Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
llengua de signes
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels sistemes de signes coherents (sobretot amb les mans) emprat per a la comunicació habitual en una determinada comunitat de persones, generalment sordes.
Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…
Marcel·lí Domingo i Sanjuán
Marcel·lí Domingo i Sanjuán
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Fill d’un guàrdia civil, residí a Agramunt i, a divuit anys, a Tortosa, on estudià magisteri i exercí de mestre i on començà la seva actuació com a periodista polític en defensa del republicanisme federal i de la justícia social El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a la mateixa Tortosa fou creat, per exemple, el grup polític femení conegut per “Les Marcellines” El 1911 passà a formar part del consell general de la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR, i el 1914 fou elegit diputat a les corts espanyoles El 1915, amb Francesc Layret, promogué la creació…
aforisme
Literatura
Proposició concisa, completa i sovint enginyosa escrita en vers i, més en general, en prosa, que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.
Al llarg de la seva història ha tingut contactes amb d’altres gèneres, com l’anomenat “pensament” filosòfic, l’axioma científic i l’apotegma, o ha estat anomenat amb d’altres noms com proverbi, adagi, sentència i màxima Inicialment fou una forma culta d’expressió continguda en obres extenses, però que podia ésser aïllada sense perdre el significat En trobem a les antigues cultures egípcia, sànscrita, vèdica i xinesa, però fou sobretot a través d’alguns llibres bíblics i dels autors grecs i llatins Plató, Virgili, Ciceró, Sèneca, etc que aconseguí la seva màxima difusió Sota aquesta doble…
principi d’identitat
Lògica
Principi, derivat tradicionalment de la identitat ontològica, formulat, en la lògica de les proposicions, com una tautologia: p p, p = p (on p és una proposició enunciativa).
Convent de Sant Domènec (Tarragona)
Art romànic
L’orde dels dominics o predicadors s’establí a Tarragona vers mitjan segle XIII hi ha, tanmateix, divergències entre alguns historiadors respecte a la data exacta del seu establiment a la ciutat E Morera i J M Recasens, seguint les dades facilitades per J Blanch, situen la fundació del convent dels dominics l’any 1248, la qual fou feta gràcies a la mediació de l’arquebisbe Pere d’Albalat, mentre que les despeses de la construcció de l’edifici foren sufragades pel comú de la ciutat Altres historiadors, com G Barraquer, donen com a data fundacional l’any 1253 A banda d’aquesta divergència en l’…
atracció
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual, en una frase o en una proposició, un mot té tendència a ésser assimilat morfològicament a un altre, quan tots dos tenen una relació sintàctica.
El mot que és assimilat concorda en gènere, en nombre, en cas o en mode amb el que provoca l’atracció El meu germà i les meves germanes són altes
sincategoremàtic | sincategoremàtica
Lògica
Dit del terme que, en una proposició, no té significació en ell mateix, sinó que només en té amb relació a altres, com la preposició i la conjunció.
element crisipià
Lògica
Matemàtiques
En una lògica de proposicions, tota proposició P que satisfà simultàniament el principi del tercer exclòs (P ⌉ P≡1) i el principi de (no)-contradicció (P ⌉ P≡0).
Quan tots els elements d’una lògica de proposicions són crisipians, hom diu que la lògica és crisipiana Tota lògica bivalent principi de bivalència és necessàriament crisipiana, però no a l’inrevés La qualitat d’ésser crisipiana una lògica és de caire sintàctic Des d’un punt de vista semàntic hom pot dir que una lògica és crisipiana quan satisfà el principi de bivalència
anàlisi
Filosofia
Procés d’investigació consistent en la reducció
d’un compost a les seves parts simples, sigui aquest compost un concepte, una proposició, un raonament o un fet; en la regressió
, mitjançant processos de raonament, als fonaments d’una proposició que hom intenta de provar, o en la recerca d’estructures subjacents a l’objecte d’estudi que hom es proposa.
Aristòtil utilitzà l’expressió “art analítica” per a referir-se al procés de reducció als primers principis Fou Descartes qui introduí l’anàlisi com a mètode de recerca en filosofia, entenent l’anàlisi com a procés de reducció de les proposicions complexes i fosques a les més simples que puguin ésser intuïdes com a veritats En geometria geometria analítica s’acomplia aquest mètode en reduir una corba a una funció algèbrica que expressés el seguit de punts determinats pels eixos de coordenades Kant entengué la lògica general com una anàlisi que descompon els elements formals de l’enteniment i…
judici
Lògica
Filosofia
Acte o procés mental mitjançant el qual hom pensa una proposició o enunciat, atribueix un predicat a un subjecte, afirma o nega una relació entre dos termes o més.
Tradicionalment hom ha distingit diversos tipus de judici de qualitat, de quantitat, de relació i de modalitat Hom destria, en l’ordre de la relació predicat-subjecte, el judici analític del sintètic i en el de la relació a l’experiència, el judici a priori del judici a posteriori Segons llur objecte, hom parla també de judicis de valor, d’existència, reals, ideals, universals, particulars, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina