Resultats de la cerca
Es mostren 25853 resultats
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…
turó de Ca n’Oliver

El poblat ibèric al turó de Ca n’Oliver
© Generalitat de Catalunya
Turó
Turó del terme municipal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) on hi ha situat el Museu i Poblat Ibèric de Ca n’OliverMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver.
Crònica

Edició del 1558 de la Crònica de Ramon Muntaner
© Biblioteca de Catalunya
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals…
Lluïsa Vidal i Puig

Autoretrat (1914-17) de Lluïsa Vidal (Museu Nacional d’Art de Catalunya)
Pintura
Pintora.
Filla del moblista Francesc Vidal i Jevellí Deixebla de Joan González i Pellicer i d’Arcadi Mas i Fontdevila Completà estudis a París amb Eugène Carrière Autora d’escenes quotidianes, optimistes i lluminoses, evolució modernitzada de l’estil de Mas Féu diversos retrats, especialment femenins i infantils, que recorden el món de Ramon Casas Portà a terme una constant tasca, menys interessant, d’illustradora de contes i narracions en la revista Feminal entre el 1908 i el 1915 Quadre retrat de la seva germana de Lluïsa Vidal i Puig © Fototecacat És representada al Museu d’Art Modern de Barcelona…
Lliga Liberal Catalana
Política
Grup polític del Principat de Catalunya fundat el 1976 per Salvador Millet i Bel —procedent del Club Catalònia—, amb Octavi Saltor, Modest Sabaté, etc.
Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de JMFigueras i Bassols , la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit —formalment dissolt el 1979—, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió del Centre de Catalunya
Rally de les Dues Catalunyes
Esport general
Prova internacional d’automobilisme creada el 1960 per l’Associació Esportiva de l’Automòbil Club del Rosselló i l’Automòbil Club de Catalunya.
Tenia un recorregut de 860,4 km, que calia fer en dues etapes entre Barcelona i Perpinyà, però amb voltes que incloïen el pas pel sud del Llenguadoc Era destinada a automòbils de turisme i de gran turisme, i era puntuable per als campionats d’automobilisme de Catalunya, de França i per als del migdia i sud-oest de França L’any 1965 s’organitzà per darrer cop L’any 2017, el RACC organitzà el Rally Catalunya Històric – Trofeu Dues Catalunyes, una competició de dos dies per carretera tancada i circuit, amb sortida i arribada a Barcelona, i que passa per Perpinyà, que…
Isabel de França
Història
Reina de Castella, de Catalunya-Aragó i de Portugal, filla d’Enric IV de França i de Maria de Mèdici.
El 1615 es casà amb el futur Felip IV de Castella, el matrimoni amb el qual fou consumat el 1619 Quan el rei anà a Catalunya 1642 actuà com a regent a Madrid S'oposà a la influència del comte duc d’Olivares, fins que n'aconseguí la destitució 1643
Codi de Successions
Dret
Recull sistemàtic de totes les institucions successòries per causa de mort vigents a Catalunya en vigor des del 1992.
Fou modificat per la llei 3/2005, establint que en el cas d’adopció dels fills del consort o de la persona amb qui l’adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, es manté el dret dels fills a succeir abintestat el seu progenitor i els parents d’aquest, sense perjudici dels drets successoris abintestat que poguessin correspondre a l’adoptant A mitjan 2005 es trobava pendent d’incorporació en el llibre quart del Codi Civil de Catalunya
Museu d’Art Modern de Barcelona
Museu
Entitat segregada, per motius d’espai, del Museu d’Art de Catalunya que fou inaugurada el 1945 al palau del Parc de la Ciutadella (antic Arsenal).
Amb la normativa de Museus del 1990 de la Generalitat de Catalunya, el museu fou reintegrat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, bé que mantenint l’emplaçament i l’autonomia És format per una collecció extensa i força completa de la pintura i l’escultura catalanes dels s XIX i XX, des dels neoclàssics, com Flaugier i Mayol, fins als contemporanis consagrats, com Gargallo, González, Miró, Dalí i A Tàpies Destaquen les colleccions de pintura realista, amb obres de Martí i Alsina, Vayreda i l’escola d’Olot, Urgell, Simó Gómez, Gimeno, Graner, Baixeras, Roig i Soler,…
coronatge
Història
Dret que pagaven els vassalls dels reis de Catalunya-Aragó amb motiu de la coronació dels membres de la família reial.
Variava en cada ocasió i gravava tant les localitats de jurisdicció reial com senyorial Fou instituït el 1424 per Alfons IV de Catalunya-Aragó i persistí fins al s XVIII