Narcís Xifra i Masmitjà (1850-1934) fou un gironí, enginyer industrial i professor de matemàtiques. Entrà com a director tècnic de la casa Francesc Dalmau i Fill al final de la dècada del 1870, i s’incorporà amb naturalitat i amb el mateix càrrec a la Societat Espanyola d’Electricitat, quan aquesta es constituí l’any 1881.
La mecànica i l’electricitat foren les seves dues especialitzacions industrials. Hi ha constància que va introduir millores en algunes de les màquines que construí per compte de l’empresa on treballava. Per exemple, el commuta-dor automàtic, sistema Xifra, del qual anaven proveïdes les làmpades del sistema Gramme-Nysten que es van instal·lar el 1884 als magatzems El Siglo, a la Rambla de Barcelona.
Quan la Societat Espanyola d’Electricitat presentà unes pèrdues d’un milió i mig de pessetes aquest any 1884, dimitiren el seu gerent, Tomàs Dalmau, i el seu director tècnic, Narcís Xifra. Tots dos deixaren l’anònima.
Anunci a Guía de España y Portugal, Barcelona 1892. Narcís Xifra abandonà l’empresa el 1890. La Societat Elèctrica continuarà sota diferents denominacions.
Narcís Xifra decidí de crear la seva pròpia empresa, acompanyat d’una colla de tècnics de la Societat Espanyola d’Electricitat, i de fer la competència a la seva antiga empresa. El mes d’abril del 1885 era ja constituïda la Societat Elèctrica Narcís Xifra i Companyia.
Tot i que la seva forma jurídica era d’una societat en comandita, es tractava en el fons d’una societat cooperativa en la qual els socis comanditaris eren tots obrers i treballadors de l’empresa. Ho diuen ells mateixos. "Tal es de milagrosa la influencia de la asociación en los destinos del obrem, que sería cometer ridículo despropósito, atribuir meramente a esfuerzos individuales y no a méritos del principio cooperativo que nos congrega y suma, la relativa pero notable prosperidad de nuestro establecimiento... Nuestra modestísima y oscura asociación reposa en las estrechas pero firmísimas bases de un sistema económico que reclama íntegros para el obrero el fruto de sus afanes" (Memòria del 1885).
La societat tenia un gerent, que era Narcís Xifra, i una Junta Directiva, formada per tres socis. El gerent tenia dret a una participació del 10% en els beneficis i la Junta Consultiva es repartia un 5%. El capital inicial era mínim –16 000 pessetes– però els primers resultats els encoratjaren a continuar.
El despatx s’instal·là al carrer de Sant Pau, núm. 90, de Barcelona i els tallers eren a la Riereta, núm.32.
Primer balanç de la Societat Elèctrica Xifra i Cia. Narcís Xifra abandonà la Societat Espanyola d’Electricitat i creà una societat cooperativa formada per antics treballadors d’aquesta empresa.
D’entrada es dedicaren exclusivament a les instal·lacions de llum elèctrica, que era l’activitat que requeria menys inversió en maquinaria i més en mà d’obra –ells mateixos–. Tragueren profit del seu coneixement del mercat i de les relacions establertes a la seva anterior empresa. El 1889 podien parlar d’instal·lacions fetes per ells a tres províncies catalanes –Barcelona, Girona i Lleida–, al País Valencià, a Andalusia, a l’Aragó i a la República Argentina. Una de les seves primeres obres fou l’enllumenat de la plaça de Sarrià (Barcelonès) el 1886.
La societat portà una marxa molt positiva durant els seus primers anys d’actuació, tot i que "la competencia nos persigue y nos combate, tenaz y poderosa" (Memòria del 1888). Tenen consciència que el seu reduït capital els limita la capacitat industrial, però no sembla que els afecti gaire aquest aspecte.
L’any 1890 es produí un canvi important: Narcís Xifra dimití com a gerent i es retirà de l’empresa. Lès memòries no diuen què va passar, però recullen que la societat resultant s’ha compromès a pagar 42 610 pessetes al seu antic gerent, una xifra equivalent a la meitat dels recursos propis que tenien. Narcís Xifra s’incorporà el 1891 a l’Institut de Cuenca com a professor de matemàtiques i el 1894 al de Girona, per trasllat.
La Societat Elèctrica Narcís Xifra i Companyia es convertirà en Julià, Ramis, Guillamot i Companyia, el càrrec de gerent es dóna per extingit i una Junta Directiva –executiva– substitueix la Junta Consultiva. La marxa del fundador no ha de deixar altre rastre, "hoy más que nunca, es apretado el vínculo de fraternidad y compañerismo que nos une" (Memòria del 1890).
L’any 1892 es tomarà a produir una altra baixa en un dels socis col·lectius i l’empresa es convertirà en Ramis, Guillamot i Companyia. Serà el darrer any bo de la societat.
Narcís Xifra i Companyia, i continuadors (en pessetes).
L’any següent –1893– els resultats són francament pobres i la Memòria reconeix que li manquen recursos propis. El discurs volunta-rista dels primers anys deixa pas a una actitud més reservada i prudent. "Nuestra sociedad no puede caer vencida a pesar de cuanto la combate, porque posee vigor de vida propia en suorganismo sano, en su marcha honrada, en su inteligente dirección y en su brava laboriosidad probada en toda suerte de sacrificios. Pero si vencida no puede ser, tampoco colmará sus temerosos anhelos de alta prosperidad, irguiendose triunfante sobre la competencia industrial, mientras con el paciente decurso de un periodo de obstinada defensa, o con el rápido ingreso de un capital respetable, no obtenga la robustez necesaria para remontar el vuelo sobre las contingentes dificultades que la rodean". (Memòria del 1893).
Les memòries, escrites totes elles amb aquest llenguatge florit, tan propi del segle XIX, no donen cap informació sobre la producció industrial de l’empresa. Hem d’anar a altres fonts per saber que el 1893 han construït 400 dinamos amb una força de 7 500 cavalls, que han fet instal·lacions elèctriques, amb 30 000 làmpades d’incandescència i 2 500 d’arc voltaic i que, per tant, fabriquen tota mena de material elèctric.
Més enllà del 1895 no he trobat més dades comptables. El 1896 la titularitat toma a canviar. Ara serà Ramis, Petit, Guillamot i Companyia. En els seus anuncis parlen d’haver instal·lat unes 4 000 làmpades d’arc voltaic i més de 100 000 d’incandescència. Fins al 1899, en què mor Ramon Ramis i Taix i la societat es converteix en Huguet, Petit, Guillamot i Companyia.
Amb el començament del segle, l’empresa fabrica dinamos i làmpades d’incandescència, electromotors, acumuladors elèctrics i ara també ascensors. Pocs anys més tard, serà Andreu Guillamot l’únic soci col·lectiu de la Societat Elèctrica Guillamot i Companyia, Societat en Comandita. És una empresa de construcció i reparació de tota mena de maquinària elèctrica.
Bibliografia
- Sociedad Eléctrica, Memòries 1886-1895.