Resultats de la cerca

El bec és de color groc fosc, arrodonit a l’extrem i una mica comprimit lateralment Té el coll llarg, i el plomatge gris fosc És sociable, sedentari i omnívor La femella pon de deu a dotze ous de color verd fosc, que són covats pel mascle, el qual també té cura de la niuada Habita a Tasmània i Austràlia

Membre del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, entitat amb la qual ha participat en expedicions als Andes Alpamayo, 1991, i Patagònia, 1995 i a l’Himàlaia Manaslu, 1991 Thalay Sagar, 1993, i Everest, 2000 El 16 de maig de 2000 assolí el cim de l’Everest per l’aresta SE des del coll S, juntament amb Joan Belmonte i dos xerpes

Introduí a Castella l’estil goticoflamenc Són obres seves el Retaule de la Mare de Déu de Villasandino , el Retaule de Sant Jeroni de la Mejorada Museo Provincial, Valladolid i el Retaule de la Mare de Déu de l’església de l’Hospital de Buitrago coll de l’Infantado, amb els retrats del marquès de Santillana i la seva muller com a donants

Comprenia les terres més meridionals del Principat a la dreta de l’Ebre límit de la vegueria de Berrús i Riba-roja a Móra i Benissanet i, a l’esquerra, Ginestar, Rasquera i tot el sector del terme general de Tortosa d’aquesta banda de riu o sia, fins al coll de Balaguer A partir del 1716 esdevingué corregiment de Tortosa

Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m…

El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que baixa de coll de Tòro i del barranc…

Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm  L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda El…

Situació El pont en el seu estat actual ECSA - V Roca A la carretera comarcal 1 313, a la cruïlla amb la de Fígols i Sant Llorenç de Morunys i un xic al N del pont actual, trobem les restes del que fou el pont d’Espia, destruït l’any 1939 Mapa 34–11253 Situació 31TCG622721 MTV-VRM Història El pont d’Espia o de l’Espí travessava el Segre al congost que limita els termes de Coll de Nargó i d’Organyà, límit ja existent al principi del segle XVI quan, en establir-se els límits de la batllia de Coll de Nargó, es diu “… e devalle serra aygua vessant vers la part de Nargó e…

Marededeu Talla de la Mare de Déu que es conservava en la capella adossada a can Coll Arxiu Mas En una petita capella arredossada a can Coll es conservava una talla de la Mare de Déu en Majestat, dita de Llo Potser aquesta capella va substituir una església dedicada a la Mare de Déu El cas és que la marededeu presenta alguna semblança amb la de Cornellà, cosa que no ens ha de sorprendre si recordem que d’ençà de l’any 1102, el comte de la Cerdanya, Guillem Jordà, havia fet donació de l’església de Sant Fructuós de Llo a Santa Maria de Cornellà Sorprèn la gran…

Està situada al cim de la serra de Sant Miquel del Mont , continuació vers l’E de la serra de puig Estela, des de l’antic hostal de la Serrota fins a Sant Andreu del Coll, serra que separa les valls de Ridaura i de Bianya L’església havia estat parròquia consagrada el 958 i esdevingué després sufragània de la de Santa Margarida de Bianya