Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Ramon Guillem d’Òdena
Història
Senyor d’Òdena i de Pontons (Ramon Guillem II d’Òdena).
Fill de Guillem II d' Òdena i d’Elisenda de Granyena El 1236 hagué de donar satisfacció a l’ardiaca de Vic pel fet d’haver-se emparat del castell d’Espelt, propietat de la canònica El 1238 fou un dels signataris de la capitulació de València El 1240 renuncià els seus drets senyorials sobre la vila d’Igualada Inculpat d’una greu injúria contra l’Església, fou excomunicat el 1248 Féu costat al bàndol dels Urgell-Cardona, i continuà després la guerra pel seu compte Fet presoner, probablement al seu castell de Pontons, fou jutjat a Vilafranca del Penedès i condemnat a ésser llançat a la mar S'…
Magdalena
Santa Maria Magdalena, dibuix de Peter Paulus Rubens (1577-1640)
© Corel Professional Photos
Bíblia
Personatge del Nou Testament.
Ajudava els deixebles de Jesús durant la seva tasca missionera, acompanyà Jesús a la creu i fou la primera a veure'l ressuscitat Segons que sembla, però, i sense fonament, la tradició cristiana occidental l’ha identificada amb la pecadora que ungí Jesús i amb Maria de Betània La seva devoció és molt popular als Països Catalans El centre iniciador de la devoció fou Provença, on al segle XIII es féu la invenció o troballa del seu cos A Catalunya, tenia capelles des del segle XII o abans, i esdevingueren més freqüents des que la reina Blanca d’Anjou en llegà una relíquia a Santes Creus 1310 Roís…
Pietro Nenni
Història
Polític italià.
Membre del partit socialista, fou redactor i director d’ Avanti fins el 1926 Amb motiu de la dictadura feixista s’exilià a França, i intervingué, amb la brigada Garibaldi, en la Guerra Civil Espanyola El 1942 fou detingut pel govern de Vichy, però tornà a Itàlia, on fou empresonat fins a la desfeta del govern de Mussolini 1943 Començà llavors una agitada i brillant carrera política secretari general del Partito Socialista Italiano 1944, els anys 1945-46 fou vice-primer ministre, i el bienni següent, ministre d’Afers Estrangers Refusà la collaboració amb els comunistes, però no amb la…
José Moscardó Ituarte
Història
Militar
Militar castellà.
Coronel des del 1929, en produir-se l’ alçament militar del general Franco , del qual no tenia notícia, era cap de l’escola de gimnàstica de Toledo S'hi adherí i es tancà a l’alcàsser d’aquella ciutat —seu de l’Academia de Infantería— amb una guarnició integrada per guàrdies civils, i hi resistí 22 de juliol - 28 de setembre de 1936 fins que el general Varela obligà les forces republicanes a aixecar el setge Manà la divisió reforçada de Sòria El 1938 fou nomenat president del Consejo Nacional de Deportes des del 1941 Delegación Nacional de Deportes, a través del qual imposà la…
Arnau de Mont-rodon
Cristianisme
Història del dret
Arxivística i biblioteconomia
Bisbe de Girona (1335-48), jurista i bibliòfil.
Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibilla, a la canònica de Girona Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic el 1345 Pere III li demanà totes…
Acadèmia de Ciències de Rússia
Institució científica de tipus general, resident a Moscou, continuadora de l’Acadèmia Russa de les Ciències, fundada a Sant Petersburg per Pere el Gran el 1725, i estructurada en seccions que corresponien a les quatre grans acadèmies franceses d’aquell temps.
Prengué posteriorment els noms d' Acadèmia de Sant Petersburg i d' Acadèmia Imperial L’any 1917 fou reestructurada i recuperà el seu nom primitiu, que canvià entre 1925-91 pel d' Acadèmia de les Ciències de l’URSS És la primera institució de la recerca científica de Rússia El 1991 tenia 332 membres numeraris, 570 corresponents i 137 d’estrangers, i era organitzada en 18 departaments ciències físiques, matemàtiques i tècniques química i ciències biològiques ciències de la terra ciències socials departament siberià de Novosibirsk departament d’Extrem Orient departament dels Urals i seccions i…
Quarta Internacional
Història
Organització internacional de la classe obrera, fundada l’any 1938.
La idea d’una quarta internacional nasqué cap a la fi dels anys vint entre sectors d’opositors de Stalin, però Trockij trotskisme , que en fou el principal impulsor, es resistí a fundar-la fins que la victòria del partit hitlerià a Alemanya, sense resistència per part del partit comunista d’aquest país, el portà a concloure que no era possible de redreçar la Tercera Internacional Nascuda de la lluita contra la burocratització del PCUS i de l’URSS, la nova Internacional rebé molts dissidents sorgits arran de les depuracions de Stalin i els processos de Moscou La Quarta Internacional tingué…
els Innocents

La matança dels Innocents (1611), de Guido Reni (Pinacoteca Nacional, Bolonya)
Folklore
Infants de la rodalia de Betlem que, segons l’evangeli de Mateu, Herodes feu matar en veure’s burlat pels mags.
Venerats com a sants, hom en fa commemoració el 28 de desembre El dia dels Innocents , a partir de l’antic costum d’alguns monestirs i catedrals medievals de donar el poder aquest dia a un infant bisbetó derivà cap a d’altres bromes els fadrins d’alguns pobles ocupaven el lloc dels capellans hom celebrava fins i tot misses burlesques, que portaren a la prohibició de la festa i de les autoritats locals, amb recaptament d’"imposts” que servien per a celebrar la festa, representacions de broma del consell municipal, etc La festa tenia una importància especial a Igualada Ha perdurat fins avui…
Foment d’Obres i Construccions
Societat constituïda el 1900 sobre l’antiga societat col·lectiva Piera, Cortinas i Companyia dedicada a la construcció de ports, d’edificis urbans i industrials, d’obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, etc.
Construí els ports de Palamós 1902, de Sant Feliu de Guíxols 1904 i de Castelló de la Plana 1909, clavegueres de Barcelona 1906, l’estació de França, de Barcelona 1924, etc El 1937 fou collectivitzada Actualment es dedica a la realització d’obres públiques i privades, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, especialment el Perú i Veneçuela Tenen molta importància les seves activitats en el sector de sanejament urbà neteja pública, irrigació i recollida d’escombraries, tractament de residus tòxics industrials, amb contractes amb una sèrie d’ajuntaments catalans —el de Barcelona des del 1915…
Ferenczy
Família d’artistes hongaresa.
Károly Ferenczy Viena 1862 — Budapest 1917, pintor, començà a pintar sota la influència de Bastien-Lepage, i es convertí en figura capdavantera de l’escola de Nagybánya Els seus quadres plein air , pintats amb colors vius i amb taques vigoroses Octubre, Vespre marcenc, Matí assolellat influïren decisivament en l’evolució de la pintura hongaresa del s XX El seu fill Béni Ferenczy Szentendre, Pest 1890 — Budapest 1967 fou escultor Superat un curt període cubista, cap als anys trenta cristallitzà un llenguatge formal propi, basat en l’observació atenta i sensitiva del cos i del moviment humà,…