Resultats de la cerca

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…

Vida A cinc anys es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria Poc després de la fi de la guerra, ingressà a Radio Nacional, on esdevingué un dels locutors més populars El 1945 començà, sota el guiatge de Marta Fàbregas, a compaginar el mitjà radiofònic amb el doblatge, a estudis com ara Orphea Film o Voz de España Director del quadre escènic de RNE a Barcelona, creà l’espai dramàtic "Teatro Invisible", la primera emissió del qual fou En Flandes se ha puesto el sol 1948 d’Eduard Marquina, espai que també serví de plataforma per a futurs actors de…

Estudià filologia a la Universitat de València i es doctorà en literatura espanyola per la Universitat de Barcelona Resident a Barcelona des del 1975, el seu primer treball literari fou, l’any 1981, un assaig sobre Gonzalo Torrente Ballester Debutà en la narrativa el 1984 amb l’obra  Exit , a la qual seguiren les novelles  Pájaros de oro 1987, Caídos en el valle 1989, El cuarto corazón 1991, Vida sentimental de un camionero 1993, La última copa del verano 1995, Una habitación ajena 1997, premi Femenino Lumen, Secreta Penélope 2003 i Días de amor y engaños 2006 De la seva producció és molt…

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona , on inicià la seva trajectòria docent, a més de professor, fou cap de l’àrea de Tecnologia 1978-85 i vicedegà de la Facultat de Ciències de la Informació 1980-81 Del 1992 fins al 2009 exercí a la Universitat Pompeu Fabra , on fou un dels principals impulsors dels Estudis de Comunicació Audiovisual i de la corresponent titulació, que també impartí, i dels quals fou vicedegà 1996-2000 i degà 2000-04 L’any 1987 ingressà a la Societat Catalana de Comunicació, de l’IEC Com a realitzador, productor i director estigué vinculat sobretot a…

Periodista, del 1974 al 1994 fou corresponsal i reporter de guerra en nombrosos conflictes internacionals, amb cròniques per a ABC i altres diaris, i posteriorment continuà la trajectòria periodística com a columnista Escriptor molt orientat vers el relat d’intriga i també el d’aventures d’ambientació històrica, influït especialment per l’obra d’Alexandre Dumas, ha publicat, entre d’altres, El húsar 1986, El maestro de esgrima 1988,  La tabla de Flandes 1990, El club Dumas 1993, Grand Prix de literatura policíaca de França, Territorio Comanche 1994, La piel del tambor 1995, premi Jean Monnet…

Professor d’EGB, llicenciat i doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, on exercí com a professor titular de comunicació audiovisual Fou corresponsal de premsa a Reus, redactor en cap de Ràdio Reus Cadena SER, director de les emissores de la SER a Tarragona, director general adjunt i, posteriorment, director general de Cadena Catalana - Radio España de Barcelona i director de Ràdio Barcelona 1989-2001 i les emissores de la SER a Catalunya Ha estat director de la collecció de llibres “Eines de Periodista” En l’àmbit docent, fou vicedegà de la Facultat de…

Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna  1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…

Vida Seguint l’estela del seu germà Alejandro, el 1939 i un cop acabada la guerra, marxà a Barcelona, on treballà als estudis de doblatge de la Metro-Goldwyn-Mayer, i després a Voz de España, sense estar mai fix enlloc Prengué l’alternativa quan, el 1940, interpretà per primer cop la veu de James Stewart, al qual quedà lligat durant tota la seva carrera, a més de doblar actors com ara Robert Young, Charles Aznavour i Robert Donat També exercí de director i ajustador a Orphea Film, activitat que no reprengué fins molts anys després, cap al 1991 Durant la dècada del 1950 participà al Teatro…

El 1931 anà a viure amb la seva família a Mallorca, on aprengué el català i es familiaritzà amb la figura i l’obra de Ramon Llull, de les quals es convertí en un dels principals estudiosos El 1941 fou enviat a servir a l’exèrcit a Birmània actual Myanmar, on combaté a la Segona Guerra Mundial Resultat de l’estada fou el seu primer llibre publicat Chinese Triad Societies 1946 De retorn a la Gran Bretanya, estudià llengües modernes castellà, francès i català a la universitat d’Oxford, on es doctorà 1986 Començà a ensenyar-hi l’any 1952, hi fou nomenat Fellow del St Catherine’s College 1965 i…

Neboda de Salvador Allende Gossens , estudià periodisme i s’inicià com a escriptora amb les obres teatrals El embajador 1971, La balada del medio pelo 1973 i Los siete espejos 1974 Arran del cop d’estat de 1973, s’exilià i s’establí a Veneçuela, on visqué fins el 1988, que passà a residir als Estats Units El 2003 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva primera novella,  La casa de los espíritus  1982, es convertí en poc temps en un èxit internacional i el 1993 el realitzador danès Bille August en dirigí una versió cinematogràfica Posteriorment ha publicat en el mateix gènere De amor y…