Resultats de la cerca
Es mostren 19998 resultats
Siracusa

Vista general de Siracusa
Giuseppe (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la costa de la mar Jònica, ocupa la totalitat de l’antiga illa d’Ortígia, així com la plana de la terra ferma, més enllà de les muralles naturals que formen les anomenades latomie o pedreres Víctima de diversos terratrèmols especialment el del 1170 i el del 1693, la seva importància comercial ha anat decreixent en el curs del temps i és, avui dia, centre administratiu Posseeix dos ports Arquebisbat L’Apollónion, a Siracusa michael kogan CC BY-SA 20 Fundada, segons la tradició, per colons corintis, aviat adquirí una gran importància comercial i començà a fundar colònies…
jurat mixt de treball
Història del dret
Organisme creat per Largo Caballero, com a ministre de treball, per decret del 7 de maig i després per llei, pel novembre del 1931.
Format per representacions patronals i obreres, era encarregat de la resolució de totes les qüestions de salaris i de condicions dels contractes de treball, tant en la indústria com en l’agricultura el president, en cas de no haver-hi acord entre les parts, era nomenat directament pel ministeri Els anarcosindicalistes no l’acceptaren, i això provocà conflictes difícils al Principat, com el del port de Barcelona els mesos de juny-juliol del 1931 Tanmateix, hi hagué 14 jurats mixts a la província de Barcelona, que el 1932 pronunciaren 2200 judicis, i el 1933, any en què la…
Atemptat en una mesquita egípcia
En un atemptat en una mesquita de la localitat de Bir al-Abed, a la província egípcia del nord del Sinaí, 305 persones són assassinades i més de 100 resulten ferides La mesquita és primer bombardejada i els fidels que hi assistien per a la pregària del divendres són massacrats per una trentena d’homes armats quan intenten escapar Cap grup no reivindica l’atemptat, però, segons diversos testimonis, alguns dels terroristes duen ensenyes de l’autoanomenat Estat Islàmic, grup amb una forta implantació a la província i que combat el règim militar encapçalat pel president Al-Sissí, el qual anuncia…
Francesc Figueras i Pacheco
Historiografia
Historiador i erudit.
Malgrat que a disset anys perdé la vista del tot, publicà nombrosos treballs sobre arqueologia i història de la ciutat d’Alacant i les comarques veïnes i dirigí excavacions a l’Albufereta, al tossal de Manises i a l’illot de Campello Excavaciones en la isla del Campello, Alicante, 1931-33 1934, La isleta del Campello del litoral de Alicante 1950, La necrópolis ibérico-púnica de Alicante Los ajuares 1956 Dirigí el volum de la Provincia de Alicante de la Geografía general del Reino de Valencia vers el 1914, i treballà sobre temes històrics diversos Alicante bajo los reyes de Castilla 1952,…
Badajoz
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d’Extremadura, situada vora el Guadiana i prop de la frontera portuguesa.
Centre comercial d’una àrea agrícola, té indústries alimentàries i tèxtils fàbriques de farina i licors, conserves de carn, central lletera, filatures de cotó, planta rentadora de llana La seva àrea comercial engloba la zona oriental de la província i part de la de Càceres Seu episcopal Universitat Capital del petit regne independent dels Banū al-Aftars sXI, Badajoz caigué el 1094 en poder dels almoràvits i, posteriorment, dels almohades Fou conquistada definitivament per Alfons IX de Lleó 1230 El 1289 esdevingué escenari de lluita entre portugaleses i bejaranos La proximitat amb Portugal…
Govern i exèrcit a la Tarraconense
Els anys 26 i 25 aC, durant l'estada d'August a la ciutat, Tàrraco va actuar com a capital de tot el món romà, i fou seu d'ambaixades i lloc des d'on es despatxaven els afers quotidians de l'administració d'un nou imperi en fase de creació Mentrestant, al nord peninsular, set legions lluitaven en la guerra contra els asturs per aconseguir la submissió definitiva dels pobles de la cornisa cantàbrica August va tornar a Roma com a vencedor l'any 25 aC, i hi tancà per segona vegada les portes del temple de Janus per simbolitzar la fi de les guerres Tot i que la guerra astur va tornar a renéixer…
arxius valencians
Historiografia catalana
Col·lecció d’instruments de descripció que la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana publica des del 1985.
La iniciativa de posar a l’abast dels investigadors allò que els dipòsits documentals valencians de tot tipus contenen partí del professor Josep Trenchs i Òdena, aleshores catedràtic de paleografia i diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València Fins al moment s’han publicat els treballs d’ordenació, inventari i catalogació, parcialment o en la seva totalitat, de nombrosos arxius eclesiàstics diocesans, parroquials, monàstics, de l’administració provincials, municipals, d’institucions benèfiques i assistencials, portuàries, de collegis, etc Dins d’aquesta…
península del Labrador
Península
Península al NE del Canadà, entre l’Atlàntic, a l’E, l’estret de Hudson, al N, i la badia de Hudson, a l’W.
És l’extrem oriental de l’escut canadenc, del qual és la part més elevada mont Torngat, 1 675 m El riu més important és el Hamilton Hi ha molts llacs La costa és molt retallada i amb nombrosos i profunds fiords El clima és molt fred, i la vegetació és de taigà i, al N, de tundra Els pocs habitants esquimals i blancs viuen de la caça i de la pesca Té importants recursos miners ferro, or, coure i argent Visitada segurament pels vikings segle XI, fou descoberta per Giovanni Caboto 1498 i explorada per successives expedicions En poder de la Gran Bretanya per la pau de París del 1763, passà al…
Shandong
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió de l’Est.
La capital és Jinan És format per la península de Shandong i les terres planes que envolten el curs baix del Huang He, que travessa la província en direcció SW-NE El N i l’W són plans, mentre que el S i l’E són muntanyosos, però dividits per la plana de Weifang al centre hi ha la muntanya sagrada de Taishan Clima temperat a la costa i semicontinental a l’interior, amb precipitacions principalment d’estiu A l’E té importants reserves de carbó Boshan, Zichuan i Zhucheng, ferro, bauxita i caolí És la quarta província més poblada de la Xina 562 h/km 2 1993 Produeix blat, mill, kaoliang , blat de…
tai
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades en una extensa zona del sud-est asiàtic (Tailàndia, Laos, Birmània i alguns territoris de la Xina i el Vietnam) per més de 30 milions de persones.
Es divideixen en tres grups el sud-occidental , amb el xan , parlat als estats xan de Birmània i a la província del Yunnan, a la Xina el lao o laosià , parlat al nord de Laos i al nord i a l’est de Tailàndia, el thai o siamès , parlat al centre i al S de Tailàndia, el tai blanc i el tai negre , parlats al nord del Vietnam, el lü i el khün , parlats al nord de Tailàndia el central , amb el tho , grup de dialectes parlats al Tonquín i a la província xinesa de Guangxi, i el nung , grup de dialectes parlats al N del Vietnam i també a Guangxi i el septentrional , amb els grups de dialectes zhong i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina