Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Canet lo Roig
Canet lo Roig
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la zona de contacte entre les muntanyes de la Tinença de Benifassà i la plana septentrional del Maestrat, a la conca mitjana del riu Cérvol.
El terme limita al N amb el riu de la Sénia Al sector occidental una sèrie de fonts sense desguàs han originat aiguamolls La superfície del regadiu, però, és bastant reduïda 90 ha La majoria de les terres conreades són de secà unes 4 200 ha, dedicades principalment a cereals, vinya i olivera El 37% correspon a terres muntanyoses en part coscoll Hi predomina el règim d’explotació directa Poble agrícola de secà, sense activitats industrials, ha conegut una forta i contínua davallada La vila 913 h agl 2006, canetans 320 m alt és al centre d’una vall limitada pel tossal de Canet 440…
universitat
Història
A la baixa edat mitjana, corporació, especialment comunitat veïnal i professional, dotada d’alguna organització i règim jurídic, bé que rudimentari, com, per exemple, la Universitat de Prohoms de Ribera
.
Marfà

Marfà (Castellcir)
© C.I.C - Moià
Antic poble
Antic poble i enclavament (9,07 km2) del municipi de Castellcir (Moianès), separat del sector principal pel terme de Castellterçol, a la vall mitjana de la riera de Marfà.
Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra L’església parroquial era dedicada a sant Pere avui abandonada
Graus

Aspecte de la plaça Major de Graus
© CIC-Moià
Municipi de la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça que s’estén a la vall mitjana de l’Éssera i a la vall baixa de l’Isàvena.
La vila grausins , centre de la Ribagorça occidental, davant la confluència de l’Éssera i de l’Isàvena, és d’origen romà El 1063 Ramir I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça, en intentar de conquerir la població, morí davant les muralles ferit per les forces defensores d’al-Muqtadir de Saragossa ajudades per l’infant Sanç de Castella, el futur Sanç II tanmateix, el seu fill Sanç Ramires prengué Graus després de deu dies de setge Després de la unió de Catalunya i d’Aragó, restà compresa dins Catalunya fins el 1305, com tot el comtat de Ribagorça Els abats de Sant Victorià d’Assan…
carta precària
Dret català
Dret romà
Història del dret català
A la baixa edat mitjana, escriptura de renovació d’un establiment emfitèutic, confirmant-lo, renovant-lo o bé refent el preexistent del qual hom havia perdut la constància per escrit.
En aquests casos també se'n deia nou establiment
carta precària
Dret català
Dret romà
Història del dret català
A l’alta edat mitjana, escriptura en què se cedia un bé immoble en emfiteusi, alguna vegada ratificant i donant estat legal a una situació de fet anterior o aprisió.
cristià novell
Història
Religió
Nom amb què, a la península Ibèrica, i des de la fi de l’edat mitjana, solien ésser designats els jueus i els musulmans que es convertien al catolicisme (convers).
Als Països Catalans, la conversió en massa de jueus es produí en diverses etapes, especialment després dels assalts als calls el 1391, i a conseqüència de les predicacions de Vicent Ferrer 1413-14 i la dels musulmans, a partir de diverses disposicions del regnat de Carles V, que els obligaven a triar entre el baptisme i l’exili Molts dels qui es batejaren continuaren practicant clandestinament llur religió anterior judaïtzant, morisc, i foren objecte de persecució pel Sant Ofici Al País Valencià, en especial, el problema dels musulmans cristianitzats per força tingué repercussions polítiques…
transferència lineal d’energia
Física
Per a un medi determinat i unes partícules carregades determinades que el travessen, energia mitjana impartida localment al medi per la partícula carregada per unitat de longitud del seu recorregut.
L’expressió “impartida localment” es pot referir o bé a una distància màxima des de la traça o a un valor màxim de la pèrdua d’energia en cada interacció per sobre de la qual les pèrdues no es poden considerar locals S'acostuma a representar de forma abreujada per la sigla TLE en terminologia anglesa LET i el seu símbol és L
lampírids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters de mida petita o mitjana, amb els tarsos de cinc artells i teguments tous, la major part dels quals presenten òrgans luminescents.
Les femelles, en forma d’eruga, són les cuques de llum , àpteres o amb les ales minses, mentre que els mascles són alats Inclou unes 2000 espècies, moltes de les quals són corrents als Països Catalans
neuròpters
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de talla mitjana o grossa (n’hi ha que atenyen fins a 15 cm amb les ales desplegades).
Al cap presenten antenes llargues i multiarticulades, ulls grossos i sortints i un aparell bucal xuclador i mastegador Del tòrax surten dos parells d’ales gairebé iguals, membranoses i molt reticulades, i tres parells de potes amb cinc artells tarsians L’abdomen té 10 segments, i els mascles poden tenir cercs a l’últim Són insectes típicament depredadors, sobretot les larves, que es nodreixen de paràsits forestals L’espècie més típica és la formiga lleó Myrmeleon formicarius Representants més improtants de l'ordre dels neuròpters subordre dels osmiloïdeus família dels dilàrids Dilar sp…