Resultats de la cerca
Es mostren 1233 resultats
alteració no enzimàtica d’aliments
Alimentació
Alteració dels productes agroalimentaris ocasionada per una reacció dels aminoàcids amb els sucres presents.
El contingut d’humitat, el pH i la temperatura són els factors que condicionen el desenvolupament i el camí de les complexes reaccions involucrades reacció de Maillard, reagrupament d’Amadori, degradació de Strecker, etc Les modificacions no enzimàtiques dels aliments són responsables tant de la seva alteració química p ex, enfosquiment, i menyscabament nutricional de la llet com del desenvolupament d’aromes característiques color i tast propis de la crosta del pa, la carn rostida, etc
reacció de Maillard
Alimentació
Bioquímica
Conjunt de reaccions no enzimàtiques que s’esdevé entre aminoàcids i sucres reductors.
Es produeix per escalfament o en el curs d’un emmagatzematge prolongat, i es manifesta per l’aparició de composts bruns En l’àmbit de la tecnologia alimentària té un doble interès d’una banda, és una de les causes de la deterioració i l’envelliment de molts aliments de l’altra, és un procés que hom provoca per a l’obtenció d’una aparença i d’un sabor característics crosta de pa, carn rostida, etc
racionament
Economia
Història
Control de la demanda de determinats articles —generalment destinats a cobrir necessitats bàsiques de consum personal— degut a circumstàncies excepcionals o a l’escassetat continuada de l’oferta.
És assignada a cada consumidor una ració dels productes objecte de racionament De vegades es diferencien diversos tipus de racions en funció de determinats treballs, de l’estatus social o bé en cas de malaltia El racionament només pot ésser eficaç si hi ha una collaboració de tota la població i si l’administració posseeix mitjans escaients de control en cas contrari l’aparició del mercat negre és inevitable Als Països Catalans el racionament fou introduït durant la guerra civil de 1936-39, per tal d’afrontar la crisi de subsistències, combustibles i primeres matèries que ocasionà el conflicte…
Eduardo Arbide Amibilia
Cinematografia
Compositor.
Vida Nascut a les Filipines i fill de pares bascos, al final de la dècada del 1960 es traslladà amb la seva família a Barcelona Inicià els estudis de solfeig i harmonia de manera autodidàctica i amplià els seus coneixements a l’Aula de Música Moderna de Barcelona Al final de la dècada del 1980 s’introduí en el món de la composició per a l’audiovisual fent sintonies per a espots i per a la televisió, com la música de la sèrie L’oblit del passat 1994, TVC Feu el salt a la gran pantalla amb els curts To Blow One’s Brains Out 1993, Manuel Balaguer i Ancien Régime 1994, David Betsebé i després amb…
sacarosa
Bioquímica
Disacàrid de la glucosa i la fructosa, conegut també com a sucre de canya
.
La seva hidròlisi inversió, catalitzada per la invertasa, dóna una mescla dels seus components sucre invertit de rotació òptica de signe oposat levo al sucre original dextro És biosintetitzat a partir de glucosa i fructosa mitjançant l’aportació d’energia de l’ATP i de l’UTP Diversos èsters de la sacarosa laurats i estearats són emprats com a additius alimentaris emulsionants humectants i tensioactius en el rentatge de vegetals, com a antiesquitxants i antiespumants i per a evitar la deterioració del pa
Abdelkader Alloula
Teatre
Autor dramàtic, actor i director algerià.
El 1963 debutà al Théâtre National Algérien i dirigí el Théâtre Régional d’Oran del 1972 al 1975 Destaca el seu replantejament sistemàtic del model aristotèlic en un teatre allegòric molt verbal i repetitiu Algunes de les seves realitzacions més importants són Honk Salim 1970, a partir del Diari d’un foll de Gogol El pa quotidià 1970 Els Dirs 1982 Els generosos 1985 i El vel 1989 El 14 de març de 1994 fou assassinat als carrers d’Orà pel Grup Islàmic Armat
mill

Mill
Isidre Blanc (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles allargades amples i d’inflorescències paniculars denses i penjants.
Prové de l’Índia, però el seu conreu és molt antic És un cereal dels més importants, que serveix per a fer pa i per a aliment del bestiar en verd, és planta farratgera Pel seu valor nutritiu és un component important de la dieta alimentària, juntament amb la melca, en àmplies zones d’Àsia, Rússia i l’Àfrica occidental En canvi, a l’Europa occidental i als EUA hom l’empra només com a farratge, amb un conreu com més va més escàs
microbiologia d’aliments
Alimentació
Biologia
Estudi de les relacions entre els microorganismes i els aliments.
Aquestes relacions poden ésser beneficioses aliments obtinguts per fermentació o perjudicials contaminacions microbianes que causen deterioració o intoxicacions Les fermentacions industrials d’interès alimentari són degudes a bacteris làctics —sols olives, embotits, iogurt, formatge o amb uns altres microorganismes formatge, salses de soia—, bacteris acètics vinagre, llevats begudes alcohòliques, pa, etc La deterioració biològica dels aliments és deguda a microorganismes bacteris, llevats, floridures Les contaminacions per bacteris patògens ocasionen toxinfeccions salmonellosi o…
reserva eucarística
Cristianisme
Hòsties consagrades que hom conserva en el sagrari per a la comunió dels malalts o viàtic i, secundàriament, per a la comunió als fidels distribuïda fora de la missa, l’adoració i l’exposició del Santíssim.
El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al segle IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia Les lluites dogmàtiques sobre la presència real segle XIII i en temps de la Reforma introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri
buccel·lari
Història
Soldat particular de l’època romana tardana.
El nom procedeix del terme buccella ‘pa de guerra’ A partir de la crisi del s III dC, els propietaris rics es voltaren d’unes tropes particulars, constituïdes en bona part per colons propietaris, als quals cedien terres a canvi de protecció A la cort també la situació d’inseguretat donà lloc al fet que els càrrecs més importants tinguessin una guàrdia personal de soldats de fortuna, que molt sovint era formada per bàrbars Els buccellaris buccellarii constitueixen el precedent de les tropes senyorials de l’època feudal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina