Resultats de la cerca
Es mostren 3357 resultats
George Gordon Noel Byron

George Gordon Noel Byron, de Richard Westall
Literatura anglesa
Poeta romàntic anglès, sisè baró Byron.
Orfe d’un oficial a tres anys, fou educat a Aberdeen per la seva mare, noble escocesa, amb qui tingué relacions difícils El 1798 heretà del seu oncle el títol de lord Estudià a Harrow i a Cambridge, on es guarí d’un defecte físic que li afectava un peu portà una vida disbauxada, i publicà Hours of Idleness ‘Hores d’oci’, 1807, recull poètic que fou atacat per Henry Peter Brougham, el qual ell satiritzà en English Bards and Scotch Reviewers ‘Poetes anglesos i crítics escocesos’, 1809 Del 1809 al 1812 viatjà per la península Ibèrica, Grècia i Turquia havent-ne tornat, compongué els dos primers…
Manuel Rivadeneyra
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i impressor.
Féu estudis de pilot de vaixell mercant, essent el primer de la promoció, però deixà aquest camp per cursar estudis de tipografia El 1822 viatjà a Cadis, Sevilla —on va treballar a l’imprempta de l’Universal— i a Madrid, on treballà a la impremta reial El 1827 treballà com a oficial caixista a Barcelona Viatjà per diversos països d’Europa França, Suïssa, Bèlgica, Holanda, anglaterra i Alemanya, on treballà a empreses i aprengué les tècniques tipogràfiques més avançades El 1829 tornà a Barcelona, on treballà a l’Impremta Josep Torner fins que, el 1830, s’associà amb el publicista…
Antoni Fabra i Ribas

Antoni Fabra i Ribas
Història
Política
Dirigent socialista.
Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1901 anà a Anglaterra, des d’on collaborà a “La Revista Socialista” Madrid, 1903-05, amb el pseudònim de Marco Antonio Passà a Alemanya, i el 1907 a París, on s’uní a Jaurès i al grup de L’Humanité Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional agost del 1907 i tingué un paper directiu en la primera conferència internacional de joventuts socialistes a Stuttgart, el 1907 Tornà a Barcelona el 1908 sense participar en el guesdisme de Pablo Iglesias i del PSOE S’…
Bernat de Ventadorn
Literatura
Trobador occità.
Sobre la seva personalitat hom només sap el que pot deduir-se de les seves obres i de les dades, no sempre segures, que proporciona una breu biografia seva escrita al s XIII pel trobador Hug de Sant Circ Hom calcula que la seva producció poètica —41 poesies— fou escrita entre els anys 1150 i 1180 Sembla que era d’ascendència humil, que s’inicià en la poesia per influència o mestratge del trobador Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual és perduda, a l’escola del qual manifesta de pertànyer Sembla també que tres grans cicles de les seves cançons amoroses van dedicats a celebrar…
Francesco Maria Veracini
Música
Violinista i compositor italià.
Vida Començà els estudis musicals amb el seu oncle Antonio Veracini i els continuà a Roma amb GM Casini i F Gasparini Des de molt jove emprengué una intensa carrera com a concertista a les principals ciutats italianes i estigué a Frankfurt del Main en ocasió de la coronació de Carles VI el 1711 Abans de traslladar-se a Londres el 1714 visqué a Venècia, on conegué G Tartini A Anglaterra fou violinista al King’s Theatre i a la Hickford’s Room Entre el 1717 i el 1722 visqué a la cort de Dresden i exercí els càrrecs de compositor i primer violí Després d’un breu sojorn a Praga anà a Florència i…
Stephen John Seymour Storace
Música
Compositor anglès.
Vida Fill d’un cantant italià resident a Anglaterra, de molt jove mostrà una notable facilitat per al violí i fou enviat a Nàpols Sembla que durant el seu temps a Itàlia mostrà més interès per la pintura que no pas per la música i la composició El 1782 retornà a Londres i publicà un recull de cançons En els dos anys següents escriví una sèrie d’obres per a cambra que envià a la seva germana Nancy, cantant i llavors resident a Viena, la qual havia estat contractada en les representacions de Les noces de Fígaro de WA Mozart, mantenia una bona amistat amb el compositor…
Pelham Humfrey
Música
Compositor anglès.
Vida Fins el 1664 fou membre del cor de la capella reial sota la direcció de Henry Cooke, i tingué com a companys J Blow, M Wise i W Turner, entre d’altres La primera referència sobre la seva activitat com a compositor data del 1663, i apareix en el cèlebre Diari de Samuel Pepys Abans del 1667 viatjà per França i Itàlia, i les obres compostes a partir d’aquesta data mostren clarament la influència de GB Lulli i G Carissimi Es coneixen poc les activitats portades a terme per Humfrey entre el 1667 i el 1672, però se sap que compongué música religiosa i cançons per a entreteniment de la cort, i…
Thomas Tallis
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Començà la seva carrera com a organista al priorat benedictí de Dover, on ja era actiu l’any 1532 Després passà a l’església londinenca de St Mary-at-Hill, on exercí el 1537 i el 1538 El 1541 començà la seva relació amb la catedral de Canterbury Finalment, dos anys més tard, aconseguí un lloc a la capella reial, que mantingué fins a la seva mort Durant els més de quaranta anys que hi serví actuà com a organista i compongué, principalment música vocal, sota els regnats d’Enric VIII, Eduard VI, Maria I i Elisabet I La protecció de la reina Elisabet li comportà, el 1575, el privilegi per a…
diplomàcia
Història
Política
Dret
Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a Europa La…
Joan Rico i Vidal
Historiografia catalana
Patriota.
Ingressà en l’orde franciscà Després de ser ordenat de sacerdot fou traslladat al convent de València, on el sorprengueren els esdeveniments del 1808, en els quals tingué una destacada participació Empresonat pel capità general, comte de la Conquista, fou alliberat el 1810, però la seva causa no se sobresegué fins el 1811 Entre el 1810 i el 1813 residí gairebé sempre a Cadis, en estret contacte amb els diputats valencians a les corts El 1814 hagué d’exiliar-se a Londres i el 1816 es traslladà als Estats Units El 1820 tornà a Espanya i fou elegit diputat a corts en la legislatura del 1822,…