Resultats de la cerca
Es mostren 2720 resultats
Sant Pere (Solsona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, i segons els documents, es trobava sota de l’urbs de Solsona l’antiga ciutat romana de Setelsis La seva existència no és clara, ni si fou l’antiga església principal de l’antiga ciutat romana Les primeres notícies d’aquesta església es troben a partir de l’any 965, quan Fruilà i Daculina donaren diversos béns a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere apòstol, que estaven constituïdes prop del castell de Solsona L’any 980, la casa de Sant Pere apòstol, era constituïda sota l’urbs de Solsona, i el 984 la casa de Sant Pere la seva basílica…
Estònia 2016
Estat
La situació econòmica d’Estònia va presentar algunes millores, i la Comissió Europea va calcular que el creixement del PNB seria de l’1,9% per al 2016, superior al de l’any anterior, i que per al 2017 podia arribar al 2,4% Parallelament, l’atur es va mantenir en uns nivells assumibles, de prop del 7% Entretant, les autoritats estonianes van denunciar davant l’OTAN i la UE la seva situació d’inseguretat per la persistència de la violació de les aigües territorials al Bàltic per vaixells de guerra russos i pels darrers esdeveniments ocorreguts a Ucraïna Com a conseqüència, l’Aliança Atlàntica i…
Cançó de Santa Fe
Literatura catalana
Poema anònim (~1060).
Consta de 593 versos octosillàbics, organitzats en quaranta-nou sèries monorimes d’extensió desigual Les característiques lingüístiques del text, a mig camí entre l’occità i el català, permeten suposar que fou escrit en una zona que caldria situar entre Tolosa, Conques i el sud català de Narbona, concretament de Sant Miquel de Cuixà Aquesta darrera hipòtesi sembla probable per les contínues allusions del text a les contrades catalanes, per la devoció a la santa que hi existia i perquè, quan s’escriví la cançó, hom projectava de dedicar-li una església al monestir de Cuixà En tal cas, aquest…
,
El políptic de Sant Pere de Vilamajor
Els políptics eren uns documents privats que feien referència a l’administració del domini es tractava d’una mena d’inventaris de les propietats i dels censos que es pagaven per posseir-ne el domini útil Van ser el precedent immediat dels capbreus i quaderns de censos, propis del règim emfitèutic de la terra El políptic de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, va ser redactat en un full de pergamí gruixut i de color torrat de 523 mm de llarg per 94/99 d’ample, en diverses etapes entre el 950 i el 1060 Escrit per les dues cares, el document conté, a la primera recto una requesta feta…
Aurelio de la Vega
Música
Compositor cubà.
Estudià amb F Kramer i el 1947 es traslladà als Estats Units per rebre lliçons de composició d’E Toch De retorn a Cuba 1948, continuà els estudis de composició i fou nomenat degà de l’Instituto de Música A Iglesias de la Universidad de Oriente de Santiago de Cuba 1953-59 L’any 1959 s’exilià a Los Angeles, on començà a ensenyar en diverses institucions Finalment s’establí a la Universitat de Northridge, i hi fundà un estudi de música electrònica El 1994 es retirà amb el títol de professor emèrit Parallelament, s’ha dedicat a la composició, ha fet conferències per Llatinoamèrica i Europa i ha…
Rosamunde Pilcher
Literatura anglesa
Escriptora britànica.
Durant la Segona Guerra Mundial treballà per al Foreign Office i la Royal Navy Enviada després un temps a Ceilan actualment Sri Lanka, publicà la primera narració, en una revista, als dinou anys Casada amb un empresari escocès, obtingué un renom discret amb les seves narracions i novelles, generalment sota el pseudònim de Jane Fraser , que emprà fins el 1963 The Brown Fields , 1951 A Secret to Tell , 1955 The Keeper’s House , 1963 Wild Mountain Thyme , 1979 Ja amb el seu nom, l’any 1987 publicà el que seria el seu gran èxit, The Shell Seekers , novella que aconseguí una projecció…
Giacomo Durazzo
Música
Empresari i diplomàtic italià.
Pertanyia a una família genovesa noble d’origen albanès provinent de Durrës i des de jove s’interessà per tot el que es relacionava amb el teatre El 1749 fou nomenat ambaixador de Gènova a Viena i el 1752 rebé el càrrec d’ajudant del comte Franz Esterházy, llavors director teatral a Viena, i quan aquest va dimitir, Durazzo quedà com a a únic director d’espectacles La seva gestió i les seves idees artístiques li comportaren l’enemistat d’algunes de les personalitats musicals de la Viena del moment, com ara el mestre de capella JA Reutter El 1760 fou nomenat cavagliere di musica , però hagué de…
Fortunato Chelleri
Música
Compositor italià d’ascendència alemanya.
Fou el representant d’una plèiade de músics que, un cop formats a Itàlia, ocuparen càrrecs de mestres de capella, directors o compositors oficials a les petites corts nobiliàries de l’Europa central Nascut a Parma, de pare alemany Keller, cantà a l’escolania de la catedral d’aquella ciutat, però principalment rebé l’educació musical del seu germà, mestre de capella a Piacenza Ben aviat es decantà per la composició d’òperes i estrenà Griselda 1707 i Alessandro il grande 1708 S’ha dit que estigué a Barcelona durant l’efímera cort reial que l’arxiduc Carles d’Àustria hi establí durant la guerra…
plataforma continental

La plataforma continental es caracteritza per una gran diversitat biològica
© Fototeca.cat-Corel
Hidrografia
Zona marginal dels continents coberta per les aigües marines i que s’estén des de la línia de costa cap a l’interior de la mar fins a una profunditat aproximada de -200 m.
És una zona bastant planera inclinada suaument des de la costa al límit abans esmentat Es troba limitada cap a la mar per l’anomenat talús continental, escarpament acusat que dóna pas a profunditats molt més grans Pot presentar de vegades una sèrie de graons, fins arribar a la veritable ruptura de pendent L’amplària de la plataforma es calcula aproximadament en uns 50 km de mitjana, i és inversament proporcional a l’altitud del relleu litoral En conseqüència, les regions litorals baixes tenen sovint una àmplia plataforma continental Segons la hipòtesi més admesa, seria una zona continental —…
veu
Gramàtica
Accident o morfema del verb que indica la relació gramatical entre aquest, el subjecte i l’objecte, en virtut de la qual el procés verbal és atribuït al subjecte considerat com a agent o com a pacient.
Si el subjecte del verb és l’agent de l’acció del verb que recau sobre un objecte, el verb és en veu activa , i l’oració que en resulta és una oració activa La mare estima els fills Si el subjecte del verb construït amb l’auxiliar ésser el participi passat d’un verb transitiu és, de fet, l’objecte de l’acció del verb és a dir, que ho seria, si el verb fos en veu activa, el verb és en veu passiva , i l’oració que en resulta és una oració passiva Els fills són estimats per la mare La veu passiva pot donar-se sense explicitar-ne l’agent els fills són estimats El grec té una altra modalitat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina