Resultats de la cerca
Es mostren 2712 resultats
Pujalt

Pujalt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme de Pujalt, de 31,43 km 2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la Guàrdia…
Sant Andreu del Pujol Melós (Navès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Dins el terme municipal de Navès, al cantó de llevant de Besora, i entre les rases de Marsinyac, Vallanca i Antigues, dalt un turó cobert d’argelagues, hi ha l’església de Sant Andreu del Pujol Melós Mapa 292M781 Situació 31TCG862548 A uns 14 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, a mà esquerra, que cal seguir i que porta, amb 3,300 km, just abans de la rasa d’Antigues Altes, a…
Santa Maria d’Horta (Avinyó)
Art romànic
Situació Detall del mur exterior de l’absis, avui dins les dependències de la rectoria Hom hi pot veure un parell d’arcuacions llombardes, les quals, tot formant un fris, devien resseguir tota la part superior del mur exterior A Mazcuñan-F Junyent L’església de Santa Maria presideix la població d’Horta d’Avinyó, petit nucli rural arraulit a la riba esquerra de la Gavarresa i estès a l’extrem J meridional del terme Long 1°58’04” — Lat 41°49’30” Hom pot anar-hi prenent la carretera que d’Artés es dirigeix cap a Avinyó…
Sant Serni d’Aulet (Sopeira)
Art romànic
Situació Petita ermita d’estructura molt arcaica, ara en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font L’ermita de Sant Serni es troba davant de l’antic poble d’Aulet, però a l’altra banda del torrent homònim, damunt de la carretera N-230 Mapa 32-10213 Situació 31TCG132903 Per a anar-hi des de Sopeira, cal seguir la carretera N-230 que continua vers el Pont de Suert, i girar pel trencall, a mà esquerra, que mena al poble de Sant Orenç Des d’aquí, en direcció nord-est es pot veure l’ermita de Sant Serni per a arribar-hi no hi ha camí marcat, però l’accés és fàcil, ja que només cal fer un recorregut de…
Copons

Església parroquial de Santa Maria de Copons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la vall alta de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Copons, de 21,74 km 2 , és al NW d’Igualada, en contacte amb la Segarra Calafina Limita al N amb els termes de Veciana i els Prats de Rei, a l’E amb Rubió, al S amb el municipi de Jorba i l’enclavament de Veciana i a l’W amb el terme de Sant Guim de Freixenet ja de la Segarra Es troba entre dues valls al peu de les serres de Rubió 681 m i dels Vinyals 661 m, drenades per la Riera Gran o torrent de l’Olla, que rep la riera de Veciana just quan aquesta entra al municipi, i la riera de Sant Pere, que formen l’aiguabarreig al sector de capçalera de l’…
Bellprat

Bellprat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Bellprat, de 30,98 km 2 , a l’extrem SW de l’Anoia, limita amb els termes anoiencs de Sant Martí de Tous NE i Santa Maria de Miralles SE i amb els de Santa Coloma de Queralt NW, les Piles W i Pontils SW, tots tres de la Conca de Barberà S’estén pel sector d’altiplans de Santa Coloma de Queralt, i el territori és accidentat per la serra de Queralt, que culmina a 851 m d’altitud on s’alcen les restes del castell de Queralt, que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les plataformes tabulars del bloc del Gaià i l’Alta…
Corçà

Vista general de Corçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la vall del Rissec, poc tros abans de la seva confluència amb el Daró.
Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…
Vallclara

Vista parcial de Vallclara, on destaca el campanar de l’església de Sant Joan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda sud-occidental de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, o riu de Milans, capçalera del Francolí Confronta amb els termes de Vimbodí NE, E i SE, Prades, al Baix Camp S, Vilanova de Prades SW, el Vilosell W i amb un petit sector de Vinaixa N, els dos últims municipis de les Garrigues El municipi és accidentat, d’una banda, pels vessants orientals de la serra de la Llena, on els cims entre 650 i 900 m fan de partió amb els termes de Vilanova de Prades al S i el Vilosell a l’W d’altra banda, és accidentat pels vessants septentrionals de les…
Mas les Torres (Artés)
Art romànic
Situació El mas les Torres és situat en una zona planera i conreada, desplegada a la banda occidental del terme i a dos quilòmetres escassos de la població Long 1°55’45” — Lat 41°47’35” Aspecte que ofereix el conjunt de la torre, semicircular, que remata la llargaruda nau F Junyent-A Mazcuñan Una vista de l’interior del segon pis amb la volta de pedra formant un arc de mig punt F Junyent-A Mazcuñan S’hi va per la carretera que, sortint de Manresa i passant per Artés, es dirigeix al Lluçanès Poc abans d’arribar a Artés, a mà esquerra, hi ha un camí carreter que s’inicia just abans de la fita…
Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.511 m d’altitud, als vessants de ponent del bony de la Caubera (en la divisòria amb Andorra), a l’esquerra del riu de Civís.
Les cases, amb teulats a doble vessant de llicorella, s’esglaonen pel pendís L’església parroquial és dedicada a sant Romà és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839 És un edifici rectangular, amb l’altar a ponent Al costat de la façana, amb portal rectangular, a llevant, es dreça el campanar de torre, potser del segle XVII L’església ha estat reconstruïda en època més recent conserva, però, fragments d’un mur més antic, que es prolonga més enllà de la façana i, també, una capella quadrada amb finestra de biaix interior Vora el poble hi ha les ruïnes de la capella…