Resultats de la cerca

Fou deixeble de Montserrat Torrent i es perfeccionà amb altres professors com M Chapius i M Guyard El 1978 fundà l’Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue Ha actuat com a solista en molts concerts arreu d’Espanya i de la resta d’Europa i ha estat convidat en nombroses ocasions per l’Orquestra de València És catedràtic del Conservatori Superior de Música de València, centre que també ha dirigit Té un repertori molt extens, que inclou des d’autors barrocs valencians, com JB Cabanilles, fins a autors del segle XX, com Joaquim Rodrigo i Òscar Esplà Els seus nombrosos enregistraments…

Fou alumne de Montserrat Torrent al Conservatori Municipal de Barcelona, on finalitzà els estudis amb el premi d’honor i el premi extraordinari de grau superior Es perfeccionà al Conservatori de Basilea amb Eduard Müller i estudià també clavicèmbal i baix continu a la Schola Cantorum Basiliensis Fou becat per la Fundació Gulbenkian de Lisboa per a estudiar musicologia i interpretació de música ibèrica amb MS Kastner El 1980 fundà el Curs Internacional d’Interpretació de Música Ibèrica Antiga de Torredembarra i Montblanc Ha enregistrat nombroses obres hispàniques per a orgue És…

Estudià entre el 1926 i el 1932 a l’ Escolania de Montserrat , sota la direcció d’Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil Monjo del monestir de Montserrat des del 1934, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell Fou ordenat prevere l’any 1941 i canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria L’any 1935 començà a cursar estudis d’orgue amb Josep Muset al Conservatori de Música del Liceu, els quals hagué d’interrompre a causa de la Guerra Civil Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà 1941-47 i Cristòfor Taltabull 1947-50, i es perfeccionà a París amb André…

Format musicalment al seminari diocesà de la Seu d’Urgell amb mossèn Enric Marfany, el 1920 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Lugo El 1925 residí a Roma, on amplià estudis amb Licinio Refice composició i Rafaelle Manaro orgue i es diplomà en gregorià a l’Escola Superior de Música Sacra posteriorment, Institut Pontifici de Música Sacra, dirigida per Paolo Ferreti El 20 de maig de 1927 obtingué la plaça de mestre de la catedral metropolitana de Tarragona, ciutat on residí fins a la seva mort i on dedicà tots els seus esforços a la Schola Cantorum del Seminari…

De família de músics, era germana del compositor i pianista Olivier Alain i del compositor i organista Jehan Alain , l’obra del qual contribuí també a difondre Debutà a onze anys i succeí el seu pare, el 1971, com a organista de l’església de Saint-Germain Estudià al conservatori de París amb M Dupré, M Duruflé i Plé-Caussade 1944-50 El 1950 guanyà el premi del Concurs Internacional de Ginebra i obtingué un gran prestigi com a organista Al llarg de la seva carrera feu més de 2500 concerts i prop de tres-centes gravacions discogràfiques en són especialment destacables les integrals de les…

Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’ Escolania de Montserrat 1939, on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici 1942, professà 1947 i fou ordenat sacerdot 1950 Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada 1943-50, i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull 1954-55 Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i…

Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest…

Estudià teologia al Seminari de Tortosa, d’on fou mestre de capella Deixeble de Salvador Giner, el 1893 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tortosa dos anys més tard obtingué el mateix càrrec al Collegi del Patriarca de València, poc després a la catedral de Sevilla i finalment 1930 a la de València Escriví una missa en re menor per a quatre veus amb orgue, una missa a set veus amb cinc instruments de corda i orgue, etc Collaborà al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , on publicà Fragmentos del Epistolario Pedrell 1922 També publicà Catálogo…

Estudià al Conservatori d’Estocolm amb A Lagergren, J Dente i O Bolander, centre del qual fou professor entre el 1908 i el 1945 Parallelament desenvolupà les tasques d’organista a l’església de Gustav Vasa Considerat un dels més grans organistes europeus, participà en diferents iniciatives amb vista a potenciar el ressorgiment de la música sacra, no tan sols a Suècia, sinó també a la resta d’Europa El seu Te Deum , opus 25 1906, per a cor, cordes, arpa i orgue, i el Credo symphonicum , opus 50 1918, per a orgue, es consideren dues de les obres clau per mostrar un…

Estudià al Gymnasium Jesuïta de Praga i es graduà en filosofia a la universitat Feu de cantant i violinista i, posteriorment, d’organista Fou l’autor més prolífic d’obres per a orgue del segle XVIII, malgrat que cap de les seves composicions no li fou publicada en vida Demostrà una tècnica compositiva pròpia del darrer Barroc, amb una notable imaginació harmònica, àmplia expressivitat i gran dificultat Les seves obres sacres es caracteritzen per un estil contrapuntístic arcaic té quatre misses i nombroses peces menors motets, en gran part, algunes d’elles en forma fugada La…