Resultats de la cerca
Es mostren 1133 resultats
Fredi Parera Avellaneda

Fredi Parera Avellaneda
ARXIU ARMAND BALLART
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en…
Bernat Artola i Tomàs
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca Fou un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura i un dels impulsors el 1937 de l’Institut d’Estudis Valencians Participà en nombroses ocasions als Jocs Florals de València, on fou premiat el 1925 i 1929 amb la viola d’or, i el 1926 amb la flor natural pel recull de poemes de to popular i jocfloralesc Cançons d’amor Amb posterioritat publicà altres reculls poètics, amb els quals intentà, des de Castelló, la connexió amb els corrents i les tendències de la poesia valenciana i catalana del seu temps Així, el 1928…
,
Alfredo Bryce Echenique
Literatura
Escriptor peruà.
Considerat com a referent de la literatura llatinoamericana, la temàtica de la seva obra es basa, sobretot, en la seva pròpia visió de la societat de Lima Publicà, entre d’altres, les novelles Un mundo para Julius 1970, Premio Nacional de Literatura 1972, La vida exagerada de Martín Romaña 1981, El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz 1985, Reo de nocturnidad 1997, Premio Nacional de narrativa 1998, La amigdalitis de Tarzán 1999, premi Grinzane Cavour 2002, El huerto de mi amada 2002, premi Planeta, Las obras infames de Pancho Marambio 2007 i Dándole pena a la tristeza 2012 Escriví…
Institut Català d’Investigació Química
Química
Fundació privada impulsada per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de convertir-se en referent per a la química en l’Espai Europeu d’Investigació.
Situat en el nucli del que ha d’ésser el Parc Científic i Tecnològic de Tarragona, inaugurà una primera fase l’any 2003 amb 8 012 m 2 de superfície construïda i fou ampliat en 4 800 m 2 l’any 2009 L’edifici, estructurat de forma modular i sota criteris de sostenibilitat que minimitzen el consum d’aigua i energia, disposa de 27 laboratoris de recerca, 3 de suport a la recerca i 4 laboratoris tecnològics, tots a càrrec de personal altament especialitzat A més, hi ha un laboratori dedicat a la Ressonància Magnètica Nuclear, un clúster d’ordinadors, un laboratori per a reaccions a pressió i un…
Acaba el congrés de clausura de Convergència Democràtica de Catalunya i de fundació del Partit Demòcrata Català (PDC)
Entre el 8 i el 10 de juliol té lloc a Barcelona el congrés que dóna per acabat el partit Convergència Democràtica de Catalunya i funda el Partit Demòcrata Català, que el succeeix Xavier Trias tanca l’etapa CDC instant el partit a demanar perdó, alhora que reconeix la figura de Jordi Pujol com a referent El debat sobre el nom del nou partit ocupa bona part del congrés Descartat que contingui el nom convergència , finalment s’imposa Partit Demòcrata Català 871 a la segona opció més votada, Partit Nacional Català 657 El congrés defineix el PDC com a independentista, partidari d’una…
Dejan Bodiroga
Basquetbol
Jugador de basquetbol serbi.
Després d’haver jugat al KK Zadar croat, l’any 1992 fitxà per l’Stefanel de Trieste, amb el qual guanyà el seu primer títol de Lliga el 1995, quan el club s’havia traslladat a Milà Més tard jugà dues temporades al Real Madrid, que guanyà la Copa Saporta el 1997, i a partir del 1998 ho feu en el Panathinaikós grec, equip amb el qual conquerí tres títols de Lliga consecutius 1999, 2000, 2001 i dos cops l’Eurolliga 2000, 2002 Parallelament, es consolidà com un dels jugadors indiscutibles de la selecció de Iugoslàvia, amb la qual guanyà dues vegades el Campionat del Món 1988, 2002 i en tres…
,
Carmen Calvo
Art
Artista plàstica.
Estudià publicitat i després féu estudis d’art a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles A mitjan anys setanta realitzà sèries d’obres a partir de fragments ceràmics que classificava ordenadament, en ocasions amb un contingut figuratiu que podia ser paisatgístic o referent a pintors clàssics Al començament dels anys vuitanta obtingué diverses beques que li permeteren de traslladar-se a Madrid i a París Una bona part dels seus treballs consisteixen en inventaris d’objectes que acumula ordenadament sobre el mur, sobre la tela o sobre qualsevol altre…
Elfriede Jelinek
Teatre
Dramaturga, novel·lista i poeta austríaca.
Amb el conreu de la lírica i prosa experimental ha creat un estil propi que marca també la seva producció dramàtica De llengua esmolada i esperit provocador, s’ha guanyat el títol de “cronista de la hipocresia social” amb peces teatrals com Was geschah, nachdem Nora ihren Mann verlassen hatte oder die Stützen der Gesellschaft ‘Què passà, quan Nora deixà el seu marit o Els pilars de la societat’, 1977, Burgtheater 1985, Krankheit oder Moderne Frauen ‘Malaltia o Dones modernes’, 1987, Totenauberg 1992 , Ein Sportstück ‘Una obra d’esport’, 1998, que tracta dels fenòmens de masses, i Er nicht als…
Francesc Rierola i Masferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand, La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…
,
Arxiu Històric Municipal de Ciutadella
Historiografia catalana
Dipòsit documental que té el seu origen en l’arxiu de la Universitat General de Menorca i Particular de Ciutadella i té continuació en l’Arxiu Municipal de Ciutadella, hereu d’aquella institució.
Inclou el fons de la biblioteca de mossèn Josep Salord i Farnés 1911 — 1974 El seu interès és d’abast insular, ja que l’antiga Universitat General de Menorca tenia jurisdicció sobre tot el territori de l’illa Possiblement el 1850 se suprimí el Jutjat de Primera Instància de Ciutadella, quan l’arxiu de l’antiga Batlia General i del mateix Jutjat passà a l’Arxiu Municipal Pel seu interès historiogràfic, cal assenyalar la collecció de cartes reials, els llibres de privilegis i la documentació referent a la Universitat General de Menorca, que abraça del 1558 al 1835 Com passa també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina