Resultats de la cerca
Es mostren 6066 resultats
Chronicon Moissiacense
Historiografia catalana
També anomenat Crònica de Moissac, fou editat per L. Duchesne (Le Liber Pontificalis, París 1886-92, I, p. LVII; II, p. XIX), M. Bouquet (Recueil des historiens des Gaules et de la France, París 1869-1904) i G.H. Pertz (Monumenta Germania Historica. Scriptores, Hannover 1826-29).
Desenvolupament enciclopèdic Comprèn el període 716-812, i fou posteriorment completat amb els Annales monasterii Anianensis o Cronicó d’Aniana , dit així per la procedència del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana Aquests Annales comprenen el període 670-821, i són de gran importància per al coneixement de la història de Catalunya i de Septimània Tant el cronicó com els annals utilitzen les mateixes fonts per a la història general –els Annales Regni Francorum , o Annals Reials , i uns annals llenguadocians desapareguts en l’actualitat–, i d’aquí parteix la relació entre totes dues…
pistola

Pistola automàtica Heckler & Koch P9S, d’acció doble
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, semiautomàtica o automàtica, generalment de petites dimensions, que permet d’apuntar i disparar amb una sola mà i que va proveïda d’un carregador de petaca, allotjat a la culata, que pot contenir un nombre variable de bales.
Una pistola semiautomàtica es carrega en accionar cap endarrere la part superior del canó, que és corredissa En una pistola automàtica , la força expansiva dels gasos produïts en disparar un tret és aprofitada per a expulsar la beina del projectil disparat, per a retornar el percussor a la posició de permetre un nou tret i per a introduir una nova bala a la recambra En aquestes pistoles els projectils són disparats un a un en prémer el gallet amb el dit Les pistoles, el pes de les quals no sol ésser superior a 1 kg, poden ésser de diversos calibres, però, llevat de les pistoles de poc abast…
cercle osculador

Cercle osculador de la corba φ en el punt P
Matemàtiques
En un punt d’una corba, cercle del pla osculador que té les mateixes tangent i curvatura que la corba en aquest punt.
àguila cuabarrada

àguila cuabarrada
© About Inventaire National du Patrimoine Naturel / P. Gourdain
Ornitologia
Àguila d’uns 70 cm, que té el dessota blanc i les ales molt fosques, amb la cua creuada per barres i una franja terminal fosca.
Nia als penyals i hom la troba a les serres mediterrànies
Elisabet I de Rússia

Elisabet I de Rússia, gravat de J. P: Isemazov
© Fototeca.cat
Història
Tsarina de Rússia (1741-62).
Filla de Pere I i de Caterina I, fou coneguda també amb el nom d' Elisabet Petrovna Accedí al poder gràcies a una rebellió militar que destronà Ivan VI Féu importants reformes restablí el senat 1743, abolí la pena de mort 1744, suprimí les duanes interiors, fomentà el comerç exterior 1754 i fundà la Universitat de Moscou 1755 i l’acadèmia de belles arts de Peterburg 1758 En política interior, tanmateix, féu grans concessions a la noblesa, que serviren per a empitjorar la situació dels camperols En política exterior invertí les aliances tradicionals s’acostà a Àustria i Anglaterra, i trencà…
camp magnètic giratori
Física
Camp magnètic de mòdul constant la direcció del qual gira amb una velocitat angular constant ω en un pla fix P
.
Sol ésser produït per un conjunt de N bobines fixes idèntiques, els eixos de les quals són situats al pla P , i que són recorregudes per les N components d’un corrent polifàsic Constitueix el principi del funcionament de les màquines elèctriques de corrent altern
principi d’identitat
Lògica
Principi, derivat tradicionalment de la identitat ontològica, formulat, en la lògica de les proposicions, com una tautologia: p p, p = p (on p és una proposició enunciativa).
esfera
Matemàtiques
En un espai mètric de distància d, conjunt de punts x la distància dels quals a un cert punt fix p és igual a un nombre real positiu r.
El centre de l’esfera és p i el radi r , i es denota per S p r A ℝ n l’esfera de centre 0 i radi 1 es denota per S n –1 i rep el nom d’ esfera unitat
coeficients calorimètrics
Física
Coeficients que expressen la quantitat de calor rebuda per la unitat de massa d’un cos en funció de les variacions de pressió P, volum V i temperatura T, quan una d’elles roman constant.
Són la calor específica a pressió constant C p , la calor específica a volum constant C v , la calor d’augment de pressió isoterma h , la calor de dilatació isoterma l i els coeficients, sense nom propi, λ i μ La calor rebuda per un sistema que experimenta unes variacions infinitesimals δ P , δ V i δ T és δ Q = C v δ T + l δ V , δ Q = C v δ T + h δ P i δ Q = λδ P +μδ V L’equació d’estat, fP,V,T=0, permet d’expressar tots els coeficients calorimètrics en termes de només C v i C p
Hispania Sacra
Historiografia catalana
Revista semestral apareguda el 1948 i publicada per l’Institut P. Enrique Flórez del CSIC de Madrid, però amb delegació a Barcelona.
Se subtitula Revista de Historia Eclesiástica El CSIC, fundat el 1939, s’organitzà en patronats i instituts Francisco Suárez, de teologia i Sagrada Escriptura Sant Ramon de Penyafort, de dret canònic San Toribio de Mogrovejo, de missiologia Enrique Flórez, d’història eclesiàstica Aquest darrer es constituí l’any 1945 sota el guiatge de l’agustinià fra José López Ortiz La seva promoció al bisbat de Tuy deixà orfe de comandament el projecte de revista de la institució, fins que Josep Vives se’n feu càrrec El 1948 es publicà el primer número d’ Hispania Sacra La revista tingué diverses…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina