Resultats de la cerca

Format a Mallorca i a Barcelona, les seves primeres obres palesen un esperit inquiet i un interès clar per la recerca experimental Collaborà en dos números 1976 i 1977 de Neon de Suro , publicació de joves artistes mallorquins Els anys 1980 i 1981 començà a realitzar pintures que entroncaven amb els models dels nous expressionistes alemanys o de la transavantguarda italiana, les quals el donaren a conèixer internacionalment arran de la seva presentació a la Documenta 7 de Kassel 1982 La seva obra més característica evita qualsevol mena de vinculació amb el conceptualisme o l’abstracció, i…

Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que no pas per…

Estudià a l’Escola OficiaI de Cinematografia EOC de Madrid, on es diplomà com a director de fotografia 1972 Mentrestant, el 1963 cofundà el collectiu independent Lentiplasticromocoliselectoserpentigraf amb Benet Ferrer i Francesc Bellmunt i realitzà diversos curts, com ara Esternocleidomastoideos 1964 i Fantasia negra 1966 Retratà diversos títols d’estètica underground , i debutà en la direcció de fotografia a Robin Hood nunca muere 1974, de Francesc Bellmunt, amb qui treballà en mitja dotzena de llargs D’aquesta etapa destaquen els films d’autor Iconockout 1975, de José María Nunes i L’…

Vida Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i muntà els cineclubs Condal, Layetano i Club Fòrum Cinematogràfic amb Jos Oliver, amb qui dirigí, a més, la revista "Otro Cine" 1966-67 També portà el Cineclub de l’Escola d’Enginyers 1966-69, premi Sant Jordi de Cinematografia 1967 al millor cineclub de Catalunya fundà el Cineclub de l’Associació d’Enginyers 1969-81 i creà el SUC 1967-68 Parallelament, treballà a l’Editorial Labor, on coordinà i redactà una part de la monumental Enciclopedia Ilustrada del Cine 1968-71, 4 vol A continuació cofundà la Llibreria-…

Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…

Després de dirigir curtmetratges i un llargmetratge Firelight , 1964, a més de diversos telefilms, el 1971 rodà  Duel , que el situà entre els directors i guionistes més innovadors en el gènere del cinema de terror Posteriorment es consolidà amb el film  The Sugarland Express 1974, amb el qual obtingué el premi del Festival de Canes al millor guió Per la seva versatilitat, que li ha permès abordar pràcticament tots els gèneres i registres, el domini del ritme cinematogràfic i l’ús encertat i assidu dels efectes especials, ha esdevingut un dels realitzadors més populars i valorats de la…

Vida i obra Estudià filologia hispànica La seva carrera acadèmica es desenvolupà a la Universitat de València fou vicedegà 1986-87 i degà 1987-89 de la Facultat de Filologia, director del Departament de Filologia Espanyola 1992-95, director del Servei de Biblioteques i Documentació 2002-06 i vicerector de Cultura 2010-11 Com a autor teatral, la seva obra és escrita en collaboració amb el seu germà Rodolf Sirera , amb el qual fundà el grup El Rogle 1972-77, i s’inicià amb Homenatge a Florentí Monfort 1972 i amb una àmplia trilogia sobre la realitat social i política del País Valencià durant la…

Vida i obra De formació autodidàctica, el coneixement de Rainer Maria Rilke  de qui feu excellents versions i Carles Riba , als quals s’afegiren després Friedrich Hölderlin , Arthur Rimbaud  i William Shakespeare , determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser Començà la seva producció amb Primer desenllaç 1937, en què un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si mateix o en un…

Format inicialment en les disciplines de piano, harmonia i contrapunt al Conservatori de Música de Douai, continuà els estudis al Conservatori de Música de París entre el 1932 i el 1938, on tingué com a mestres N Gallon i Ph Gaubert Fou guardonat amb el Premi de Roma 1938 Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà, exercí diversos càrrecs que el convertiren en una figura important dins del panorama musical de França Fou, per exemple, director de cant a l’Òpera de París 1942 i director del Service des Illustrations Musicales de la Radiodiffusion Française entre el 1945 i el…

L’estètica al servei de la funcionalitat A propòsit de Josep Lluscà, Jordi Llovet ha escrit paraules molt encertades que es poden aplicar als millors dissenyadors i al disseny mateix en general en relació amb l’art «Ni l’obra d’art posseeix solament una dimensió “estètica”, ni els objectes dissenyats esgoten la seva dimensió en el camp de la “utilitat”» Tant una cosa com l’altra posseeixen «una dimensió estètica —són bells o no ho són— i una dimensió moral en un sentit mediat en les obres d’art i immediat en els fets de disseny» El desequilibri d’aquests dos vessants que es produeix a vegades…