Resultats de la cerca
Es mostren 5055 resultats
mesura

Principals unitats de mesura internacional
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Valor numèric obtingut experimentalment com a resultat d’un mesurament consistent a comparar una magnitud amb una altra de la mateixa espècie elegida com a unitat
, amb la finalitat d’establir unes relacions o la deducció d’unes conclusions.
Certes mesures, però, poden ésser de tipus qualitatiu “sí o no”, “més gran que o igual a”, “lineal”, etc, o poden estar relacionades amb una entitat gràfica d’imatge que serà donada per una “concentració” o per una probabilitat obtinguda per repetició del fet experimental El procés de mesura ha d’ésser objectiu i, per tant, la comparació ha d’ésser feta amb una magnitud unitat de la mateixa espècie i de similar dimensió Si hom l’efectua per un procés indirecte transductor, la magnitud final ha d’ésser calibrada en unitats de la magnitud primitiva No totes les magnituds són mesurables en un…
teoria de la producció
Economia
Configuració d’un marc analític que permeti d’explicar i preveure el comportament de les unitats econòmiques productives.
Aquest marc inclou fonamentalment tres aspectes l’estudi de les restriccions tècniques i econòmiques fonamentals de l’activitat de la unitat de producció la determinació d’un procediment que permeti de conèixer el resultat i la valoració de l’activitat productiva, i la formulació d’un model matemàtic que inclogui els dos primers aspectes Les restriccions tècniques fan referència a les possibilitats de transformació que dóna la tècnica productiva disponible per l’activitat que s’analitza, però un cop conegudes aquestes caldrà considerar el cost dels inputs emprats restriccions econòmiques, que…
disc compacte
Electroacústica
Música
Nom comercial d’un disc òptic, utilitzat per a l’enregistrament de música, que en permet la reproducció en sistemes d’alta fidelitat.
La densitat d’informació és de l’ordre de 50 a 100 vegades superior a la d’un disc de 33 rpm convencional La informació emmagatzemada en el disc incorpora, a més de les dades d’àudio, dos codis de Reed-Solomon, que permeten de corregir una part important dels errors que hi ha durant la lectura del disc a causa de brutícia, ratllades o pols D’altra banda, les dades són enregistrades en el disc en un ordre diferent interleaving del que segueixen quan són reproduïdes, perquè les possibles ràfegues d’errors, incorregibles amb el codi de Reed-Solomon, no afectin mostres consecutives del senyal i…
radioenllaç
Sistema que permet de transmetre informació entre dos punts, mitjançant la utilització d’ones radioelèctriques..
Normalment aquests punts no són terminals de la informació emissor o destinatari, sinó reemissors del senyal rebut Un radioenllaç permet d’establir bandes de transmissió dins cadascuna de les quals hi pot haver un cert nombre de canals Poden ser terrestres o per satèllit artificial Els sistemes de radioenllaç per satèllit tenen l’avantatge, respecte als terrestres, de presentar menys etapes amplificadores entre l’origen i el destí Com que en cada etapa el senyal enviat degenera, els radioenllaços per satèllit tenen una millor qualitat del senyal Tot i això, presenten l’incovenient que,…
Freddie Hubbard
Música
Nom amb el qual és conegut el trompetista de jazz nord-americà Frederick Dwayne Hubbard.
Començà a tocar amb els germans Montgomery, a Indianapolis L’any 1958 es traslladà a Nova York, on s’associà amb els músics hard-bop que enregistraven sobretot per al segell Blue Note Collaborà, entre d’altres, amb els Jazz Messengers d’ Art Blakey , 1961-66 amb Philly Joe Jones, Sonny Rollins , Slide Hampton i Quincy Jones El 1960 enregistrà el seu primer disc, Open Sesame , que el situà entre els primers trompetes de jazz d’aquest estil, juntament amb Lee Morgan, Miles Davis i Clifford Brown Parallelament als propis títols, collaborà sovint amb l’avantguarda del jazz dels anys seixanta,…
,
Francesc Pérez i Mateo
Escultura
Escultor.
Pioner de l’escultura esportiva a l’Estat espanyol, es formà a Madrid i a París Influït pel Noucentisme i els corrents d’avantguarda, fou seguidor de la Nova objectivitat i sobresortí com a ferm defensor de la talla directa sobre pedra, una tècnica que en aquell moment era símbol de modernitat El 1919, es traslladà a Madrid i ingressà a l’Academia de San Fernando, en la qual coincidí, entre d’altres, amb Salvador Dalí El 1925 i el 1927, viatjà a París, on conegué directament les obres d’Aristides Maillol, François-Auguste Rodin i Antoine Bourdelle, així com l’escultura arcaica del Museu del…
Joan Estruch i Gibert

Joan Estruch i Gibert
© Fototeca.cat
Sociologia
Sociòleg.
Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…
Orson Welles
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Es dedicà primerament al teatre, amb un notable èxit, i també a la ràdio, mitjà en què es feu famós sobretot quan, arran de la seva adaptació 1938 de The War of the Worlds de HG Wells, difongué com una notícia una invasió d’extraterrestres, fet que desencadenà el pànic collectiu La seva obra cinematogràfica mostra una visió molt particular del món i de la societat, exposada amb un llenguatge audaç i una renovació tècnica absoluta nous tractaments de la illuminació, moviments de la cambra, muntatges, etc La seva empremta dins la història del cinema fou reconeguda el 1966 en ésser-li atorgat un…
momificació
Procés de momificació portat a terme per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Religió
Religió egípcia
Acció i efecte de convertir (un cadàver) en mòmia o, més generalment, dessecar els teixits animals perquè puguin resistir la putrefacció.
Entre els antics egipcis, la seva finalitat era de deturar la corrupció del cos, seu de l’ànima, la qual el necessitava per a existir Tret d’alguns intents en les dinasties I-II 3100-2686 aC, és documentada des de la IV regnat de Keops, 2589-2566 aC fins a l’època romana segle IV dC Imperfecta en els regnes Antic i Mitjà, la tècnica arribà a la plenitud en les dinasties XVIII-XX 1570-1087 aC i a l’apogeu en la XXI 1087-945 aC A partir de la XXVII 525-404 aC s’inicià la decadència, accentuada a les èpoques ptolemaica i romana 323 aC — 395 dC El nombre de les operacions variava en funció de la…
Tomàs Moragas i Torras
Escena mora, per Tomàs Moragas i Torras
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Residí a Barcelona des de molt petit Treballà al taller de l’argenter Josep Pomar i assistí a l’Escola de Belles Arts 1850, on conegué Fortuny, Suñol, Tapiró i Tusquets Amb Suñol anà a Roma 1857, i, juntament amb Tapiró, Agrasot i l’italià Simonetti, posà un taller Després de diversos retorns a Barcelona, s’hi installà definitivament el 1876 i la seva activitat prengué caires múltiples fundà el Centre d’Aquarellistes i una acadèmia de dibuix i pintura —a la qual assistiren Rusiñol i Anglada— fou professor a l’Escola de Belles Arts des del 1877 i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la…
