Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
Ribadumia
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, situat al NW del Monte de Castrove, a la vall del riu Umia.
Escusa és el nucli del terme, de població disseminada Vinyes, blat de moro i hortalisses Ramaderia porcina
La toponímia catalana a l’Europa d’Ultramar. 1857-1929
La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de…
Tomás Genovés Lapetra
Música
Compositor aragonès.
Fou un dels primers autors que dedicaren la seva atenció a la sarsuela romàntica Es formà musicalment a Saragossa i, segons BS Saldoni, probablement formà part del cor de la seu aragonesa o del santuari d’El Pilar Posteriorment es traslladà a Madrid, on sembla que fou professor de música i arribà a esdevenir mestre de música honorari de la família reial Fou a Madrid que començà a interessar-se per la composició d’òperes i el 1831 estrenà Enrico e Clotilde , d’estètica italianitzant L’èxit li arribà el 1832 amb El rapto , amb llibret de MJ de Larra, obra que desencadenà la polèmica sobre el…
les Marques
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central; és banyada, a l’E, per la mar Adriàtica, i comprèn les províncies d’Ancona, Ascoli Piceno, Macerata, i Pesaro i Urbino.
La capital és Ancona Té una morfologia molt variada, predominantment muntanyosa, que culmina al Monte Vettore 2 478 m, als Apenins d’Úmbria-Marques Presenta un relleu barrancós, amb cursos fluvials parallels, que desguassen a l’Adriàtica els principals són el Metauro, el Foglia, l’Esino, el Potenza, el Chienti i el Tronto Les planes ocupen només l’11% del territori al fons de les valls i, sobretot, al sector NW de la costa adriàtica d’Ancona Els nuclis més importants són els d’Ancona, primer centre regional, de Pesaro, d’Ascoli Piceno i de Macerata El sector primari ocupa un 30%…
caça
Música
Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV (on rebia el nom de caccia) i emprada també a Catalunya.
El tema és habitualment la caça o persecució amorosa Contemporània de l’antic madrigal del qual no és, doncs, l’antecessora, com hom ha volgut suposar, fou conreada per la major part dels músics de l' ars nova En la forma més corrent, és escrita per a dues veus agudes en cànon, a les quals ha estat afegida una tenora instrumental de valors llargs A França, al segle XIV, el mot chasse era gairebé sinònim de cànon, qualsevol que en fos el tema El parallel anglès, catch , forma particular d’Anglaterra des del segle XIV, consisteix en un cànon molt simple on han estat afegides paraules…
Caja Madrid
Economia
Entitat financera creada el 1838, amb seu a Madrid.
Té l’origen en el Monte de Piedad de Madrid, creat pel sacerdot Francisco Piquer el 1702, que donà lloc a la Caja de Ahorros de Madrid quan començà a cobrar interessos pels préstecs Ha creat l’Obra Social Caja Madrid i Fundación Caja Madrid Té participacions a Iberia Líneas Aéreas de España SA , Empresa Nacional de Electricidad SA , Mapfre i altres grans corporacions L’any 2009 els actius totals eren de 191904 milions d’euros i el resultat atribuït fou de 725 milions d’euros El nombre d’oficines era de 2179 i el d’empleats de 15259 Quarta entitat financera i segona caixa d’…
Castell de Mont de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el 1103 vengueren…
Irina Baronova

Irina Baronova
©
Dansa i ball
Ballarina britànica d’origen rus.
Quan encara era un infant, la seva família s’exilià fugint de la Revolució Russa i s’establí a Bucarest, on començà les lliçons de ballet El descobriment de les seves aptituds excepcionals comportà el seu trasllat a París vers el 1930, on amplià la seva formació El 1932, juntament amb Tamara Tamara Toumanova i Tatiana Riaboučinska, fou seleccionada per George Balanchine per a formar part de la seva nova companyia, Les Ballets Russes de Monte Carlo, successora dels Ballets Russes de Serge de Diaghilev , en la qual romangué fins el 1939 a desgrat dels canvis de nom i de directors…
Vicent Climent
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic.
De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal Viatger constant…
Sebastià Dalmau i Oller

Sebastià Dalmau i Oller
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar austriacista.
Fill d’un comerciant ric de Barcelona, Amador Dalmau i Colom Barcelona 1658 — 1734, per la seva actitud aliadòfila fou empresonat, amb aquest, pel lloctinent borbònic de Catalunya Francisco de Velasco 1704, però fou alliberat a l’entrada dels aliats a Barcelona 1705 i recompensat amb el privilegi de cavaller El 1706 mobilitzà pel seu compte una companyia de quaranta cavallers s’incorporà després a les forces regulars i lluità a les batalles d’Almenar i Monte Torrero 1710 Fou membre, a partir del 1713, de diverses juntes de defensa de Barcelona i s’ocupà principalment del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina