Resultats de la cerca

S'inicià amb collaboracions en el setmanari de la seva ciutat, i fou corresponsal de publicacions esportives i collaborador regular a Destino 1959-1974 i Jano Del 1964 al 1996 treballà a La Vanguardia , on durant anys estigué al capdavant de la secció de Cultura i Espectacles També collaborà en programes radiofònics Ràdio Joventut, Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio i Catalunya Música i, més esporàdicament, a la televisió Promotor i impulsor discogràfic i de concerts i festivals de música, fou un dels principals introductors del jazz , el rock , el pop i la chanson francesa a…

Format per Kurt Cobain veu i guitarra, Chris Novoselic baix i Dave Grohl bateria, la seva aparició marcà un abans i un després en el rock Influïts pel heavy de Black Sabbath, el hardcore-punk de Black Flag i les melodies pop de The Beatles, feren unes cançons de ritme agressiu, claustrofòbiques i denses, expressió de la buidor espiritual dels joves nord-americans dels anys noranta del segle XX, l’anomenada Generació X Cobain i Novoselic fundaren el grup el 1987, però no fou fins el 1991, un cop incorporat Grohl, que enregistraren el seu disc més memorable, Nevermind , amb èxits…

Imatges del festival de Woodstock De nom oficial Fira d’Art i Música de Woodstock i Exposició de l’Era d’Aquari, fou conegut com festival de Woodstock, ciutat a uns 70 km de distància on inicialment havia de tenir lloc, que finalment denegà el permís als organitzadors Amb una assistència multitudinària d’unes 450000 persones, significà un esdeveniment crucial en la música rock i contribuí a projectar el moviment hippy , la contracultura i el fenomen psiquedèlic Hi actuaren les figures i grups de pop, rock i folk capdavanters del moment Jimi Hendrix, Janis Joplin, Joan Baez,…

Estudià belles arts a l’escola de Sant Carles de València 1961-66 Clarament influït pel pop-art , el 1964, juntament amb Armengol i Heras, presentà Trilogia monoteista al V Saló Internacional de Març En 1966-67 derivà cap a un populisme de tonalitats grises Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle 1970 El 1971, de nou amb Heras i Armengol, exposà a Barcelona la sèrie Falconeria En 1974-80 la seva obra fa una reelaboració molt personal del barroc Trama i ordit , 1978 Deu imatges de les Germanies , 1978 Com a illustrador ha…

Redactor de Cahiers du Cinéma  1961-78, revista de la qual fou redactor en cap 1966-71, dirigí programes cinematogràfics per a la televisió abans de rodar el documental Les deux marsellaises 1968, al qual seguiren, entre d’altres, La Cecilia 1975, Carnets de bal 1980, L’ombre rouge 1981, La campagne de Provence 1992, Marseille contre Marseille 1996,  Jeux de rôles a Carpentras 1998, Durruti, portrait d’un anarchiste 2000,  Nos deux marseillaises 2001 i  Rêves de France à Marseille  2003, tots sobre temes socials i polítics Fora d’aquest gènere rodà  Le bal d’Irène 1986,  Jeune fille au livre…

Estudià al Carnegie Institute of Technology S'establí a Nova York des del 1952 Partint d’experiències informalistes d’estil abstracte expressionista, durant els anys seixanta es convertí en la figura més coneguda i curiosa del pop americà Utilitzà el mitjà fotogràfic, que ell considerà l’únic que és objectiu per a reproduir la realitat, mitjançant la serigrafia, en composicions on la seriació i la repetició d’una mateixa imatge posa de manifest el procés d’absorció i dissolució de la imatge notícia dels mitjans de comunicació de masses en la psicologia de masses sèries dels…

Començà l’activitat musical molt jove, i el 1984 edità el seu primer enregistrament, Ànsia , amb el grup CODA, d’influències del punk i del rock britànic L’any 1989 formà el grup pop-rock Banderas de Mayo, amb el qual publicà, el mateix any, el disc homònim, Mala Raza 1990 i Iris 1992, a més de diversos singles Posteriorment formà part de diversos grups, com a a guitarrista i cantant, sobretot en anglès, amb el grup The Beat Dealers 1996 Visqué també una temporada a Austràlia, on formà part del grup The Whitlams, amb els quals enregistrà The Eternal Nightcap , que aconseguí un…

De molt jove començà a compondre cançons, influïda per David Bowie , Freddie Mercury , Madonna i  Michael Joseph Jackson , entre altres, i l’any 2004 ingressà a la Tisch School of the Arts de la Universitat de Nova York, on estudià música El 2007 aconseguí el primer èxit amb un espectacle musical en què adoptà el seu nom artístic L’any 2008, després del single Just Dance , enregistrà el seu primer disc, The Fame , al qual seguí The Fame Monster 2009, que es convertiren en els discs més venuts arreu del món, i el 2011 publicà Born this Way Parallelament, i tant o més que els enregistraments,…

Fou una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l’escena musical italiana La seva música inclou i combina diversos estils musicals, des de la música antiga romàntica a la música experimental, passant per l’òpera, la música ètnica, el  rock progressiu o la música pop Les lletres de les seves cançons tenen un caràcter existencialista i reflecteixen els seus interessos, com la filosofia oriental o la meditació L’àlbum La voce del padrone 1981, del qual vengué un milió de còpies, revolucionà el panorama musical italià És autor de cançons de gran èxit, com ara …

Després d’exercir uns quants anys de mestre, es decantà cap a la música Fou guitarra baixa i autor de lletres amb el grup de rock The Police El 1985 enregistrà el seu primer disc en solitari, The Dream of the Blue Turtles , al qual seguiren Nothing Like the Sun 1987, The Soul Cages 1991, Ten summoner's tales 1993, Mercury falling 1996, Brand New Day 1999, guardonat amb un premi Grammy, Sacred Love 2003 i Songs from the Labyrinth 2006 Ha realitzat nombrosos concerts per la Gran Bretanya, els EUA i Europa És un destacat activista pels drets humans i el medi ambbient, aspecte que vincula a les…