Resultats de la cerca

Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell les oposicions dels tres Jaumes una canongia de la catedral Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848 El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia 1784 Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea 1787, protonotari apostòlic 1790, consultor canonista del rei Víctor Amadeu III 1793 i director del Collegi dels Nobles, de Càller 1794 Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme 1797 Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i no acabà una…

Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354 Era doctor en drets i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó És autor d’unes Quaestiones Theologicae 1373 Se li atribueix també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí

Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança 1414-17 Poc després formà part d’una legació a Bohèmia 1420, presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia 1421, al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V 1422, davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la lluita contra els…

Deixeble de Melanchthon a Wittenberg 1542, ensenyà a la Universitat d’aquesta ciutat i després a Erfurt i a Jena 1548, on polemitzà contra MFlaci en defensa del sinergisme de Melanchthon Fou expulsat de Leipzig 1567 pel fet d’haver-hi ensenyat una doctrina eucarística de tendència calvinista Convertit al calvinisme, ensenyà ètica a Heidelberg Són famosos, per la polèmica, els seus Loci theologici 1581-84

Prengué l’hàbit de sant Agustí a València Explicà teologia a la Universitat de París i el Mestre de les Sentències a València Vers el 1320 fou nomenat prior del convent de Sant Agustí de València més endavant fou definidor i el 1329 provincial de l’orde El 1333 i el 1335 formà part de juntes de teòlegs constituïdes a Avinyó pels papes Joan XXII i Benet XII Fou bisbe d’Osca 1336-45, de Barcelona 1345-46 i de Tortosa 1346-48 Pere el Cerimoniós el nomenà ambaixador prop dels reis de França i de Mallorca el 1341, i el 1343 acompanyà el cardenal de Rodés Bernat d’Albi en l’ambaixada que el papa…

Ha estat dit que era originari de Tarragona Viatjà pel nord d’Àfrica a l’encontre de sant Agustí 410-415, amb qui discutí dels errors priscillianistes i de l’origen de l’ànima Agustí l’envià a Palestina per a tractar amb Jeroni A Jerusalem polemitzà contra Pelagi De retorn, i en no poder anar directament a la península Ibèrica per causa de les pertorbacions produïdes pels invasors germànics, deixà a Menorca unes relíquies de sant Esteve En una darrera estada a Hipona 416-17, Agustí l’animà a escriure una història universal contra els pagans coneguda a l’edat mitjana amb el títol de De Ormestu…

Influït per Kant, Fries, De Wette i Schleiermacher, es plantejà com a qüestió clau com presentar l’essència i la veritat de la religió conceptualment i científicament Per a ell la relació amb el diví no és referida al jo, sinó a Déu Aquesta relació constitueix la religió La religió no es pot derivar de les dades materials o bé de les funcions ideals de l’esperit, sinó que Comença amb ella mateixa i es presenta contínuament relacionada amb el “tot altre”, el “numinós”, el sant El caràcter inexpressable del sant com a categoria religiosa a priori i l’exposició de l’irracional en la idea del…

Dominicà del convent de Barcelona, fou mestre en teologia a la Universitat de París 1358 Inquisidor a Barcelona, ocupà també diversos càrrecs dins l’orde des dels quals hagué d’afrontar la situació creada pel Cisma d’Occident És autor d’un comentari al Llibre de les Sentències

Professà a l’orde mercedari el 1652 Ocupà diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València