Resultats de la cerca

Començà de ben petit els estudis musicals, que continuà de forma més organitzada a partir del seu ingrés al Seminari Caputxí a Altsasu Fou ordenat de sacerdot el 1954 Estudià cant gregorià a Madrid i Montserrat, i orgue i composició al Conservatori de Sant Sebastià Perfeccionà els estudis de composició a Lucerna, Siena i Darmstadt Com a organista collaborà amb diferents grups de cambra i corals Com a compositor destaquen les seves obres de música coral com Set cançons catalanes 1964 i Jai-abestiak 1974, i composicions litúrgiques com Magnificat 1986 i Te Deum 1998 També escriví …

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a setze anys entrà al seminari de la Seu d’Urgell per fer els estudis eclesiàstics, on també estudià harmonia, composició i orgue amb Enric Marfany El 1912 guanyà la plaça d’organista de Ponts Noguera, i el 1914, la de la catedral de Tarragona També fou subdirector de l’Orfeó Tarragoní i professor i director de música de la Casa Provincial de Beneficiència Escriví música religiosa -lamentacions, misses, responsoris, cantates, goigs-, quartets per a corda, peces per a orgue, obres per a cor i orquestra -com el poema…

Des del 1911 fou mestre de capella de Santa Maria de Mataró, en substitució de Francesc Mas i Oliver Cofundà i dirigí l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró, un cor d’homes i nens, que l’any 1918 començà les actuacions El grup, acompanyat ocasionalment per una petita orquestra de corda i de vent dirigida per Josep Castells, es constituí amb la idea de conrear la polifonia clàssica i d’actuar durant les funcions litúrgiques Fargas compongué una gran quantitat d’obres religioses, moltes de les quals publicades per la Unión Musical Española UME, com ara el càntic a la Mare de Déu A la reina de las…

Es formà a l’Escola Niedermeyer de París, on ingressà el 1871 Allí fou deixeble de Gustave Lefèvre i Eugène Gigout En acabar els estudis el 1881, accedí al càrrec d’organista segon a Saint Vincent de Paul, a París Organista excellent i hàbil compositor, assolí la fama gràcies sobretot a la seva obra per a orgue Entre les peces per a aquest instrument destaquen la  Suite gothique 1895 i Les Heures mystiques una collecció de cent peces curtes i la Fantaisie dialoguée per orgue i orquestra Pel que fa a la resta de la seva producció, cal destacar les  Variations…

El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o del sonador,…

Estudià entre el 1926 i el 1932 a l’ Escolania de Montserrat , sota la direcció d’Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil Monjo del monestir de Montserrat des del 1934, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell Fou ordenat prevere l’any 1941 i canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria L’any 1935 començà a cursar estudis d’orgue amb Josep Muset al Conservatori de Música del Liceu, els quals hagué d’interrompre a causa de la Guerra Civil Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà 1941-47 i Cristòfor Taltabull 1947-50, i es perfeccionà a París amb André…

Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’ Escolania de Montserrat 1939, on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici 1942, professà 1947 i fou ordenat sacerdot 1950 Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada 1943-50, i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull 1954-55 Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i…

Format musicalment al seminari diocesà de la Seu d’Urgell amb mossèn Enric Marfany, el 1920 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Lugo El 1925 residí a Roma, on amplià estudis amb Licinio Refice composició i Rafaelle Manaro orgue i es diplomà en gregorià a l’Escola Superior de Música Sacra posteriorment, Institut Pontifici de Música Sacra, dirigida per Paolo Ferreti El 20 de maig de 1927 obtingué la plaça de mestre de la catedral metropolitana de Tarragona, ciutat on residí fins a la seva mort i on dedicà tots els seus esforços a la Schola Cantorum del Seminari…

De família de músics, era germana del compositor i pianista Olivier Alain i del compositor i organista Jehan Alain , l’obra del qual contribuí també a difondre Debutà a onze anys i succeí el seu pare, el 1971, com a organista de l’església de Saint-Germain Estudià al conservatori de París amb M Dupré, M Duruflé i Plé-Caussade 1944-50 El 1950 guanyà el premi del Concurs Internacional de Ginebra i obtingué un gran prestigi com a organista Al llarg de la seva carrera feu més de 2500 concerts i prop de tres-centes gravacions discogràfiques en són especialment destacables les integrals de les…

Estudià al Conservatori d’Estocolm amb A Lagergren, J Dente i O Bolander, centre del qual fou professor entre el 1908 i el 1945 Parallelament desenvolupà les tasques d’organista a l’església de Gustav Vasa Considerat un dels més grans organistes europeus, participà en diferents iniciatives amb vista a potenciar el ressorgiment de la música sacra, no tan sols a Suècia, sinó també a la resta d’Europa El seu Te Deum , opus 25 1906, per a cor, cordes, arpa i orgue, i el Credo symphonicum , opus 50 1918, per a orgue, es consideren dues de les obres clau per mostrar un…