el portà a cridar monjos del Cister per predicar entre els heretges, però després, convertit en cap suprem de la host croada, fou molt dur en la repressió, i a la seva gestió hom deu en part que Simó de Montfort fos nomenat cap militar de la croada Creat arquebisbe de Narbona 1212, ell mateix s’erigí en duc de la ciutat i s’enfrontà amb les tropes de Montfort, el qual ell havia excomunicat Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 juntament amb…

Monjo i fundador, almenys, d’un monestir a la seva diòcesi tarraconense Durant el seu episcopat presidí dos concilis el 516, a Tarragona mateix, per a organitzar la vida de clergues i monjos, i a Girona, el 517, també d’esperit reformador i litúrgic Sembla que féu un viatge a Itàlia Sigui com vulgui, el papa Hormisdes, a qui havia adreçat una carta ara perduda, li respongué, en tres epístoles decretals, a les diverses qüestions proposades i el nomenà vicari apostòlic per a tota la península Ibèrica L’epitafi en versos que cobria la seva tomba elogiava les virtuts de Joan, la seva…

Defensa, jugà al Club Esportiu Noia, equip amb què debutà a la màxima categoria a disset anys Amb el Noia, del qual durant molts anys fou capità, jugà fins el 2008 i guanyà dues Copes del Rei 1998, 2008, una Copa de la CERS 1998 i una Copa Federació 2001 També fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola absoluta 1994 i guanyà la Copa Llatina amb la selecció sub-21 1995 i sub-23 1997 Fitxà pel Club Patí Monjos, de primera divisió, amb el qual aconseguí l’ascens a l’OK Lliga la temporada 2010-11 i es retirà La temporada 2011-12 debutà com a entrenador del Club Patí…