Resultats de la cerca

Fou fundat el 1968 per Jean Mouillière, primer violí des d’aleshores El lloc de segon violí ha estat ocupat per Jean-Pierre Sabouret 1968, Hervé Le Floch 1968-71, Alain Moglia 1971-75 i novament Jean-Pierre Sabouret des del 1975 René Jeannerey 1968-69, Gérard Caussé 1969-71 i Claude Naveau des del 1971 han estat la viola, i René Benedetti 1968-71, Roland Pidoux 1971-78 i Jean-Marie Gamard des del 1978, el violoncel La música contemporània ocupa gran part del seu repertori Ha estrenat obres de G Ligeti, A Tisné i G Finzi, i ha collaborat amb els solistes més prestigiosos, com I Stern, M…

Estudià dret a la Universitat de Sant Petersburg i, després de la Primera Guerra Mundial, ingressà al Conservatori de Música d’aquesta ciutat, on realitzà estudis de violí i composició El 1920 obtingué la graduació i a partir d’aleshores exercí la docència a l’Escola Superior de Música de Tartu fins el 1940 Aquest darrer any es traslladà a Tallinn i ensenyà al conservatori de la ciutat fins a la seva mort Parallelament a la seva tasca docent es dedicà a la composició i se’l considera un dels pares del nacionalisme musical estonià En moltes de les seves composicions usà elements del folklore…

Inicià la seva formació al Conservatori de Praga, l’any 1940, amb František Maxian Debutà a la capital txeca el 1944, i dos anys després es desplaçà a Leningrad, on estudià amb P Serebrjakov De retorn a Praga el 1951, guanyà el Concurs Primavera de Praga i emprengué una carrera internacional, que es desenvolupà bàsicament als països aleshores de l’òrbita soviètica i també a Anglaterra i Austràlia Intèrpret de nombrosa música de cambra, fou membre del Trio Suk , del Quartet Smetana i de Solistes de la Filharmònica Txeca En la seva discografia destaquen els concerts per a piano de L van…

Inicià els seus estudis al Conservatori Musical La Lira de Montevideo i més tard es traslladà al Conservatori de Música de Brusselles, on estudià violí amb C Thomson i composició amb A De Boeck Destacà com a violinista i el 1903 guanyà el primer premi i la medalla d’or de violí d’aquest darrer centre Durant els anys següents visqué entre l’Uruguai i Europa tot realitzant concerts i component ocasionalment, fins que el 1914 decidí dedicar-se exclusivament a la composició El 1922, l’estrena a Montevideo del seu poema simfònic Campo , ple de referències al folklore de la seva terra natal, erigí…

Gràcies a la formació musical dels seus pares, de ben petit aprengué violí i piano Posteriorment perfeccionà els seus estudis de violí amb l’espanyol Pedro Begue i els de piano amb el seu oncle Germán Posada L’any 1927, la família es traslladà a París Allà inicià estudis a la Schola Cantorum, on rebé classes de direcció d’orquestra i cant gregorià amb Vincent d’Indy També fou alumne de l’École Normale de Musique, centre en el qual estudià amb N Boulanger i G Dandelot Quan tornà a Medellín exercí el càrrec de director de l’Escuela de Música L’any 1942 es traslladà a Mèxic, on treballà com a…

Fill de Johann Friedrich Schröter 1724-1811, professor i intèrpret d’oboè alemany que el 1755 es traslladà a Varsòvia i germà de Corona, Johann Heinrich aprengué música primer amb el seu pare, i a deu anys ja interpretà un concert per a violí de KD von Dittersdorf a Leipzig L’edat del jove en el seu debut sembla que fou falsificada pel pare per tal que el talent de l’infant impressionés encara més l’audiència Després d’alguns anys d’èxits fent gires amb la seva família, el 1779 anà a Hanau amb el seu pare, i actuà amb Marie Enriette, una germana seva cantant, a Frankfurt 1780 i a Leipzig 1782…

Estudià a l’Istituto Musicale de Florència amb Ferdinando Giorgetti Debutà com a concertista a l’edat de tretze anys, i ben aviat centrà bàsicament la seva activitat en la música de cambra Fou director de la Società del Quartetto de Florència Després de tocar per Itàlia, França i Portugal, el 1874 s’installà a Anglaterra, on participà en els concerts de la Musical Union de Londres com a líder del quartet A causa de problemes de salut, els últims anys de la seva vida els dedicà exclusivament a la docència i a la composició Així, del 1893 al 1896 fou professor de violí a la Royal Irish Academy…

Feu els primers estudis musicals a Vilafranca amb Antoni Insenser i Francesca Prats i els continuà amb Josep Rocabruna i Mathieu Crikboom violí i piano, Enric Morera harmonia i composició i Luis Vega contrapunt i fuga Des que tenia onze anys tocà el violí a La Catalana, orquestra que passà a dirigir quan en complí quinze Més tard fou director de les orquestres Els Fatxendes Sabadell i Planes Martorell, i dels cors Obrers de l’Ateneu i Sarroca Nova El 1915 i el 1916 dirigí la companyia lírica Granieri-Marcheti durant la gira que dugué a terme per l’Estat espanyol Compongué peces…

Estudià al Conservatori de Praga 1940-46 amb K Janácek composició i B Voldan violí i, tot seguit, fins el 1950, amb P Borkovec a l’Acadèmia de les Arts, on posteriorment impartí classes També ensenyà teoria i pedagogia musical a la Universitat de Carles Fou secretari de l’Associació de Compositors txecs L’any 1958 sorprengué amb la seva Vokálni symfonie 'Simfonia vocal', amb textos de F Kafka, F Dostojevskij i C Pavese rev 1963, obra d’un dramatisme colpidor Però abans ja havia obtingut un notable èxit amb el preludi simfònic Antígona 1957 També escriví concerts un per a violí 1950, un per a…

S’inicià de nen en la música, etapa durant la qual rebé classes de violí d’un professor turc Més tard, ja adult, compaginà la formació musical amb els estudis d’arquitectura Abandonà el violí i es dedicà al piano Un cop acabada la carrera d’arquitectura, amplià els seus coneixements en aquesta matèria a França, on aprofità per continuar els seus estudis de música Una altra vegada a Egipte, tingué una brillant carrera com a arquitecte entre les seves obres destaquen el Conservatori i l’Acadèmia de les Arts Pel que fa a la música, el seu llenguatge, inicialment romàntic, incorporà…