Resultats de la cerca

Fill de Lluís IX , el sant, i de Margarida de Provença Es casà el 1262 amb Elisabet d’Aragó , de qui restà vidu el 1271 Participà en la vuitena croada, adreçada contra Tunis, al costat del seu pare 1270, en la qual aquest i el seu germà Tristany agost moriren de la pesta Els croats reembarcaren pel novembre d’aquell mateix any, i Felip passà a Sicília, continuà per terra al llarg d’Itàlia i entrà a París el maig del 1271 Fou ungit a Reims per l’agost, i aquell mateix mes, per mort sense descendència dels comtes de Tolosa Alfons de Poitiers i Joana, incorporà a la corona francesa el comtat de…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Des del seu primer llibre, Contes menorquins 1972, la seva narrativa mostra una clara influència dels models imaginatius del realisme màgic, d’arrel sud-americana, mitjançant la recreació fantàstica de l’escenari històric o folklòric menorquí, la qual cosa representa una renovació de la prosa menorquina Destaquen les obres L’Arcàngel 1973, premi Ciutat de Palma 1972, Un regne per a mi 1976, premi Sant Jordi 1975, El camp de les tulipes i altres narracions 1976, Potser només la fosca 1979, Amb la mort al darrere 1980,…

Es doctorà en dret a Gènova i començà els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat prevere el 1878, passà a l’Accademia dei Nobili Ecclesiastici Fou secretari del nunci Mariano Rampolla a Madrid 1883-87 Passà a ajudar aquest a la secretaria d’estat, i el 1901 n'esdevingué substitut Pius X el nomenà arquebisbe de Bolonya el 1907, i cardenal el 1914 La seva elecció com a papa, tot just esclatada la Primera Guerra Mundial, fou tant pels seus dots diplomàtics com pel desig del collegi cardenalici de superar l’integrisme prevalent els anys anteriors A l’encíclica Ad…

Fill gran del bisbe de Calahorra i després cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Per la seva participació en la guerra de Granada guanyà, el 1491, el marquesat del Cenete, instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada, on rebé també dues cases El 1492 es casà amb Leonor de la Cerda i d’Aragó, filla del primer duc de Medinaceli i neta, per part de mare, del príncep de Viana Vidu 1497, el 1498 fou expulsat de València per escàndols fets a la cort de la reina Joana de Nàpols Sembla que pretengué la mà de Lucrècia Borja, però, de fet, es…

Nascut a Saragossa el 1923, Ubieto exercí com a catedràtic d’història antiga i mitjana d’Espanya 1958-77 a la Universitat Literària de València La collecció s’inicià a València el 1961, amb la publicació de la Crónica de San Juan de la Peña , a cura del mateix Ubieto, i la Crónica Seudo Isidoriana , editada per Antonio Benito Posteriorment, Ubieto es traslladà a la Universitat de Saragossa, el 1977, i l’editorial s’installà a la capital aragonesa Entre els títols de la collecció cal citar, a més de les versions, algunes poc acurades, de textos historiogràfics medievals, les traduccions de…

Fou conegut també com a Pere de Puigvert Nasqué en el si d’una família benestant amb forta tradició intellectual i científica, on abundaren metges i apotecaris amb inclinacions literàries i historiogràfiques Realitzà els estudis d’arquitectura a Madrid, on es llicencià el 1940 i obtingué el doctorat el 1966 Fou arquitecte municipal d’Algemesí des del 1941, i exercí el mateix càrrec als municipis de la Llosa de Ranes la Costera, el Puig i Puçol l’Horta Nord, Sedaví l’Horta Sud i Sollana la Ribera Baixa Participà en la restauració del monestir de Santa Maria del Puig 1943, i a ciutat de…

Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de Granada…

Fou director de l’Institut Prussià d’Història a Roma 1903, màxim responsable de l’Institut Emperador Guillem per a la Història d’Alemanya i dels Arxius Estatals de Prússia 1915-29, i president de la direcció dels Monumenta Germaniae historica 1919-35 Al final del s XIX li fou encarregada una nova edició dels documents papals anteriors al 1198 que havia de substituir la que n’havia fet Philipp Jaffé a les Regesta Pontificum Romanorum ab condita Ecclesia ad annum1198 iniciada el 1851 i que en 1885-88 havia estat objecte d’una segona edició millorada En aquesta empresa, Kehr comptà amb el suport…

Rebesnet d’un ministre de l’imperi Otomà i fill de l’eurodiputat 1979-84 Stanley P Johnson, estudià clàssiques a Eton i Oxford Un cop graduat 1986, es dedicà al periodisme, primer per a The Times i poc després per a The Daily Telegraph , diari per al qual escriví cròniques des de Brusselles d’acusat euroescepticisme que li donaren popularitat i alhora foren criticades per poc acurades i tendencioses Els anys 1999-2005 fou editor de The Spectator Diputat pel Partit Conservador  en 2001-07, el 2008 fou elegit alcalde de Londres Revalidà el càrrec el 2012, any en què capitalitzà l’èxit dels…

Després d’una breu transició a la democràcia, que va posar fi a trenta anys de mandat del president Maumoon Abdul Gayoom, les Maldives va semblar emprendre de nou el camí vers l’autoritarisme de la mà del germanastre de l’antic dictador, Abdulla Yameen, president electe des del 2013, el qual va minar la judicatura i va perseguir l’oposició i els mitjans de comunicació El desenllaç del seu mandat va tenir lloc el 2018, quan, al febrer, i de manera inesperada, el Tribunal Suprem va revocar la sentència de nou polítics condemnats –entre els quals hi havia l’expresident Mohamed Nasheed, exiliat a…