El rascló (Rallus aquaticus) no és un ocell que es deixi veure fàcilment, tot i que és força abundant als nostres aiguamolls i basses, sempre que disposin d’un cinyell de joncs o canyissos al voltant. Més petit que la fotja i la polla d’aigua (ateny 28 cm), el caracteritzen el llarg bec vermell i el ratllat negre i blanc dels costats, que s’aprecia a la fotografia.
José Damián Navarro Medina.
El rascló, és un ocell sedentari i nidificador per tot el territori estudiat, llevat d’Andorra, on no és citat, i de les Pitiüses, on només es presenta en migració i durant l’hivern. Fora del període reproductor, la població indígena es veu augmentada per l’arribada de rasclons provinents de més al N, que venen a passar l’hivern.
A les nostres latituds, aquest ocell és principalment sedentari, tot i que un cop acabada la cria, i sobretot durant l’hivern, pot realitzar desplaçaments irregulars, fins ara poc coneguts, segons les diferents localitats i la climatologia. Les poblacions del centre i el N d’Europa són migradores: de l’octubre al febrer arriben a les nostres terres, encara que la importància d’aquesta població hivernant immigrant no es coneix bé.
El rascló comença a niar a l’abril, i ja es troben postes completes els primers dies d’aquest mes. Al rerepaís la cria es retarda una mica, i les postes continuen tot l’abril i el maig. La segona posta té lloc al juny i el juliol.
Àrea de nidificació del rascló (Rallus aquaticus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Aquest ocell viu en una gran varietat d’ambients aquàtics de la terra baixa, normalment per sota dels 400 m i rarament per sobre dels 800 m d’altitud. Necessita aigües dolces i estanyades o de corrent lent, i una vegetació aquàtica espessa i alta. El rascló és un ocell molt amagadís que viu sempre dins la vegetació i només es deixa veure ocasionalment als llocs oberts; en canvi, és molt sorollós, i més sovint escoltarem la seva típica veu que no pas el veurem. Viu a totes les zones palustres del litoral, on de vegades pot arribar a ésser molt abundant, i ocupa els arrossars, els canals, les sèquies, els canyissars, les jonqueres i els salobrars. També se’l troba al rerepaís, als marges de vegetació atapeïda dels embassaments, als llacs i les basses de reg, i a les riberes dels rius i les rieres.
Com s’observa al mapa de distribució, a les regions àrides el rascló esdevé estrictament un ocell dels aiguamolls litorals, la qual cosa succeeix al migjorn català, a tot el País Valencià i a l’illa de Mallorca. En canvi, a les contrades més humides, i sobretot on abunden els cursos d’aigua, els llacs o les basses, aquesta espècie colonitza extensament el rerepaís, com es pot veure a l’illa de Menorca i a diferents comarques catalanes.