Resultats de la cerca
Es mostren 1092 resultats
cànon
Regla o llei general, principi que governa el tractament o l’aplicació d’alguna cosa, criteri.
contracte de durada determinada
Economia
Dret del treball
Modalitat de contracte de treball considerat com a excepció de la regla general del contracte indefinit.
L’excepcionalitat de la seva durada prefixada s’ha de fonamentar en alguna de les causes que la llei justifica realització d’una obra o servei determinats, circumstàncies especials derivades del mercat, del volum de feina, etc Si aquest règim és superior a quatre setmanes i no es formalitza per escrit, transforma la durada determinada en contracte indefinit
canònica

Antigues canòniques i col·legiates canonicals catalanes
© fototeca.cat
Cristianisme
Comunitat de clergues que es regeixen per una regla o cànon, dits canonges o clergues regulars.
L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia segles VII-IX, gregoriana i augustiniana segle XI i la secularització del 1592 A partir del segle IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del segle V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del segle V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes…
Sant Jordi d’Alfama (l’Ametlla de Mar)
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell convent de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, de la qual prengué el nom Era situada on s’ha localitzat fa pocs anys el castell, arran de mar, entre les urbanitzacions les Tres Cales i Sant Jordi d’Alfama, al costat d’un fortí del segle XVIII L’església es construí després que el rei Pere I concedís el 1201 als fundadors de l’orde el lloc desert d’Alfama perquè hi contruïssin una casa hospital o convent en honor de sant Jordi Els frares de l’orde seguien la regla de Sant Agustí El 1205 Pere de Vespella féu una deixa testamentària a Sant…
Alteració de la menstruació
Patologia humana
La menstruació, és a dir, l’hemorràgia vaginal que es presenta periòdicament en la dona des de la pubertat fins a la menopausa, és regulada directament per factors hormonals Així, diverses afeccions endocrines poden originar alteracions de la menstruació Tanmateix, però, cal tenir en compte que, així com hi ha nombroses hormones que poden influir, directament o indirectament, en l’aparició, la regularitat i les característiques de la menstruació, hi ha també molts altres factors que hi poden actuar en aquest sentit, com ara els que afecten directament l’aparell genital o fins i tot els…
Gabriel de Vallseca
Historiografia catalana
Bruixoler i mestre de cartes de navegar.
Vida i obra D’origen jueu, s’empadronà a Mallorca 1438, aleshores centre de la indústria dels mapamundis Se n’han localitzat tres firmats per ell, datats els anys 1439, 1447 i 1449 El més famós és el primer, exposat al Museu Marítim de Barcelona i reproduït moltes vegades Confeccionat dins els cànons estilístics usuals, i reportant la informació geogràfica i històrica ja estereotipada, se li ha atribuït un valor científic exagerat a causa d’una nota al dors, qui sap si autèntica, segons la qual Amerigo Vespucci l’hauria comprat per 130 ducats Lectures HERNANDO, A et al…
Melcior Gelabert
Literatura
Eclesiàstic i escriptor religiós.
Estudià a Perpinyà i es doctorà en teologia a Avinyó Amb Simó Salamó escriví diversos llibres de pietat en llatí Compendiosa regula cleri Avinyó 1753, Praeparatio proxima ad mortem Avinyó 1756 i Regula cleri ex sacris litteris Avinyó 1757 En català publicaren conjuntament una Regla de vida molt útil als pobres i al menut poble 1755, d’estil i de llenguatge molt acurats, i un Manual de càntics que se canten en les missions que se fan en lo bisbat d’Elna Avinyó 1755, primer intent d’adaptació del vers alexandrí a la poesia catalana i el qual reflecteix clarament la influència de…
,
fasola
Música
Sistema de solmització aparegut a Anglaterra a la segona meitat del segle XVI.
És una versió simplificada del sistema hexacordal de Guido d’Arezzo destinada a facilitar la lectura i l’aprenentatge de la música Consta només de quatre síllabes o noms de nota, fa-sol-la-mi, que en el mode major s’utilitzen seguint la seqüència fa-sol-la-fa-sol-la-mi equivalent a les notes do-re-mi-fa-sol-la-si, en do M, del solfeig modern El mode menor se solmitza seguint la seqüència la-mi-fa-sol-la-fa-sol equivalent a les notes la-si-do-re-mi-fa-sol, en la m, del solfeig modern L’única regla és utilitzar el mi per a anomenar el setè grau de l’escala major o el segon de la…
antifonari
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté les antífones i altres cants de l’ofici diví.
Els primers usos d’aquesta denominació, almenys fins al segle IX, es referien a un llibre que contenia cants antifònics, ja fossin de la missa o bé de l’ofici Modernament s’entén que l’antifonari inclou únicament els cants de l’ofici, mentre que el gradual gradual 2 conté els de la missa Els antifonaris notats més antics són el de Mont-Renaud i el de Sankt Gallen, de la primera meitat del segle X i del final del mateix segle respectivament Dins l’anti fonari de l’ofici es diferencien dues categories segons el seu ús, secular ofici romà i monàstic d’acord amb la regla de sant…
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica situada prop de la catedral de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), on més tard fou edificat el convent de dominicanes i l’església gòtica de Sant Domènec.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del segle XI, vora el portal de Cerdanya, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 era seu d’una canònica i, el 1122, la comunitat, que havia caigut en una certa decadència, es reorganitzà sota la regla augustiniana i la direcció d’un prior Subsistí fins a la fi del segle XIII que, per raó de la decadència de la comunitat i la ruïna de l’església, fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, el qual donà la seva dotació a la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell L’església, ruïnosa, fou donada al segle següent als dominicans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina