Resultats de la cerca

Vida En morir el pare, la família es traslladà a Jindrichuv Hradec, al sud de Bohèmia Allà estudià música amb V Pojman, que l’inicià en el piano i la composició El 1889 es traslladà a Praga a estudiar dret i filosofia amb una beca que li permeté entrar al conservatori, on tingué com a professors J Jiránek, Knittl i A Dvorák El 1896 anà a la regió de Valašsko a recollir material etnomusicològic D’aquí sorgí el seu interès per la música popular, sempre amb finalitat compositiva, de manera que aviat associà aportacions del folklore nacional amb els models romàntics en la línia de J Brahms Fruit…

Com altres gèneres en què es combinen cordes i piano, té l’origen en la sonata barroca La sonata per a violí amb baix continu demana pròpiament tres intèrprets per al continu, un de teclat i un de corda La nova manera d’entendre la conducció de les veus i el fet que en la concepció de l’estructura tonal i harmònica el baix continu deixés de ser imprescindible a mitjan segle XVIII obriren el camí a una major activitat i independència de cadascun dels tres components del conjunt En els seus inicis, però, la música per a trio amb piano caigué sovint en el terreny de la…

Inicià els estudis de viola a tres anys Més tard ingressà en la Freiburger Hochschule i es perfeccionà amb Sándor Végh al Mozarteum de Salzburg Fou premiada als concursos de Ginebra 1982 i Maurice Vieux de París 1983 El 1994 estrenà a Colònia la Sonata per a viola de G Ligeti, que també ha enregistrat en disc El mateix any començà a impartir classes a la Hochschule de Frankfurt, i des del setembre del 2002 és professora a la Hochschule Hans Eisler de Berlín El seu repertori inclou obres dels segles XIX i XX, dcom J Brahms, C Saint-Saëns, B Bartók, P Hindemith, I Stravinsky i A…

Estudià al Conservatori de Varsòvia i a Berlín amb J Joachim Debutà a set anys amb la interpretació del Concert per a violí número 2 , de Ludwig Spohr Abans d’arribar a vint anys ja havia tocat a Àustria, Bèlgica, Holanda i els Estats Units, país aquest darrer on debutà el 1896 La seva carrera durant les primeres dècades del segle es caracteritzà per les contínues gires Residí a Berlín i més tard a Viena, on fou professor de violí fins que el 1936 abandonà Àustria Aquell mateix any fundà a Tel-Aviv, amb William Steinberg, l’Orquestra Simfònica de Palestina, que a partir del 1948 esdevingué l’…

Estudià al Conservatori de París amb Paul Taffanel, Adolphe Hennebains i Philippe Gaubert El 1908 debutà amb l’Orquestra Pasdeloup Del 1913 al 1938 fou solista de l’orquestra de l’Òpera Còmica El 1933 fundà el famós Trio Moyse, amb el seu fill Louis, pianista, i la seva nora Blanche, violinista El trio feu gires per Europa, els Estats Units i l’Amèrica del Sud Del 1932 al 1949 fou professor de flauta al Conservatori de París Es traslladà als Estats Units, on el 1952 fou un dels fundadors de la Marlboro School of Music i del Marlboro Festival Autor de molts enregistraments, en destaquen el…

Estudià violí amb H Parker a Yale i el 1920 anà a París, on fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum El 1921, ja novament als Estats Units, estudià amb E Bloch i s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Capitoli com a violí i al Ribaupierre Quartet en qualitat de viola El 1928, gràcies a una beca, tornà a estudiar a París, on romangué durant tres anys Fou allí on definí un estil personal i escriví les obres que li donaren fama, la Sonata número 2 per a violí i el Quartet de corda número 3 En 1932-38 ensenyà música a Vassar Michigan i, des del 1938, al New England Conservatory of…

Estudià música a la Universitat de Harvard 1919-24 i a l’Escola Normal de Música de París 1924-26, amb P Dukas i N Boulanger Les primeres obres, com ara Tres peces per a flauta, clarinet i fagot 1925, mostren l’impacte que li causaren els seus mestres, però l’obra Sonata per a flauta 1930 ja evidencia un llenguatge molt més personal i el seu domini del sistema dodecatònic En tornar de França el 1926, començà a ensenyar a Harvard, on treballà fins a la seva jubilació, el 1960 Entre els seus deixebles destaquen Elliot Carter i Leonard Bernstein La seva producció consta de vuit…

Probable alumne de P Tartini a Pàdua, del 1736 al 1744 apareix com a violinista en la festa de la Santa Croce a Lucca El 1760 era a Viena, i entre el 1762 i el 1765 a Stuttgart com a primer violí de l’orquestra dirigida per N Jommelli, on conegué Leopold Mozart El 1766 tornà a Liorna i collaborà amb F Manfredi, GMG Cambini i L Boccherini en el Quartetto Toscano El 1770 era director de les músiques de la cort ducal de Florència, càrrec que mantingué durant més de vint anys, fins a la seva mort Gairebé tota la producció musical de Nardini és violinística i es caracteritza pels elements…

El 1913 ingressà al Conservatori de Budapest i rebé l’ensenyament de Z Kodály Posteriorment assistí a les classes de V Novák al Conservatori de Praga, i enllestí els seus estudis el 1923, any en què retornà a Croàcia Exercí la docència al Conservatori de Zagreb durant aquest any, i el 1924 es traslladà ja a Belgrad, on ensenyà al Liceu 1924-37 i a l’Escola de Música 1937-45 El 1945 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Música de la ciutat Fou el primer compositor croat del segle XX que adquirí reputació internacional, malgrat que al seu país hagué de suportar l’hostilitat d’un…

Format en diferents centres musicals de Grècia, entre els quals el Conservatori d’Atenes, posteriorment estudià al Conservatori de Lausana 1906-07 amb A Denéréaz i a l’Acadèmia de Munic 1907-08 amb F Klose, F Mottl i R Strauss L’any 1908 guanyà el Premi Franz Liszt per la Sonata per a piano , opus 16 El 1910 s’establí a França, on veié estrenades diferents obres als Concerts Colonne i als Concerts Pasdeloup de París Serví l’exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial i després adoptà la nacionalitat francesa Retornà a Atenes el 1932 i fou professor del Conservatori Hellènic…