Resultats de la cerca

Les cancelleries europees aplicaren aquesta denominació als debats i als acords que feien referència a Catalunya, entre el 1712 i el 1714, en les negociacions entre les potències que tenien com a objectiu posar fi a la guerra de Successió En virtut del pacte de Gènova 20 de juny de 1705, una representació catalana s’havia compromès amb la reina Anna d’Anglaterra a lluitar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, la qual, en contrapartida, garantia la conservació de les constitucions i privilegis que gaudien els catalans sota els Àustria, fins i tot en el cas que Felip V guanyés la guerra…

La família manresana dels Gallifa protagonitzarà una sèrie d’iniciatives industrials a la segona meitat del segle XIX El resultat serà la construcció de cinc fàbriques, dedicades totes elles als filats i els teixits de cotó El que anomenem grup Gallifa tindrà diverses denominacions El comú denominador és la família Gallifa, amb diverses generacions representades en les diferents societats Manresa, la Seu i la fàbrica del Pont Vell, a principis de segle XX La família manresana dels Gallifa protagonitzarà una sèrie d’iniciatives industrials a la segona meitat del segle XIX Històricament, el…

Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d’ aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…

Segona ciutat de l’illa, és situada al NW, a la vall del Rossello, petit afluent del Mascari, a 10 km de la costa Porto Torres, en una zona de turons que limiten la plana de la Nurra des de l’Alguer fins al golf d’Asinara El nucli antic, que conserva el seu aspecte medieval i romangué clos per les muralles fins a mitjan s XIX, és envoltat per la ciutat moderna, que s’ha desenvolupat com a centre comercialitzador dels productes agrícoles de la zona Arquebisbat i universitat fundada el 1562Fundada probablement pels habitants de la colònia romana de Torres, apareix com a entitat de població en…

Situació i presentació El municipi de Puigdàlber, amb un terme de 0,4 km 2 , el més petit del Principat, és situat a la fossa del Penedès, en terreny gairebé pla És drenat per les rieres del Romaní i de la Serra, afluents de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs El municipi és envoltat pels termes del Pla del Penedès, a llevant, i de Font-rubí, a ponent Hi passa la carretera C-15 de Vilafranca a Igualada, a 7 km de distància de la capital comarcal Per una carretera local es comunica amb la C-243 de Vilafranca a Martorell, per Sant Sadurní El 2001, s’agregà al terme el sector del Mas Moré, fins…

La geografia Té un clima extrem d’hiverns freds i llargs i estius calorosos, i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l’any És un nucli industrial indústria química, alimentària, tèxtil, fabricació de paper, administratiu, comercial i turístic S'hi distingeixen dos grans sectors la ciutat vella, entre el castell i el riu, i els barris nous, situats al sud i a l’est de la ciutat És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d’àrea comercial Seu de l’Audiencia Territorial, de regió militar i d’arquebisbat Art i cultura La catedral, començada el 1221, fou completada al segle XV amb capelles…

El terme s’estén a la vall mitjana del Palància, des del barranc de Medilla afluent, per la dreta, del riu, i límit occidental del terme fins a la font d’El Baño Navaixes al SW comprèn una extensa zona muntanyosa, que culmina als cims de Llustre 1 027 m alt, El Frontón 1 024 m, La Herbosana 951 m, Alto Gafero 919, Alto Villar 873, El Cerro Gordo 904 i La Muela 854 al NE, on limita amb la rambla de Peñarroya, afluent, per la dreta, de la ramba de Gaibiel, munta fins a 622, a la serra del Sabinar, contrafort meridional de la serra d’Espadà el sector central, el més planer, és constituït per la…

El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot…

El relleu, accidentat, s’obre en tres valls, recorregudes per torrents que, com les serres que les separen, estan orientats de NE a SW Aquestes serres, on predominen les roques calcàries, estan disposades en escates i imbricacions, i corresponen a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana La costa és rectilínia, alta i escarpada, i a la part oriental i meridional presenta accidents importants com el del port d’Andratx es Port d’Andratx i les platges de Sant Elm i la de Camp de Mar Enfront de Sant Elm es troba l’illot des Pantaleu i l’illa de sa Dragonera A la part muntanyosa…

La capital és Patres L’antiga regió d’Acaia fou refugi de grups importants d’aqueus escapats de les invasions dòriques No tingué un paper destacat fins el 280 aC, en què fou creada la Lliga Aquea, el moviment polític més important de Grècia a l’època hellenística, al costat de la Lliga Etòlia La Lliga Aquea, ajudada per Roma, lluità alternativament amb Esparta i amb Macedònia Fou dissolta pels romans el 146 aC, i Acaia esdevingué província romana A partir de la conquesta romana, el nom d’Acaia serví per a designar tot Grècia Tiberi la incorporà a Macedònia 15 dC i Claudi en feu una província…