Resultats de la cerca
Es mostren 1702 resultats
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’…
dret consuetudinari
Dret
Conjunt de pràctiques, d’hàbits i d’usos nats en la voluntat popular que, reiteradament utilitzats, han esdevingut norma amb rang de llei.
Les tradicions familiars foren, sens dubte, el principi d’aquest dret Més endavant, aquestes tradicions s’estengueren a qüestions del dret privat, i després les funcions desenvolupades per la iniciativa popular passaren a ésser realitzades pel poder polític, i aparegué la llei Des d’aleshores, el dret consuetudinari perdé la seva antiga i extraordinària importància, tant en l’esfera privada com en la política L’admissió actual de normes consuetudinàries demana l’existència en aquestes normes d’uns requisits determinats ésser d’acord amb les relacions de vida i comerç, que llur…
col·locació obrera
Economia
Dret del treball
Sistema que tendeix a assegurar ocupació al treballador en situació d’atur.
El procés de desenvolupament industrial originà moltes situacions d’atur i canvis freqüents en les necessitats de mà d’obra, cosa que féu necessària l’aparició d’aquest sistema En principi, la iniciativa privada assolí les funcions de mediació en canvi del cobrament d’una comissió Més tard foren els sindicats els qui assumiren aquesta funció, àdhuc utilitzant-la com a instrument de lluita Avui és general que sigui l’estat qui prengui a càrrec seu, considerant-lo un servei públic, el fet de procurar collocació al treballador desocupat, a través de mesures directes oficina de collocació,…
Peter Benenson
Política
Activista humanitari anglès.
Net d’un banquer judeorús, rebé una educació privada confiada al poeta WH Auden Estudià història i dret a Eton i Oxford i aquests anys dugué a terme les primeres iniciatives humanitàries, relacionades amb la Guerra Civil Espanyola i la persecució dels jueus a l’Alemanya nazi En 1941-45 treballà per al govern britànic en el desxiframent de codis secrets alemanys Afiliat al Partit Laborista, des del 1946 exercí com a advocat El 1958 es convertí al catolicisme El contacte amb el tracte a presoners polítics per règims repressius entre altres a Espanya, Hongria, Sud-àfrica i Portugal…
triumvirat
Història
Nom que designa cadascuna de les dues aliances polítiques que precediren la instauració de l’imperi Romà, en què el govern requeia en tres persones o triumvirs.
El primer triumvirat fou, de fet, una coalició política privada, de caràcter illegal, conclosa el 60 aC entre Pompeu, Cèsar i Cras, els quals es comprometeren a mancomunar esforços i influències per tal de satisfer llurs ambicions i dominar l’anarquia l’acord fou renovat el 56 a Lucca Desaparegut Cras, esclatà entre Cèsar i Pompeu la guerra civil, guanyada per Cèsar El segon triumvirat fou format per Octavi, Antoni i Lèpid el 43 aC aquest cop es tractava d’una missió oficial, d’una nova magistratura collegiada amb poders illimitats tres uiri reipublicae constituendae L’aliança…
New York Stock Exchange
Economia
Borsa de Nova York, fundada l’any 1792.
Hom la coneix també per Wall Street , pel fet d’estar installada en aquest carrer, al número onze del qual té la seu des del 1903 S'organitza des del 1817 en forma d’associació privada, però reglamentada i controlada pel Federal Reserve Board El seu índex borsari més conegut és el Dow Jones, i és una de les primeres borses del món Tant els períodes de prosperitat com els de depressió mundials han tingut en aquest mercat un efecte propagador, entre els quals cal citar el crac de l’any 1929, amb la caiguda en picat del valor dels títols que provocà la venda massiva de…
Conrad Leon Osborne
Música
Crític musical nord-americà.
Es formà a la Universitat de Colúmbia, i estudià cant i art dramàtic Exercí com a cantant i actor en el camp teatral i també en diversos programes televisius Fou crític i editor de la revista "High Fidelity" 1959-69 i, establert a Nova York, feu de crític musical per al "Financial Times" londinenc 1962-69, a més de collaborar en altres publicacions angleses i nord-americanes El 1970 fou nomenat editor assessor del "Musical Newsletter" i el 1978 publicà la guia crítica The Complete Operas of Mozart , a Nova York Interessat especialment per l’òpera, la seva formació com a intèrpret influí…
mestre de capella
Música
Director d’una capella de música.
A la fi del segle XIV, a la cort pontifícia rebia el nom de magister capellae en substitució del de primicerius A Alemanya el mestre de capella, Kapellmeister , era equivalent al director d’una orquestra privada o petita Al llarg del segle XIX designà un director d’orquestra estable El càrrec s’estengué als Països Catalans a partir de mitjan segle XVI tenia per missió, normalment, d’ensenyar cada dia el cant litúrgic als canonges i als beneficiats i d’educar la veu als nens cantors D’ell depenia l’organista A partir del segle XVII hom li imposà sovint l’obligació d’escriure…
Ernst Fritz Schmid
Música
Musicòleg alemany.
Estudià violí i viola a la Munich Academy, teoria musical i direcció orquestral privadament i musicologia a les universitats de Munic, Friburg, Viena i Tübingen, centre aquest darrer on es doctorà el 1929 Fou deixeble de W Gurlitt a Friburg, d’A Sandberger a Munic i de K von Fischer i R Haas a Viena Feu un postdoctorat a la Universitat de Graz 1934 i ensenyà a la Universitat de Tübingen des del 1935 Fundà l’Arxiu Musical de la Regió de Suàbia i fou president de la Societat Mozart d’Alemanya 1951-57 S’interessà especialment pels precursors de WA Mozart i els lligams entre la música barroca i…
Antoni Niebla
Art
Galerista.
Influït pel seu germà Josep Niebla es dedicà al món de l’art a partir dels primers anys setanta del segle XX Fundà la Galeria 3 i 5 a Girona, on exposà obres de Joan Miró, Tàpies, Chillida, Oteiza, Fernand Léger i Guinovart, i després obrí a Barcelona la Galeria Theo, dissenyada per l’arquitecte Rafael Moneo posteriorment ocupada per la Galeria Joan Gaspar i la Galeria Barcelona Establert a Sant Celoni des de mitjan anys noranta, el 2010 hi obrí la galeria GBN i des del 2015 dirigí i presentà La finestra d’Antonio Niebla , un espai radiofònic quinzenal dedicat a l’art President del Gremi de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina