Son Real i Sa Canova

Sorrals costaners de Son Real, clapejats per la florida estival de la sempreviva borda (Helichrysum stoechas). La badia d’Alcúdia manté en la seva part oriental zones dunars extenses i ben conservades.

Joan Mayol

Son Real i Sa Canova (2.4), entre els principals espais naturals de Mallorca.

La gran badia d’Alcúdia conserva encara la meitat dels seus sistemes dunars litorals. Si el de S’Albufera ha estat en gran part ocupat per urbanitzacions i instal·lacions turístiques, la costa de Santa Margalida i Artà mantenen encara grans platges arenoses, amb alguns sectors calcarenítics intercalats. Les dunes més notables són les de Sa Canova, que penetren fins a 2 km terra endins. Algunes estan molt litificades, procés molt ràpid a Mallorca a causa de la naturalesa calcària de la sorra.

Aquest sistema litoral i dunar conserva en molt bon estat la vegetació litoral. Hom hi pot observar cada any una gran deposició de fulles de posidònia (Posidonia oceanica), que protegeix amb eficàcia la platja arenosa dels embats de les marors hivernals. Encara avui, aquestes deposicions són retirades, a la primavera i l’estiu, per al seu ús com a adob agrícola. Les platges tenen la clàssica vegetació de gramínies, cards, lliris i fabàcies descrita en altres espais. Alguns indrets mantenen savinars de molta entitat, que defensen els pins, d’una gran varietat de formes, que creixen al darrere. Malauradament, una part de les dunes ha estat malmesa per explotacions, tolerades o clandestines, de la sorra, utilitzada per a la construcció, sobretot al sector de Son Real. A Sa Canova, la integritat forestal és més gran. L’abundància d’arboços al sotabosc —aliment de les erugues de la magnífica i força abundant papallona de l’arboç (Charaxes jasius)— i alguns peus d’alzines, ens indiquen que la vegetació potencial és l’alzinar, degradat per usos seculars de llenyataires i pastors. Avui sembla que la successió ecològica pot estar en progressió. Aquesta zona és habitada per una de les poblacions més denses de tortuga mediterrània, i algunes de les dunes hostatgen colònies d’abellerol. Entre els mamífers, la marta és l’espècie més rellevant.

El poblament humà és molt antic: hi ha jaciments fenicis (necròpoli de l’illa dels Porros) i talaiòtics. La possessió de Son Real és un exemple característic dels grans casals rurals mallorquins.

Entre els arenals es conserven algunes albuferes, d’extensió reduïda però de gran interès: una bona diversitat de plantes aquàtiques i de ribera, invertebrats i algunes espècies d’aus reproductores (cabusset, corriol camanegre) i sobretot de migradors: ànecs, ardeids i limícoles troben aquí redós i aliment. Na Borges i Son Serra són els més notables d’aquests accidents, que mantenen una extensió d’aigua permanent, quasi dolça, a la desembocadura dels torrents homònims.

Entre les dues zones protegides es troba la colònia de Son Serra de Marina, una urbanització no gaire turística, des de la qual és factible visitar aquest espai natural.