Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
Les papaveràcies
Papaveràcies 1-7 i fumariàcies 8-10 1 Rosella Papaver rhoeas a aspecte parcial, que recull una poncella, una flor ben oberta, un fruit capsular també a 1 b , x 2 i diverses fulles x 0,5 noteu la disposició en dos verticils dels quatre pètals, els nombrosos estams i el gineceu sense estil i amb una desena d’estigmes radials situats sobre un disc Fruits capsulars d’altres papaveràcies 2 P dubium x 2 3 P argemone x 2, normalment hispid 3 a’ i molt rarament glabre 3 a 4 P hybridum x 2 5 P alpinum x 2 6 Roemeria hybrida x 2 7 Chelidonium majus a branca amb poncelles, flors ben obertes i…
Narcís Xifra i la seva societat cooperativa
Narcís Xifra i Masmitjà 1850-1934 fou un gironí, enginyer industrial i professor de matemàtiques Entrà com a director tècnic de la casa Francesc Dalmau i Fill al final de la dècada del 1870, i s’incorporà amb naturalitat i amb el mateix càrrec a la Societat Espanyola d’Electricitat, quan aquesta es constituí l’any 1881 La mecànica i l’electricitat foren les seves dues especialitzacions industrials Hi ha constància que va introduir millores en algunes de les màquines que construí per compte de l’empresa on treballava Per exemple, el commuta-dor automàtic, sistema Xifra, del qual anaven…
educació per a la ciutadania i els drets humans
Educació
Matèria establerta per la Llei Orgànica de l’Educació (LOE) del 2006, seguint una recomanació de la Unió Europea del 2002, que té una assignatura pròpia que s’imparteix al tercer curs de l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO).
Abasta des d’aspectes relacionats amb el desenvolupament integral de la persona fins a la transmissió dels valors i fonaments propis d’una societat democràtica
societat
Geobotànica
Segons els geobotànics nord-americans, unitat inferior de vegetació diferenciada per la preponderància local d’una o més espècies subdominants, és a dir, per espècies de forma vegetativa diferent de la que és pròpia de les dominants regionals.
governador general
Història
Del segle XVI al XVIII, en territoris de jurisdicció baronial d’una certa importància, formats per diverses baronies, viles o termes de castells, funcionari designat pel baró amb jurisdicció sobre els batlles i assistit per una cort pròpia.
Als Països Catalans substituí gradualment el nom medieval de procurador general Persistí fins a l’extinció de les jurisdiccions baronials
trencadalla
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, de fins a dos metres d’alt, de grans flors rosades, pròpia —encara que poc abundant— de canyars i d’aiguals de les regions costaneres de la Mediterrània europea.
borra
Inflorescència de flors aclamídies i poc acolorides però amb aspecte pilós a causa, en bona part, dels llargs estams ben aparents per la manca de calze, pròpia de diversos arbres com l’alzina, l’àlber, el castanyer, etc.
torre manresana
Torre manresana dels Prats de Rei (Anoia)
Fototeca.cat
Història
Torre de defensa pròpia de l’antic comtat de Manresa, de planta circular, amb una sola entrada, 5 m damunt el nivell del sòl, amb una plataforma des d’on hom feia senyals de foc o de fum.
Resten els topònims de la Manresana de Prats a Prats del Rei, la Manresana de Sant Ramon del Portell, una torre Manresana ara desapareguda, prop de Linyola, i la partida de la Manresana, al terme de Juneda
Montsó
Municipi
Municipi de la zona actualment aragonesa a l’esquerra del Cinca, al límit amb la Llitera.
La ciutat 14 005 h 1981 279 m alt és situada a banda i banda de la Sosa, vora la seva confluència amb el Cinca El nucli antic és disposat en forma de semicercle al peu d’un tossal 368 m alt on es troba el castell de Montsó , del segle XII, format per quatre cossos fortalesa i un cinquè, residència dels governadors L’església de Santa Maria, construïda al segle XV sobre la primitiva, romànica del segle XII, de Sant Joan, consta de tres naus amb volta central de canó apuntat i de mig canó les laterals, fou seu normalment de les corts generals de la corona catalanoaragonesa o de les privatives…
el Molí d’Espígol
Vista aèria del Molí d’Espígol
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Tornabous (Urgell), situat a menys de 1.500 m al NE del cap de municipi, a la dreta del canal d’Urgell, i al límit occidental de la partida d’Espígol, a les darreres terres de secà i en un petit desnivell, el tossal d’Espígol, gairebé al peu de la serra d’Almenar.
És el jaciment més important de la comarca i un dels més significatius de l’època ibèrica de les terres de Ponent Les restes arqueològiques del Molí d’Espígol mostren l’existència d’un poblat amb una ordenació urbanística molt racional Els carrers s’entrecreuen formant una retícula, segons la urbanització hipodàmica pròpia de moltes colònies gregues, la qual cosa indica la gran influència que rebé d’aquest poble l’antiga població ilergeta S’hi aprecien un total de quatre muralles, que es van construir durant les diferents èpoques en què aquest poblat va ser habitat Es calcula que…