Resultats de la cerca
Es mostren 1915 resultats
vescomtat de Besalú
Geografia històrica
Vescomtat de l’antic comtat de Besalú.
El primer vescomte conegut és Udalard Bernat 1079 El 1126 el vescomtat prengué el títol de vescomtat de Bas
Vila closa de Vilamur (Soriguera)
Art romànic
Situació Portal d’accés al recinte murat, situat al costat de l’església ECSA - A Roig El poble de Vilamur, situat a 1 264 m d’altitud, es troba al peu mateix de la carretera de Sort a Adrall, a 10,5 km del Port del Cantó i a 8 km de Rubió, que és el nucli de poblament habitat situat a més altitud 1 687 m del país ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCG487938 Història El topònim Vilamur no apareix documentat fins al darrer terç del segle XI per a designar el castell i el nucli de població, centre dels dominis dels vescomtes de Pallars per tant, la història de la vila és indestriable de la del…
Castell de Castelló o de Sant Andreu (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, es trobava en l’actual llogaret de Sant Andreu El castell també era conegut pel nom de castell de Sant Andreu Fou un dels termes integrats dins el vescomtat de Castellbò El lloc de Castelló és documentat des del 1024, any en què l’abat Duran de Santa Cecília d’Elins va restituir al bisbe Ermengol l’església de Cortiuda i les dècimes i les primícies de Castelló, retingudes indegudament pel seu monestir El terme del castell de Castelló és esmentat en un document de l’any 1143, data en la qual el prepòsit Arnau donà a Guillem Ramon, de sobrenom Carbonell, i a la…
Sant Joan de l’Erm (Montferrer i Castellbò)
Malgrat els vestigis arquitectònics que resten de l’antic santuari i les fotografies que se’n conserven del començament del segle, abans del seu enrunament, no es pot dir, amb tota seguretat, que es tracta de vestigis d’un edifici de factura medieval es pot suposar que els seus orígens eren alt-medïevals, tot i que la documentació de l’època aporta escasses dades sobre aquest santuari hospital La referència més vella que se li atribueix és el testament del 994 del vescomte Guillem, senyor de Castellbò, quan fa un llegat a l’església de Sant Joan “ qui est in Castro Leoni …” bé podria referir-…
Castell de la Molsosa
Art romànic
El castell de la Molsosa fou un dels dominis dels vescomtes de Cardona Ja el 1018 apareix esmentat per primera vegada el terme de la Molsosa El 1021 Isovard, fill del vescomte Ramon i Engúncia, morí en aquesta fortalesa, segons el document de fundació de sufragis per la seva ànima que li feu la seva mare, pel qual donà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona unes terres situades dins el terme de la Molsosa El mes de març d’aquest mateix any Engúncia i el seu fill, Bremon, vengueren a un cert Rodball Sendred unes terres situades dins el terme del castell de la Molsosa El 1040…
vescomtat de Vallespir
Història
Jurisdicció de l’antic pagus del Vallespir i de la regió dels Aspres a l’alt Rosselló.
Tronc dels vescomtes coneguts del Vallespir fou un Ansemund que el 941 era senyor del castell de Cameles Rosselló i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló Fou casat amb una Quíxol i fou pare de Sentill, que probablement vers el 990 feu erigir el castell conegut posteriorment per Castellnou dins el terme del vell castell de Cameles Al principi del segle XI, perduda llur funció política, les famílies vescomtals catalanes canviaren en llur denominació el nom del pagus o comtat on exercien funcions polítiques pel del castell capital de llurs dominis, car esdevingueren aleshores…
Mata de Bearn
Història
Comtessa d’Armanyac i de Fesenzac, vescomtessa de Fesenzaguet.
Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix,…
Alfons el Magnànim derrota els rebels sards
Alfons el Magnànim derrota els rebels sards, i el vescomte de Narbona li ven tots els seus drets sobre l’illa de Sardenya
Castell de Fenolhet o de Sant Pèire
Aspecte que ofereixen actualment les ruïnes d’aquest important castell, capital política i militar de la Fenolleda a l’edat mitjana, que coronen el turó que es dreça al N del poble de La Vilassa, nom modern de Fenolhet ECSA - A Roura Façana de llevant de la torre del recinte superior, del segle XIII, amb una sagetera força malmesa ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Fenolhet són escampades en un turó que es dreça al N del poble de La Vilassa nom modern de Fenolhet, situat a l’interfluvi de dos torrents afluents de la Bolzana El castell de Fenolhet es relaciona directament amb el proper…
vescomtat de Castellbò

Evolució del vescomtat de Castellbò
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia originàriament les valls de Castellbò (dita de Castell-lleó fins a mitjan segle XI), d’Aguilar i de Pallerols.
El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina