Resultats de la cerca

Situació Vista de l’església sobre el penyal que li fa de base J Recarens Aquesta església es troba al nord-est del cap de municipi, Amer, a mà esquerra de la vall, damunt un cingle que la domina en una bona part Mapa L38-12295 Situació 31TDG678524 Hom pot arribar-hi amb cotxe, seguint una pista que passa pel camp de futbol d’Amer, després per la casa del castell, que resta a mà esquerra de la carretera, a mitja pujada del cingle, i posteriorment passa pel mig d’una pedrera, ja gairebé damunt del cingle a ben poca distància hom arriba a l’església Aquests darrers metres de carretera són molt…

Situació La primitiva parròquia de Sant Martí d’Escaró, avui desapareguda, era situada al Veïnat d’Amunt Per a arribar a Escaró, cal prendre des de la carretera N-116, a l’altura del poble de Joncet, a Serdinyà, la carretera D-27, que ressegueix la Vall Marçana PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 981, en què la cella Sancti Martini , al Conflent, fou confirmada per un precepte del rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Al principi del segle XI apareix a mans dels comtes de Cerdanya El comte Guifré II bescanvià amb el bisbe d’Elna l’església de Sant…

Timeleàcies 1 Matapoll Daphne gnidium a fragment d’una branca amb la inflorescència terminal x 0,5 b detall d’una flor amb els quatre estams superiors x 3 c flor amb el periant obert per a mostrar dues rengleres d’estams i el pistil, seccionat x 3 2 Bufalaga hirsuta Thymelaea hirsuta a fragment d’una branca x 0,5 b glomèrul de flors densament recobert de pèls x 3 c periant d’una flor funcionalment masculina, obert per a mostrar els estams i el pistil rudimentari x 5 d flor femenina, amb pistil i sense estams x 5 3 Bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria a aspecte general d’…

Les espines verinoses són freqüents en diverses famílies d’elasmobranquis i d’osteïctis En molts casos hi ha glàndules de verí secretores de toxines, capaces de produir trastorns greus en els humans en d’altres, les toxines són produïdes per un epiteli glandular En la fotografia veiem l’espina opercular de la rata Uranoscopus scaber , que produeix un cert efecte tòxic, no comparable al d’altres famílies, com els escorpènids les escórpores o els traquínids les aranyes Antonio Cruz Els uranoscòpids tenen una morfologia ben característica, especialment pel que fa al cap gros i aplanat, recobert…

El cap és petit i cònic i sense orelles les potes, pentadàctiles i adaptades a una marxa plantígrada, van proveïdes d’ungles molt fortes i aptes per a poder excavar, i els pèls recobreixen les poques parts del cos on no hi ha escata En cas de perill, l’animal pot cargolar-se, amb la cua envoltant el cos L’aparell digestiu és mancat de dents i va proveït d’una llengua llarga i filiforme, viscosa i molt protràctil les glàndules salivals són molt ben desenvolupades De costums nocturns, arborícoles o terrestres, habiten a les zones boscoses o a les sabanes, i es nodreixen de formigues, tèrmits i…

Són animals que viuen en llacs i rius dels Estats Units i només surten per pondre els ous a la vora de l’aigua El principal gènere de la família és Amphiuma

Hom l’anomena també film És la presentació més corrent del material sensible  La pellícula fotogràfica es presenta en rodets, cartutxos, rotlles, discs o fulls Les característiques d’una pellícula sensibilitat, gra, etc, depenen de l'emulsió que conté La pellícula verge , un cop exposada a la llum, esdevé la pellícula impressionada Esquema simplificat de la reproducció substractiva dels colors d'una pellícula negativa © Fototeca Bàsicament, hom pot distingir la pellícula en color i la pellícula en blanc i negre fotografia, que es presenten en diferents tipus de format D’altra banda, hi ha…

El terme és un nom comercial, anagrama de diazol

Són característiques les seves glàndules anals, que emeten, fins i tot a una certa distància, un líquid infecte i molt pudent S'alimenta de petits mamífers, ocells, insectes, etc Habita a l’Amèrica del Nord, entre el sud del Canadà i el nord de Mèxic

La majoria de gèneres són fòssils i eren abundants durant el Cretaci inferior i el Juràssic Un dels representants actuals és l’esturió