Resultats de la cerca

Vista de les muntanyes de Selmella L’abandó dels bancals afavoreix processos de regeneració de la vegetació espontània que, tot i així, es veuen sovint entorpits pel foc Oriol Alamany Les serres de Gaià 23, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’agrupen una sèrie de muntanyes que es troben a cavall de les comarques de l’Alt Camp, el Penedès i la Segarra, i que, més o menys, envolten el curs del riu Gaià serres de Miramar, Comaverd, Brufaganya, Queralt, Ancosa i del Montmell Integrades per variades roques sedimentàries diferents tipus de…

El coipú Myocastor coipus és una espècie sud-americana que hom cria en granges i que eventualment es pot trobar en llibertat Xavier Ferrer El coipú és una espècie pròpia d’Amèrica del Sud, per bé que, a finals del segle passat, va ésser introduïda a Europa a França, concretament per tal de criar-la en granges a causa del valor econòmic de la seva pell i de les seves incisives Actualment, és àmpliament introduïda a Amèrica del Nord, Europa, Àsia i Àfrica En ésser una espècie allòctona, presenta pocs enemics naturals, per la qual cosa els exemplars que s’escapen de les granges tenen…

Inclou l’espècie S syndactylus o siamang vulgar , d’uns 90 cm de llargada, de pelatge negre i amb sacs laringis que formen un bony mancat de pèl, el qual habita a Sumatra en muntanyes de vegetació selvàtica fins els 3000 m d’altitud, i l’espècie S klossi , d’uns 45-50 cm d’alçada, de pelatge negre i sense sacs laringis, propi d’unes illes a l’oest de Sumatra

Hom arrenca, a més del suro pròpiament dit emprat per a fer-ne taps o peces, part del suro pelagrí de la soca, que no havia estat encara arrencat mai A les suredes, en condicions favorables de vegetació, el fet d’allargar el suro n'augmenta la consistència i en disminueix el gruix excessiu, però si hom allarga massa, a més d’obtenir un suro massa prim, posa en perill la vida del mateix arbre

Limita amb el desert central i l’Ḥaḍramawt per l’est i amb el golf d’Aden pel sud País muntanyós, posseeix els més alts nivells de la península De nord a sud s’estén una altra calma plena de formacions volcàniques Des de la costa hi ha un seguit de terrasses àrides, que s’endinsen 50 i 80 km a l’interior i formen unes valls riques de vegetació tropical i subtropical

Té una longitud d’uns 1 300 km i una amplada mitjana de 50 km La direcció és N-S, i l’alçada mitjana és d’uns 1 500 m Assoleix la màxima altitud a Peña Nevada 4 056 m Constitueix la vora oriental de l’altiplà mexicà La vegetació és de boscs de coníferes a les zones més humides i de plantes xeròfiles a les més seques Hi ha jaciments de petroli

Neix a la Sierra de Peña de Francia i, tallant el desnivell entre ambdues Mesetas, flueix entre esquists d’escassa vegetació i argiles fèrtils Vega de Coria el curs alt és aprofitat per al regadiu i l’energia elèctrica embassaments de Gabriel y Galán y de Valdeobispo Desemboca prop d’Alcántara Té un cabal de 49,59 m 3 /s a Alcántara i el seu règim és pluvionival oceànic amb influència mediterrània

El dors és de color castany amb fines ratlles blanques, el coll i el ventre, blancs, i la part superior del cap, negra, amb un plomall erèctil característic El bec és de color clar, gros, allargat, i les potes són de color groc S'alimenten de petits mamífers, sobretot rosegadors, d’ocells i de rèptils, així com de carronya Viuen en grups, en llocs de vegetació rasa Són propis del continent sud-americà

En les parts de depressió la sorra té menys gruix i sovint hi aflora la roca subjacent La vegetació de l’erg és escassa, de matolls xeròfits i espècies com el drinn Aristida pungens que es troben als vessants i a les parts més baixes Els principals ergs del Sàhara són el Gran Erg Occidental, al peu de l’Atles, i el Gran Erg Oriental, que arriba fins als límits de Tunísia

Farmacèutic de formació, fou collaborador a l’institut botànic AJCavanilles, de Madrid Estudià la flora i la vegetació del País Valencià i d’altres indrets de la península Ibèrica, d’on revisà els gèneres Lythrum i Mendicago És autor, entre altres treballs, d' Estudio fitográfico de la sierra de Corbera 1948-49 i Estudio de la vegetación y flórula de los macizos de Gudar y Jabalambre 1961, en collaboració amb Salvador Rivas Goday