Resultats de la cerca
Es mostren 5468 resultats
Onofre Alsamora
Pintura
Pintor, deixeble de l’Escola de Llotja a Barcelona, on residia l’any 1872.
En diverses exposicions celebrades a Barcelona entre 1850 i 1873 presentà nombrosos quadres amb vistes de monuments barcelonins i escenes de costums Féu litografies per al volum dedicat a Catalunya a Recuerdos y bellezas de España Hi ha alguns dibuixos i aquarelles seus potser les millors captacions de l’ambient barceloní de carrer en l’època romàntica al Museu d’Art Modern i al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona
Ermengarda
Història
Comtessa de Cerdanya.
Muller abans del 967 del comte Oliba Cabreta Consta assíduament al costat del seu marit fins que aquest es retirà 988 a Montecassino Governà aleshores juntament amb els fills Bernat , Guifré i Oliba , àdhuc després d’enviduar, el 990 A partir de la segona meitat del 993 aquest govern indivís fou fraccionat i llavors actuà solament al Vallespir, sobre el qual tenia potser alguns drets especials com a esponsalici fins a la seva mort
lo Castellot
Cim
Cim de 482 m. d’altura, al peu del qual se situa la ciutat d’Artesa de Segre (Noguera).
Hi ha les restes del castell medieval d’Artesa documentat l’any 1010, i que fou conquistat als musulmans pel comte Borrel de Barcelona tutor d’Ermengol d’Urgell i del fort de Sant Jordi, que es bastí durant la primera guerra Carlina El 1964 s’installà, dalt el Castellot, una creu amb la imatge del Sagrat Cor Madoz diu que, al SW del turó, hi havia diverses ruïnes, potser del nucli primitiu de la població
Riquilda
Història
Comtessa de Barcelona, muller del comte Sunyer.
Probablement ja hi era casada el 917 i ben segur el 923 Apareix sovint al costat del seu marit en l’obra de govern Sembla haver tingut una especial preferència pels monestirs de Sant Pere de les Puelles i Santa Cecília de Montserrat Fou mare d’Ermengol, Borrell i Miró, i potser de Jofré i d’una filla anomenada Adalès o Bonafilla, que fou monja de Sant Joan de les Abadesses i abadessa de Sant Pere de les Puelles
Sant Joan d’Anglars (Salelles)
Art romànic
Aquesta església, esmentada el 927, ha desaparegut i es desconeix avui fins i tot l’emplaçament exacte de la localitat d’Anglars villare Anglares , 899, que potser cal cercar a la part nord del territori de Salelles El 927, aquesta església fou venuda, juntament amb l’església de Sant Esteve i els alous d’Anglars i Salelles, al bisbe d’Elna Guadall per Ató, fill d’Anna i d’Esteve i besnet de Berà I de Barcelona
columna

Columna
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes corresponent al costat del triangle que forma l’instrument paral·lel a les cordes.
En les arpes medievals i renaixentistes, aquest costat tenia una forma lleugerament corbada per aquesta raó potser seria més lògic dir-ne braç Al segle XVII, però, solia ser ja una peça recta i tornejada, que, en augmentar de gruix per a permetre el pas de les transmissions dels mecanismes cromàtics durant el segle XVIII, es convertí en un element semblant a una columna A l’extrem superior, anomenat cap o corona, solen tallar-s’hi elements decoratius
regla de sant Benet

Portada de l’edició del 1499 de la regla de Sant Benet
Codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d’una importància cabdal per la seva influència en tot el monaquisme
d’Occident.
Consta de tres parts doctrinal, litúrgica i disciplinària o d’ordenació interna del monestir Les seves fonts principals són les regles i els escrits asceticomonàstics anteriors d’Agustí, Jeroni, Basili, Joan Cassià i Cesari d’Arle, i especialment l’anònima regla del Mestre , base gairebé literal de la primera part La regla de sant Benet ha sabut extreure'n l’essència i, tot i conservar-ne l’esperit, n'ha ordenat i adaptat les pràctiques amb una mens romana jurídica Els nombrosíssims manuscrits conservats transmeten bàsicament dues recensions antigues, potser primitives la del…
Trebor
Música
Compositor occità.
És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant , datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté , dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò 1375-98, i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió per a tornar a Foix, no…
Més enllà de la modernitat
Sense por de sorprendre voldria afirmar, per introduir aquest text, que la cultura artística de la darreria del segle XX potser no existiria sense comunicació i mediatització O, més ben dit, que sense aquesta materialització de cara al públic la cultura artística potser només seria un residu destinat al plaer individual i solitari d’una elit introvertida i poc oberta al món de la vida de cada dia Ens agradi o no, avui, a un director de museu, d’art o de qualsevol altra cosa, sobretot als Estats Units, se li exiigeix molt més de generar recursos econòmics i mediàtics…
Castrum Factum de Domenys (Sant Gregori)
Art romànic
En diversos preceptes carolingis concedits a la seu de Girona s’esmenta un “Castellum Fractum” De fet, en el diploma de l’any 834, s’esmenten les villes dites “Castellum Fractum et Parietes Ruffini” El 844, un altre diploma diu “Castellum Fractum cum villa que appellatur Parietes Ruffini” Aquest castell segurament era una construcció més antiga, de la qual potser només restava ja un record Les Parietes Ruffini eren a prop de Domenys Sancti Felicis de Pariete Rufino, locus sive vicinatus de Domenys
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina